Projecte Vida denuncia expulsions de persones addictes de la pràctica assistencial després d'una recaiguda

Andorra la VellaProjecte Vida ha analitzat les respostes oficials del ministeri de Salut sobre el funcionament del sistema públic d’addiccions, així com les dades de l’Enquesta Nacional de Salut d’Andorra 2024 (ENSA 2024) amb l'objectiu d'aportar una lectura estrictament tècnica, basada en dades, procediments i coherència assistencial. En el document fet públic aquest dimarts, denuncien tot un seguit de "contradiccions greus" entre la informació oficial que es facilita des del Govern i les pràctiques actuals.

Pel que fa al tractament de les recaigudes per part del sistema públic d'addiccions, el Govern assegura que formen part dels patrons d'evolució habituals i del procés de rehabilitació. Tot i això, Projecte Vida alerta que actualment "falta un protocol documentat per a la gestió de recaigudes, malgrat que el propi Govern, en la seva resposta escrita de 12/11/2025, signada per la ministra de Salut, afirma textualment que les recaigudes formen part del procés de rehabilitació".

Tanmateix, denuncien que "la pràctica operativa actual comporta expulsions sistemàtiques de l’hospital de dia durant set dies en cas de recaiguda, just en el moment de màxima vulnerabilitat clínica. Això genera una contradicció directa entre el marc declaratiu i el funcionament real del dispositiu".

A més, exposen que les normes internacionals per al tractament dels trastorns per consum de drogues (UNODC–OMS) estableixen que les recaigudes "no han de comportar mesures punitives, sinó ajustaments del pla terapèutic, continuïtat del suport i reforç del vincle clínic". "Aquestes directrius remarquen que els trastorns addictius són crònics i recidivants, i que la resposta adequada és ampliar l’atenció, no interrompre-la", afegeixen.

D'altra banda, posen en relleu que el sistema de registre no acumula dades sobre abandonaments, reincorporacions, motius de retorn, duració real dels processos ni resultats terapèutics, i que les visites que es produeixen després de sis mesos sense seguiment actiu es registren com a primeres visites, sense distingir entre nous casos i reincorporacions. "Aquesta limitació dificulta l’avaluació real del circuit assistencial", sentencien.

Pel que fa als horaris assistencials, asseguren que el sistema no ofereix atenció al vespre, nit ni caps de setmana, i "això fa que l’accés al tractament pugui ser especialment difícil" per a certs grups de persones.

A banda, l’ENSA 2024 "mostra diferències socials i de gènere en diversos indicadors de salut i ús de serveis, que es reflecteixen també en l’accés al tractament". Les dades, per tant, "evidencien desigualtats profundes que afecten directament tant la capacitat d’accedir al sistema assistencial com l’impacte que tenen les expulsions".

Des de Projecte Vida també s'alerta que els indicadors mostren que les dones en situació socioeconòmica més vulnerable "són el grup amb més risc i, al mateix temps, el que disposa de menys flexibilitat horària i més dificultats per complir un sistema assistencial rígid". Són, per tant, "les persones més penalitzades per les expulsions derivades d’una recaiguda, just en el moment de màxima necessitat de suport, estabilitat i continuïtat terapèutica".