Polèmica per les denúncies a cambrers que atenen en castellà a Andorra

Mitjans espanyols veuen l'independentisme darrere de la petició de Plataforma per la Llengua a Govern perquè s'obligui a atendre en català

Imatge d'arxiu d'un cambrer.
ARA Andorra
14/10/2024
1 min

Andorra la VellaLa delegació andorrana de Plataforma per la Llengua exigeix ara al Govern d'aquest país que legisli per a obligar els comerciants i als seus treballadors a dirigir-se als seus clients en català, malgrat la naturalesa eminentment turística dels seus visitants. A Andorra, el català no està amenaçat, a l'ésser l'única llengua oficial i ser obligatòria en el tracte amb l'administració pública, però l'independentisme radical continua amb aquesta idea sobre l'ús del castellà en els comerços. Aquesta entitat es dedica a denunciar en xarxes a treballadors, dependents, cambrers i tota mena de personal que atén el públic perquè no es dirigeixin als clients en espanyol, sinó en català. A molts els assenyala en xarxes i els creen dificultats amb els seus superiors. És l'associació més important dedicada al 'xivateo' lingüístic.

Aquest text del diari espanyol La Razón és un dels que s'han produït en els últims dies contra la secció andorrana de Plataforma per la Llengua després de demanar al govern del Principat que obligui a l'atenció al públic en català. Acusen els responsables de l'associació de denunciar els 'cambrers' que parlen en castellà al públic i 'xivatar-lo' als seus caps perquè els penalitzin.

Aquesta mateixa acusació ha estat realitzada per altres mitjans, com per exemple El Debate, que consideren que la secció andorrana d'aquesta entitat està dominada per l'independentisme radical.

L'informe de la Plataforma que va derivar en la petició a Govern explicava que més de la meitat dels treballadors de comerços de la capital utilitzen l'espanyol per a dirigir-se amb els clients, almenys, d'entrada. I una vegada iniciada aquesta conversa, si el client respon en català, només la meitat canvia de llengua.

stats