La lluita d'una mare colombiana pel reagrupament de la seva filla

Andorra la VellaPepa és una treballadora colombiana que va arribar a Andorra l’any 2022 per oferir un futur millor a la seva filla de sis anys, que es va quedar a Colòmbia sota la cura dels avis. Però la salut de la seva mare —diagnosticada amb lupus, fibromiàlgia i artrosi degenerativa— es va deteriorar ràpidament, i la separació va començar a afectar greument l’equilibri emocional de la menor. “Els nens estaven veient tot el que patia la seva àvia”, explica. “Des que vaig migrar, la meva filla sempre va estar amb psicòleg per això”.

Davant d’aquesta situació límit, Pepa va prendre una decisió urgent: portar la nena amb ella. “Me la vaig haver de portar d’un dia per l’altre, perquè si no, hauria hagut de tornar a Colòmbia”. Però l’arribada de la seva filla ha obert una altra porta a les dificultats: la impossibilitat d’accedir a un pis de lloguer. “Des del gener que estic buscant pis i a tot arreu em rebutgen perquè tinc una nena. A les immobiliàries em diuen que els propietaris no volen infants”.

Els pisos que sí accepten menors tenen preus prohibitius. “No baixen dels 2.000 euros al mes”, assegura. I tot i fer hores extres cada dia com a treballadora de la neteja i arribar a ingressar uns 1.900 euros mensuals, no pot complir amb els requisits econòmics que exigeix el reglament migratori andorrà per reagrupar oficialment la seva filla. “Treballo legalment, tinc una targeta de residència de dos anys, però no arribo de cap manera a la xifra que exigeixen”.

L’escletxa legal també es fa evident en l’àmbit sanitari. “Una vegada vaig haver de portar la meva filla a urgències i, per no tenir-la reagrupada, em volien fer pagar 300 euros per una sola consulta. Vaig optar per pagar-li un segur mèdic”.

Davant la situació, Pepa va acudir al Raonador del Ciutadà. La resposta la va colpir: “Em va dir que els propietaris no volen nens i encara menys migrants, que ja tenien diversos casos així i que no es podia fer res”.

La indignació de Pepa és profunda: “Em sembla molt cruel perquè no estem fent res dolent. Estic treballant de manera legal, pagant tot el que toca, i tot i això ens posen al límit”. Per ella, la llei hauria de tenir en compte la realitat de cada cas. “És injust que ens obliguin a marxar per això. A més, els nens no fan cap mal a aquest país. Al contrari: aprenen més ràpid la cultura i l’idioma”.