Marsol aposta pel 'coliving' per facilitar l'accés a l'habitatge
Govern està desenvolupant una llei perquè aquest model pugui desenvolupar-se a Andorra
Andorra la VellaEl Govern vol regular els colivings com a nova fórmula per fer front a la crisi de l’habitatge. Es tracta d’un model que combina espais privats amb zones comunes i que l’executiu considera una possible resposta a la manca de pisos assequibles.
La ministra d’Economia, Presidència, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha avançat que s’està ultimant una llei específica per ordenar aquest tipus d’allotjaments i consolidar el que defineix com una "filosofia de vida". L’objectiu és disposar d’un marc legal que permeti desplegar aquest model amb garanties.
Els colivings es basen en habitacions i banys privats, però amb espais compartits com cuines, menjadors o sales d’estar. El Govern vol que aquesta opció ajudi a alleugerir la pressió del mercat immobiliari, especialment en un context d’alta demanda.
La futura normativa fixarà condicions mínimes per assegurar la convivència i la qualitat dels serveis. En aquest sentit, Conxita Marsol ha explicat que "aleshores es dirà: si aquí hi poden viure 50 persones, doncs com a mínim ha d’haver-hi un menjador en què hi hagi lloc per a 50 persones. I una cuina també amb uns mínims, així com un servei de neteja assegurat. Preveu aquest concepte."
El text legal seguirà la línia de la regulació dels coworkings aprovada el 2022 amb la llei d’economia digital. Paral·lelament, l’executiu manté contactes amb iniciatives privades per impulsar projectes d’aquest tipus, que es plantegen com un "concepte de vida" alternatiu.
La ministra també ha remarcat el component social del model, que pot afavorir la convivència i reduir l’aïllament, especialment entre persones que arriben al país. "Això fa que no et trobis tan sol, que puguis veure la tele o el partit del Barça amb la gent que està allà.", ha destacat.
Tot i la reducció d’espai privat, el Govern confia que aquest format es compensi amb preus més accessibles i amb una experiència comunitària. Marsol posa com a exemple professionals desplaçats temporalment: "Potser un metge que vingui a viure a Andorra, perquè ve a treballar a la clínica li ve més a gust estar en un espai així durant el primer temps, almenys. El coliving és com una filosofia de vida. Creiem que pot funcionar també. Se li ha de donar la possibilitat d’existir."