El raonador del ciutadà diu que la llei de pròrrogues ha fet baixar les demandes d'habitatge

Andorra la VellaEl raonador del ciutadà, Xavier Cañada, va jurar el càrrec el 9 de febrer d'aquest 2024. Durant aquests sis mesos, el nou 'ombudsman' ha incorporat alguns canvis a la institució. N'és un exemple el seu desplaçament, un cop al mes, als comuns perquè la ciutadania tingui més facilitats i accés per traslladar-li problemes o aspectes de l'administració que no funcionen. Durant aquest període, Cañada ha obert al voltant d'uns 200 expedients i en aquests moments té entre cella i cella treballar per signar un conveni amb les entitats que defensen les persones amb discapacitat.

- L'ha sorprès alguna cosa durant aquest temps?

M'ha sorprès la varietat de temes. És a dir, passem d'un problema veïnal, com aquell qui diu, a un tema de l'administració. Ara darrerament hi ha un tema dels consellers de l'oposició del comú de la Massana, hi ha gran varietat de temes que toquem.

- Quin problema hi ha a la Massana?

Això està en curs i tampoc puc explicar gaire cosa, però en essència els consellers de la minoria es queixen que els de la majoria no els faciliten la informació a l'hora de debatre en junta o en consell de comú. Estem encara analitzant i rebent informació.

-Pot fer alguna cosa vostè?

Aquí pot haver-hi quelcom sobre el dret de la participació ciutadana i els afers públics. Hem de veure com s'encara.

- Hi ha algun tema que rebi més demandes que d'altres?

No. El marc competencial de la llei està molt definit, que és la vulneració de drets, però al final aquí venen moltes persones que no saben ben bé on anar. Llavors atenem situacions que, des del meu punt de vista, crec que no ho hauria de fer la institució, però, evidentment, els ajudem i els hi donem resposta.

- Sobre l'habitatge, en la seva compareixença a la comissió legislativa va comentar que era el bloc on hi havia més expedients. Continua sent el més gran?

No, ni de bon tros. Ja el mes de desembre del 2023 va fer una davallada molt important i així ha continuat durant tot aquest 2024. No és el tema principal, és més aviat residual, que això no vol dir que no hi hagi un problema i que no estigui allà latent, però ara mateix des de la institució no és el que estem atenent.

- Han baixat molt les dades?

No té res a veure amb el 2023 i això és fruit de la llei de pròrrogues que es va aprovar el novembre. El mes de maig no vam tenir cap demanda d'habitatge. Ha anat decreixent claríssimament, malgrat que encara hi hagi aquest rum-rum a la societat.

- A la compareixença va comentar que la mesura era com un pegat fins al 2027, que és el que dura la llei. El problema hi continua sent.

Sí, la llei ha fet aturar-ho i probablement, si no es fa res o no succeeix res, torni a sortir a finals del 2026 i principi del 2027.

- La llei òmnibus pot ajudar que no torni a incrementar-se?

Sincerament, no ho sé perquè no he vist l'esborrany, no en sé l'abast. He vist les presentacions que s'han fet en públic, però no he vist l'esborrany i no sé quin impacte tindrà. També penso que pot haver-hi coses o successos, que facin millorar el tema de l'habitatge.

- S'ha reunit amb els polítics?

No, del tema de l'habitatge personalment no. Precisament perquè aquest tema ja estava a l'esfera pública i jo crec que els consellers són conscients de l'abast del problema. Des de la institució no hem fet res per parlar amb ells, ja que ells ja sembla que hagin fet accions.

- Està resolt el repunt de consultes sobre l'agència tributària?

Sí, ara ens ha baixat. Almenys fa unes setmanes que no tenim res. Hi va haver un moment que sí que vam tenir diverses consultes i queixes, sobretot pel que fa a la no atenció. Crec que el fet de nomenar dues directores adjuntes dins la direcció general de l'agència tributària està donant el seu fruit. Els ciutadans deien que no els hi agafaven el telèfon o no podien demanar cita prèvia.

- També hi havia moltes demandes sobre la CASS.

Ara ha baixat considerablement, però sí que és veritat que el primer trimestre del 2024 el gruix va ser la CASS. A vegades perquè no donaven resposta. Altres vegades perquè la gent no entenia el que li estava dient.

- Quines recomanacions els va fer perquè milloressin?

Vam fer-ne un parell i sobretot va ser de cara que no només havien de fer la resolució, sinó que aquesta s'havia d'entendre.

- Va explicar en el seu nomenament que es volia centrar en els col·lectius vulnerables. Quines línies segueix?

Estem fent un seguiment del tema d'infància i el tema de la discapacitat. Amb el camp de la discapacitat estem elaborant i treballant per signar un conveni amb les entitats amb persones amb discapacitat per fer precisament allò que ens encomana la llei, que és el seguiment de la convenció de les persones amb discapacitat. És un manament legal que tenim des del 2017, mai s'havia fet i ara posem fil a l'agulla per fer-ho, però sempre juntament amb les associacions de persones amb discapacitat. En el tema d'infància hem obert diversos expedients informatius per veure com està la infància i què es pot millorar.

-I què es pot millorar?

Hi ha moltes coses. Per exemple des de la institució ens preocupa molt que el centre d'acolliment no tingui una direcció des de fa molts mesos. El mateix passa amb la Fundació Privada Tutelar, que també fa molts mesos que no hi ha cap gerent. També, tot el tema de l'acolliment quan l'estat retira les guardes i custòdies i es declara desemparat un menor, que aquest menor estigui al menor temps possible en el centre d'acolliment i se'n vagi a una família extensa o a una família d'acollida. Això és cabdal.

- Hi estan molt de temps en el centre?

Estan temps sí. És veritat que aquí tenim la població que tenim i les famílies d'acollida no és que abundin, però la intenció és que es puguin fer més coses o intervenir prèviament dins el nucli familiar perquè no arribi aquesta retirada.

- Ve gent amb alguna discapacitat a demanar o fer consultes?

Alguna ve i després nosaltres, per exemple, vam obrir dos o tres expedients d'ofici relacionats amb discapacitats. Volíem saber com havia actuat l'administració o quina era la realitat dels fets. I, evidentment, ens han donat resposta.

- Eren temes d'accessibilitat o una altra cosa?

Sí. Un, per exemple, va ser l'accessibilitat als serveis dels lavabos del bar del Poble que estava tancat. A això vam demanar explicacions i vam parlar amb el comú. I després una notícia que va sortir en un diari gallec, pel qual deia que una família havia vingut aquí i havien hagut de pagar perquè el nen era discapacitat. Això vam demanar informació a la CASS i ens van dir que no era cert i que tot això no era així.

- El cas dels lavabos tancats, com s'ha arreglat?

Des del mateix comú van optar per tenir un joc de claus al bar i un altre joc de claus al mateix comú, crec que al servei de circulació. El problema era que qui tenia les claus en aquell moment va marxar de vacances o de cap de setmana i es van quedar sense poder obrir la porta.

- La proposta del PS sobre la llei del raonador contemplava que pogués impugnar lleis i reglaments al Tribunal Constitucional. Com ho veia vostè?

És difícil de valorar-ho ara que estic al càrrec. L'únic que puc dir és que hi ha el topall i la limitació de la Constitució que de manera taxativa diu qui pot plantejar aquestes qüestions i el raonador no hi és. De fet, la figura del raonador no hi és a la Constitució andorrana. El que penso és que tot el que sigui reforçar la institució va amb pro del ciutadà.

- Ara fa uns mesos va ser de molta actualitat els casos de treballadors peruans que van viure irregularitats en la seva contractació. Hi ha alguna demanda més?

Ara mateix el que tenim són persones extracomunitàries que no tenen els requisits per fer el reagrupament familiar, llavors venen aquí a queixar-se o informar-se de com ho poden fer. 

- Està tancat l'afer dels treballadors peruans?

Aquí ja no venen. Únicament venen peruans per fer els reagrupaments, però igual que venen argentins, xilens o altres nacionalitats, però amb el tema aquest que va haver-hi al principi del primer trimestre ja no en tenim. Vam actuar d'ofici perquè vam considerar que ja no era un tema laboral, sinó que traspassava i hi podia haver indicis de criminalitat. Ho vam portar a fiscalia i ho estan investigant. De fet, vaig llegir que volien limitar les empreses de treball temporal per extracomunitaris, que és com actuaven amb aquests peruans. És a dir, venien aquí i tenien dos o tres intermediaris a través d'empreses de treball temporal. Tot això ho volen prohibir i jo penso que en part va ser gràcies a aquesta denúncia.

-I...

Crec que s'ha de limitar a aquells països extracomunitaris que no garanteixin, com a mínim, les mateixes condicions laborals que Andorra. Perquè pot ser que vingui, per exemple, una empresa suïssa a muntar un telecadira o a muntar un giny o el que sigui, jo crec que Suïssa sí que és equiparable en l'àmbit laboral i en condicions laborals, però en països que no tinguin això garantit és una mica el que estava passant amb els extracomunitaris provinents de Sud-amèrica.

- I hi ha molts casos sobre salut mental?

Alguns n'hem tingut i ens preocupen les llistes d'espera. Les primeres visites de metges infantojuvenils crec que estan al tomb de tres o quatre mesos.

- Com es pot solucionar això, contractant més gent?

Suposo que aquesta seria una mesura, però també penso que caldria fer una reflexió de per què estem en aquesta situació i què estem fent malament com a país com perquè tinguem aquestes llistes d'espera o aquesta demanda tan important de menors o adolescents amb necessitats de metges de salut mental.

- Hi ha molta lentitud en algunes institucions, com per exemple a la justícia. És un problema aquesta lentitud?

Sí, és un problema. [A la justícia] estan arribant casos que estan enquistats, que els tràmits de conclusions ja estan fets i estan vistos per sentència des de fa dos i tres anys. És un perill per les institucions caure en aquest descrèdit i, en aquest sentit, l'eficàcia, l'eficiència i la transparència són mesures que contraresten aquest descrèdit. Crec que les institucions han d'anar cap aquí, cap a fer créixer l'eficàcia de les mateixes institucions.

- Ho està treballant?

Sí, no fa gaire vam fer una reunió amb el Consell Superior i vam traslladar tot això. Ells en són conscients, però el que crec que no podem caure és en la normalització i sembla que a vegades ho estem normalitzant. El normal és que les coses funcionin relativament en un marge de temps i forma correcta i no s'està donant sortida allò que reclama la ciutadania. I en el cas de la justícia és molt important perquè és un poder de l'Estat i si es demora això crea inseguretat i malestar.

-Vol canviar alguna cosa que funcionava malament d'aquesta institució del raonador?

Hem introduït canvis, com el tema de les visites a les parròquies, que normalment fem cada un o dos mesos. Un cop al mes ens posem d'acord amb els comuns, ens traslladem al comú i allà rebem la gent sense que s'hagin de desplaçar a la institució, la gent ho agraeix. Això ajuda a la gent que té mobilitat reduïda o la que no pot baixar.

-Ha fet molts canvis aquests sis mesos?

La pàgina web la tenim a quatre o cinc idiomes traduïts. Hem introduït un telèfon totalment gratuït. Hem ampliat l'horari d'atenció i ara els dijous, al mes d'agost no, però la resta de l'any, els dijous a la tarda atendrem les persones. També sortim molt del despatx, hem anat a l'hospital, als centres sociosanitaris, residències, col·lectius, professionals o a la presó, que hi anem gairebé cada setmana.

- Transcorregut aquest primer semestre, els següents sis mesos quins són els reptes?

Hem introduït moltes coses i hem volgut fer coses. Crec que és consolidar el que vam començar i evidentment ampliar-ho, però hem de fer més. A mi m'agradaria tenir relativament en un període curt aquest conveni de col·laboració amb les entitats i amb les persones amb discapacitat i començar a fer el seguiment de la convenció, per mi és molt important.