Els rescats es mantenen tot i l'auge del turisme de muntanya

Andorra la VellaL'augment dels esportistes i del turisme de muntanya que Andorra està notant en els últims anys no ha fet créixer en la mateixa proporció el nombre de rescats que porta a terme el Grup de Rescat de Muntanya (GRM) del Cos de Bombers. Així ho assegura el responsable de la unitat, Òscar Santos, que ha explicat a l'ANA que des de principis d'any s'han fet 66 actuacions, mentre que durant el mateix període de l'any passat se'n van fer 63.En total, l'any passat es van realitzar 112 rescats de muntanya, una xifra que en els darrers anys havia anat a l'alça fins al 2014, en què va baixar un 5%.

Una altra de les tasques que s'han intensificat en els darrers temps són els operatius preventius en cas d'esdeveniments esportius, que en curses com l'Ultra Trail requereixen una vintena d'efectius repartits en punts estratègics. Precisament, arran de les crítiques que es van produir pel fet de destinar recursos públics a aquest tipus d'esdeveniments, el director dels Bombers, Joan Carles Recasens, considera que el Cos treballa per donar servei a tota la població, ja sigui en l'àmbit esportiu, de l'oci o laboral, i afegeix que en un esdeveniment que aplega entre 3.000 i 4.000 persones a la muntanya, que només es fes un viatge en helicòpter "és un èxit".

L'estiu, el període amb més accidents de muntanya

Com cada any, els mesos de juliol i agost són els que concentren el major nombre d'accidents a la muntanya que requereixen la intervenció dels Bombers. Precisament, aquest dimarts s'han fet un total de quatre rescats, tres per luxacions de turmells i un quart per un tall al cap. El cap del Grup de Rescat de Muntanya, Òscar Santos, ha explicat que els avisos més freqüents són per lesions en turmells, persones que es perden, i accidents en vies ferrades i en els 'bike parks', tot i que en aquest darrer cas els rescats han baixat perquè les estacions cada cop disposen de més socorristes que, com fan a l'hivern els pisters, s'encarreguen de la primera assistència i valoren la gravetat de l'accidentat.

Enguany, en el que es porta d'any, s'han fet 66 rescats, una xifra que es troba molt en la línia de l'any passat. El més greu va ser el 19 de juny, en què un turista israelià va perdre la vida al Comapedrosa.

El cost del rescat

Santos ha indicat que els rescats més greus es fan amb l'ajuda de l'helicòpter, així com els que es produeixen en zones menys accessibles a peu. Amb tot, assegura que s'intenta utilitzar el mínim possible. A diferència de territoris veïns com Catalunya, el cost del rescat no es repercuteix en la víctima, tot i que el debat sobre si en cas de negligència s'hauria de cobrar també està damunt la taula a Andorra. El director del Cos de Bombers, Joan Carles Recasens, assenyala que es tracta d'una decisió política i que "potser a la llarga s'arribarà a un punt en què s'haurà de prendre", tot i que remarca que potser caldrà que sigui un jutge qui valori si es tracta d'una negligència, ja que la línia és molt fina.

Precisament, Santos ha recordat el rescat del passat 21 de juliol d'un home holandès amb les seves dues filles que van començar una excursió des de Sorteny i van perdre's, sense anar ben equipats, i al cap d'hores de recerca van ser localitzats a la zona de Soldeu. En aquest cas, a més, la cerca es va haver de fer a peu perquè les condicions no permetien que l'helicòpter pogués volar. Tot i això, el responsable del GRM considera que la gent va a la muntanya cada cop més preparada i equipada, malgrat que en les curses de muntanya "molta gent va minimalista, i si canvia la meteorologia, si vas amb el mínim ho pagues".

Òscar Santos també ha destacat l'estalvi de feina i la rapidesa que suposa disposar d'aplicacions com l'Alpify. Quan els alerten d'un rescat, demanen que activin aquesta aplicació o que enviin la seva ubicació a través de WhatsApp, perquè "sembla fàcil, però trobar una persona des d'un helicòpter no és evident".

Suport en esdeveniments esportius

Una altra de les tasques que s'han intensificat en els darrers anys és el suport als esdeveniments esportius, amb un dispositiu preventiu que comporta que un bon nombre d'efectius es distribueixin en diversos punts estratègics amb oxigen i desfibril·ladors per actuar en cas d'emergència.

En relació al suport que es fa a les curses, el director dels Bombers, Joan Carles Recasens, ha indicat que és un servei que no té cost per als organitzadors perquè forma part del patrocini que el Govern fa en aquests esdeveniments, que ajuden a promocionar el país turísticament. D'aquesta manera ha volgut contestar a les crítiques que es van produir pel desplegament de mitjans en curses com l'Ultra Trail, en la qual ha assegurat que només es va fer un sol viatge en helicòpter, agrupant tres corredors que van abandonar al refugi de l'Illa. Recasens ha afegit que els participants en aquest tipus de competicions són conscients de la duresa de la prova i ha posat de manifest que la gran majoria dels que van abandonar ho van fer en llocs accessibles.