Sílvia Orriols lloa la política lingüística d’Andorra i critica la situació del català a Catalunya
La líder d’Aliança Catalana ha assegurat que en les seves darreres visites a Andora ha detectat “una gran afluència de personal sud-americà al sector serveis”
Andorra la VellaLa batllessa de Ripoll i diputada al Parlament de Catalunya, Sílvia Orriols, ha valorat positivament les mesures que Andorra ha impulsat per reforçar l’ús del català, tot assenyalant el país com “un exemple per a Catalunya” en matèria de defensa de la llengua.
En unes declaracions a aquest diari, la líder d’Aliança Catalana ha assegurat que en les seves darreres visites al Principat ha detectat “una gran afluència de personal sud-americà al sector serveis” i ha lamentat sentir-se “mal atesa” pel fet que, segons ella, “no es respecta la llengua catalana”. També ha denunciat aquesta situació públicament a les seves xarxes.
“El procés de desnacionalització és evident”, ha afirmat Orriols, tot comparant la situació d’Andorra amb la de Catalunya. Ha subratllat que el Principat “té la gran sort d’estar constituït com a Estat” i que això li permet aplicar polítiques pròpies i legislar amb autonomia per protegir la seva identitat lingüística i nacional.
La llei més ambiciosa per defensar el català
Pel que fa a les polítiques recents d’Andorra que reforcen l’ús del català com a requisit per treballar, Orriols ha valorat que “haver de saber català per poder prosperar a Andorra és un bon camí” i que això “marca una diferència respecte de Catalunya”, on –segons la diputada– la llengua no té el mateix nivell de protecció.
La presidenta del partit independentista ha conclòs que Andorra “encara és a temps de reconduir la situació actual” i ha encoratjat el país a seguir apostant per la llengua i la identitat nacional.
Un any després de l’aprovació de la nova Llei de la llengua pròpia i oficial d’Andorra, el 25 d’abril del 2024, els efectes de la normativa ja són evidents arreu del país. L’obligació d’atendre en català i de vincular el coneixement de la llengua a la renovació dels permisos de residència i treball —amb aplicació gradual fins al 2029— ha provocat un increment sense precedents en la demanda de formació lingüística.
Efectes de la Llei un any després
Segons dades recents, aquest 2025 ja s’hi han inscrit més de 3.000 persones, triplicant el nombre d’alumnes respecte als anys anteriors. La ministra de Cultura i Esports, Mònica Bonell, ha destacat que l’afluència s’ha notat tant en els cursos presencials (amb més de 700 inscrits) com en els virtuals (prop de 400 estudiants), a més de l’activitat creixent als centres d’autoaprenentatge.
Per garantir-ne l’aplicació efectiva, el Govern ha posat en marxa nous organismes com la Junta de Coordinació —encarregada del seguiment tècnic— i el Consell Nacional per la Llengua, amb un rol estratègic i polític. Bonell defensa que el català és “una eina de cohesió i integració” i assegura que la resposta social mostra una consciència creixent sobre el valor patrimonial de la llengua.