El raonador del ciutadà constata un increment de la crispació social i de les queixes d'andorrans

Andorra la Vella“Si bé jo porto poc temps a la institució, m’he adonat que molt sovint la queixa arriba amarada d’enuig i, a voltes, de ràbia. La resta de l’equip em confirma que abans el nivell de crispació era molt més baix i concentrat en temes molt concrets. Ara aquest estat és molt més habitual i crec que és un aspecte que ens ha de fer reflexionar a tots”.

Aquesta és una de les constatacions que fa el raonador del ciutadà, Xavier Cañada, en l’informe corresponent al 2024 i en el qual alerta d’una possible “esquerda” o fins i tot “fractura” social arran del fet que "la distància entre ciutadans que tenen un bon nivell de benestar i els que no el tenen augmenta, de la mateixa manera que augmenta una percepció entre molts ciutadans que l’administració andorrana no té prou en compte la seva situació”.

En aquest sentit, i fent una reflexió al voltant de la institució el raonador manifesta que s’està donant un canvi en el tipus de queixes que s’atenen, ja que si abans aquestes venien principalment de persones estrangeres “cada cop són més els ciutadans andorrans” que palesen els seus problemes a l’ombudsman. I considera que aquest augment de la “crispació” entre la població hauria de fer reflexionar “a tots”.

Anàlisi sobre la problemàtica de l'habitatge

Cañada exposa que en aquest informe ha volgut incidir en l’objectiu que té de “maximitzar l’aprofitament de les dades que obté de la ciutadania” i ha volgut fer una anàlisi sobre la problemàtica concreta de l’habitatge, que en altres anys havia centrat de manera especial l’activitat de la institució.

“El primer que sobta”, constata, és el gran creixement entre 2017 i 2019. Tot i que abans d’aquest període ja era un tema en creixement, en cinc anys (de 2012 a 2017) les peticions van triplicar-se. Però és que en els dos anys següents, els expedients es van multiplicar per onze respecte als de 2012. Més encara, des de 2019 el nombre d’expedients mai no ha baixat de 77, i han arribat a 219 el 2023, és a dir, quasi un creixement del 1.700%.

També posa en relleu que del 2019 al 2023, el percentatge d’expedients en temes d’habitatge respecte del total d’expedients oberts mai va baixar del 30%, i el 2023 va arribar al 62,75%. ”La pròrroga actual ha situat el tema en una mena de pausa", argumenta, però afegeix que “la preocupació de la ciutadania sobre el tema de l’habitatge no ha disminuït, com ho demostra el fet que durant el 2024 es van atendre més de 170 trucades de ciutadans sobre el tema. I, en tot cas, és un tema que manté el seu potencial per generar desigualtats”.

Per aquest motiu, defensa que si no s’adopten mesures més profundes, el problema ressorgirà i, molt probablement, s’enquistarà i provocarà una fractura en la societat entre els qui poden gaudir d’un habitatge digne i els qui no hi poden accedir.

Molt lligat al problema de l’habitatge hi ha “la minva del poder adquisitiu”. La tendència arreu del món de sentir que els nivells de benestar aconseguits en temps precedents s’esvaeixen mentre nous tipus de pobresa van sorgint “s’ha fet molt palès amb el creixement de les queixes de ciutadans de nacionalitat andorrana i residents de llarga durada que veuen que no poden accedir a determinades ajudes perquè ‘no són prou pobres’”, constata Cañada. I afegeix que això genera “un sentiment d’abandó per part d’aquella ciutadania que, en edats en què esperava estar consolidada (35-45 anys), es pot veure abocada a començar de nou, potser fora d’Andorra”. Una situació que podria portar a una “fractura i trencament de la cohesió social”. I un col·lectiu especialment afectat, conclou, és el dels joves.