Només al març va fer una temperatura habitual en tot l'any

Andorra la VellaEls efectes del canvi climàtic són cada vegada més evidents i així ho demostren les dades de temperatures mitjanes que s'han registrat a Andorra al llarg del darrer any i mig. De fet, durant el 2024 les temperatures mensuals van ser molt càlides en bona part de l'any i es van situar per sobre de la mitjana climàtica, excepte el mes de setembre, on es va registrar una anomalia negativa de -0,5 graus. En el que portem de 2025, només al mes de març va fer una temperatura habitual per a l'època de l'any. Això vol dir que en quinze dels darrers disset mesos s'ha registrat un excés de calor.

Aquesta tendència també es reflecteix a l'hora d'analitzar les temperatures diàries dels darrers mesos. Precisament, des de principis d'any Andorra ha superat durant 28 dies el percentil 95, la qual cosa evidencia increments notables de temperatura, i només s'ha superat el percentil 2 en dos dies, és a dir, que només durant dos dies ha fet més fred que el que havia de fer.

Aquestes dades reflecteixen, doncs, que hi ha una diferència molt evident entre el nombre de dies en què se superen les temperatures màximes previstes en contra dels dies en què les mínimes es troben per sota dels indicadors previstos. Si s'analitzen les dades de l'any passat, el percentil 95 es va superar en 102 dies i el percentil 2 només en tres dies.

Segons explica la investigadora d'Andorra Recerca + Innovació (AR+I), Anna Albalat, malgrat que és difícil fer previsions de cara al futur, la tendència és que cada vegada faci més calor i menys fred. Amb tot, s'espera que no se superin els rècords registrats el 2022, un any força càlid i on les onades de calor van tenir lloc més enllà dels mesos habituals de juliol i agost.

Pel que fa als motius de tot plegat, Albalat explica que aquest increment de temperatures es deu a diverses raons. D'una banda, l'escalfament és més pronunciat en zones d'alta muntanya, ja que les zones interiors s'escalfen més que les costeres i litorals, perquè els mars i oceans funcionen de manera diferent a les superfícies terrestres, ja que "l'aigua absorbeix la calor de més i la posa en profunditat". Amb temperatures excessives, hi ha més evaporació i una millor regulació de la superfície de l'aigua i terrestre.

D'altra banda, atribueix l'increment de la calor al desgel del pol nord, ja que "el gel i la neu actuen com a reflectant d'aquests impactes de radiació solar sobre la superfície i, si es redueix aquesta superfície, hi ha menys coberta de gel per absorbir aquesta radiació solar". De fet, afegeix que la part d'Europa central i nord "està molt influenciada per aquests canvis de radiació solar que s'estan donant a l'hemisferi nord".

A la vegada, un tercer factor que afecta especialment el Principat és la disminució de la cobertura nival, ja que el fet que hagi disminuït també contribueix a un increment de temperatura, tenint en compte que, si hi ha menys neu amb capacitat de reflex, la superfície terrestre absorbeix més calor en altitud.