Lloguers a Andorra per blanquejar diners del narcotràfic

Andorra la VellaEduardo Bailó Nuez, la seva exdona Felisa Álvarez Beltran i l'actual muller Irina Saksybaeva Ksenzoya van ser condemnats el 2024 "com a autors d’un delicte major de blanqueig". Eduardo Bailó Nuez a la pena de 3 anys de presó condicional amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys, a la pena de multa de dos milions d'euros i a l’expulsió del Principat per un període de 20 anys. Felisa Álvarez Beltran i Irina Saksybaeva Ksenzoya a la pena de 3 anys de presó condicional, per a cadascuna, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys, a la pena de multa d’un milió cada una i a l’expulsió del Principat per un període de 20 anys.

Havien estat prèviament condemnats a Espanya per haver generat fons de forma il·lícita, relacionats amb el tràfic d'estupefaents. Bailó va ser penat al país veí "com a autor d’un delicte contra la salut pública, ja que va ser detingut a l’aeroport de Barajas, procedent de Santiago de Xile, amb 2.630 grams de cocaïna amagada al seu cos amb faixes. Es va poder presumir que aquesta activitat no era casual, sinó que s’allargava en el temps, després de l’examen dels seus viatges a diversos països llatinoamericans, sense haver pogut justificar cap activitat mercantil en ells".

Bailó es va casar amb la seva actual dona mentre complia presó a Soto del Real.

La Justícia andorrana va acordar el comís de diversos immobles i els rendiments obtinguts en concepte de lloguer o de qualsevol altre actiu, des de la incoació de la causa, i, dels comptes bancaris de la societat Siberian Express. Tots tres van recórrer contra la sentència de Corts al Superior que només va reduir l'import de les multes a un milió per a Bailó i mig milió per a la dona i l'ex.

Espanya i Andorra

Van ser condemnats a Andorra per blanqueig perquè no van poder justificar l'origen lícit dels fons. Els condemnats al·legaven que "els ingressos a comptes corrents d’Andorra van ser obtinguts amb posterioritat a l’1 de setembre de 1990 i que els immobles adquirits amb aquells diners provenien íntegrament de les rendes immobiliàries respecte d’immobles a Andorra i a Espanya".  

A la sentència condemnatòria del Superior s'explicava com havien ideat un esquema de blanqueig dins d'Andorra. "Intentaven obtenir un rendiment amb els actes mateixos de blanqueig, a través de múltiples i abundants lloguers, així com amb les plusvàlues de les inversions immobiliàries". 

El sistema de blanqueig s'explica a la sentència. "Es tracta d’un procés de blanqueig típic, en què en presència de diners provinents directament i indirectament del narcotràfic aquests s’han integrat en el sistema econòmic (essencialment en efectiu en diversos comptes bancaris, que s’han amagat a través d’inversions diverses i de compravenda d’immobles, i que finalment s’han incorporat, com a rendes aparentment lícites d’uns lloguers o de revenda dels actius immobiliaris)".

Aquest entramat que comença amb diners obtinguts del narco a Espanya i acaben blanquejats en lloguers de múltiples pisos comprats a Andorra. "L’acte mateix d’ocultació o de transformació de diners en efectiu en rendes de lloguer és en si mateix un acte de blanqueig de diners (o de legitimació d’actius, com de manera més gràfica s’anomena en altres jurisdiccions). I amb una altra part molt important dels diners en efectiu ingressats es fan nombrosíssimes operacions bancàries de traspàs, de transferència i de reintegrament en efectiu per un immediat ingrés en efectiu en un compte bancari diferent per ocultar la traçabilitat dels diners, les quals estaven mancades de tota lògica econòmica o comercial, utilitzant comptes de titularitat diversa de les persones condemnades i d’una societat pantalla (Siberian Express) amb l’única finalitat d’ocultar l’origen delictiu".

Sentència anul·lada

Els tres condemnats reclamaven al Constitucional que s'havia d'anul·lar la seva sentència. Consideraven que se'ls havia aplicat de forma retroactiva una llei més dura. Haurien estat jutjats d'acord amb el Codi Penal del 2005 quan el que els hi tocaria era el del 1990, molt més benigne perquè l'operativa de blanqueig hauria tingut lloc abans del canvi de codi.

En resum: els delictes hauran de ser establerts d'acord amb el Codi Penal del 1990.

Concretament s'estableix que:

"La pena establerta en el Codi penal actual (8 anys màxim de presó) resulta prima facie menys severa que la pena establerta anteriorment (10 anys màxim). Però no es pot fer altra cosa que constatar que la tipificació actual és substancialment distinta i clarament de més fàcil constitució, de manera que esdevé més desfavorable a la persona perseguida penalment. En efecte, sota l’imperi del Codi de 1990, els diners o valors blanquejats havien de provenir, exclusivament, d’un delicte de tràfic de drogues, de segrest, de venda il·legal d’armes, de proxenetisme o de terrorisme. Actualment, els fons han de provenir, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva. Dit altrament, el delicte de blanqueig és actualment més fàcilment perseguible perquè contempla un àmbit delictiu molt més ampli. Per tant, ens trobem en presència d’una incriminació més severa i alhora d’una pena més clement, sent indivisibles ambdues disposicions. Davant aquesta dualitat, ha de prevaler la tipificació sobre la pena assignada (i no a l’inrevés com sembla deduir-se de la jurisprudència actual), perquè la sanció porta causa de la incriminació i no al contrari. Per consegüent, la interpretació del principi de la retroactivitat in mitius realitzada per la jurisdicció penal -limitada exclusivament a comparar les penes assignades- esdevé no raonable, de manera que la Sala Penal no pot utilitzar aquest argument jurídic aïlladament per aplicar el Codi Penal del 2005. Li pertocarà, consegüentment, resoldre, en una altra sentència, quin Codi Penal (1990) convé aplicar als fets declarats provats".