Tió versus Pare Noel: qui guanya la partida?
La tradició arrelada al territori conviu amb les figures importades d’altres cultures
BarcelonaNormalment són els nens més grans de l’escola bressol, els de dos i tres anys, els que surten amb les famílies a buscar el tió, que s’amaga al bosc. Mentrestant, els més petits, que ja han deixat les aules ben guarnides per donar la benvinguda a les festes de Nadal, esperen impacients la gran arribada de l’any. Un cop els grans troben el tronc, petit i moll per la humitat del bosc, el porten al centre, on ja hi ha preparat un espai per deixar-lo descansar. Saben molt bé què hauran de fer durant les pròximes setmanes: tapar-lo perquè no passi fred, cantar-li cançons cada dia i donar-li menjar perquè creixi. Tot amb l’objectiu que, quan arribi el gran moment de fer-lo cagar, ofereixi als nens la recompensa que tant esperen: neules, torrons i nous jocs per a l’escola.
“Aquesta tradició no només es limita a fer cagar el Tió, sinó que implica tota una recerca i procés on es treballa l’autonomia, la participació, la cura del tronc i l’autoconfiança dels nens”, explica Elisabet Galindo, tècnica de projectes educatius al departament de petita infància de la Fundació Pere Tarrés. D’altra banda, Galindo explica com, arran de la gran diversitat de nens que hi ha a les aules des de fa uns anys, des de la Fundació es va fer la reflexió que era bo reforçar les tradicions del territori per poder treballar un vincle entre els infants i la cultura local. “És una de les maneres perquè els nens, vinguin d’on vinguin, puguin començar a entendre en quin lloc viuen”, explica.
Tradició arrelada
Però, ¿d’on prové aquesta tradició tan peculiar i pròpia de la nostra cultura? Els experts coincideixen que té un origen precristià i que estaria relacionat amb un antic ritual del solstici d’hivern que tenia com a objectiu tornar a fer despertar la natura. “Aleshores les persones necessitaven la promesa que hi hauria un canvi de temps i que la terra tornaria a donar fruits”, explica Xavier Cordomí, expert en cultura i tradicions populars. D’aquesta manera, el ritual de donar cops a una matèria morta, com seria el tronc del tió, era el pas necessari per “despertar-lo” i que després tornés a donar els fruits necessaris per viure.
L’orografia boscosa de les terres catalanes va facilitar molt la incorporació d’aquesta tradició, que durant molts anys va congregar les famílies al voltant del tió durant les festes de Nadal. De fet, sempre ha sigut una celebració molt lligada al món rural. “En àmbits urbans com a Barcelona el ritual no va arribar fins als anys setanta o vuitanta”, explica Marta Almirall, directora de festes de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub). Una tradició que cada vegada ha guanyat més adeptes urbanites.
De fet, el tronc amb barretina és un dels elements estrella de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, que cada any compta amb un tió gegant amb què celebren diferents activitats. “Encara que l’acte de fer cagar el tió se celebri més en l’àmbit privat i en família, des de les institucions públiques sempre es té molt en compte que sigui una tradició present durant les festes nadalenques”, explica Almirall. El cas és que aquests dies les agendes de pobles i ciutats catalanes estan plenes d’activitats que conviden a la canalla a fer cagar el tió en places i espais públics. En aquestes trobades se solen instal·lar grans troncs a les places o en tota mena d’espais públics, com els mercats o els casals populars, i la celebració acostuma a ser molt semblant a la que es fa en l’àmbit privat de la llar: els nens canten i piquen el misteriós tió fins que aquest comença a treure regals, que són compartits per tothom. Uns actes de socialització i celebració popular que creixen any rere any.
Pare Noel, el rei de la televisió
El Pare Noel també el trobem a tot arreu. Botigues, cinema, televisió... sempre té un espai destacat quan s’acosten les festes de Nadal. Percebuda com una figura comercial i invent d’èxit de la Coca-Cola, el que potser molta gent no sap és que el seu origen és profundament religiós. Una de les principals teories és que aquest ésser màgic va existir realment, encara que era de carn i ossos i no tenia superpoders. Es calcula que entre els anys 280 i 286 va néixer a Patara, una ciutat de l’actual sud-est de Turquia, un nen anomenat Nicolau. Criat en una família d’alt poder adquisitiu, el noi era molt generós i ajudava sempre els més necessitats, uns trets que li van donar molta popularitat. Quan els seus pares van morir, Nicolau va decidir donar tota la seva riquesa als pobres i va ingressar al monestir de Sion, on als dinou anys va ser ordenat sacerdot.
En fi, res a veure amb el Pare Noel que coneixem avui dia. Un vell grassonet i barbut vestit de vermell que condueix un trineu volador arrossegat per nou rens. “És una tradició molt vinculada a les marques comercials i a la decoració de Nadal”, comenta Marta Almirall, que creu que, encara que sigui molt popular a la televisió, al nostre país se sol tenir més clar que els Reis Mags i el tió “són els autèntics”. En realitat, són moltes les famílies que decideixen celebrar les tres festes. “La comercialització ha fet que, en comptes d’haver de decantar-se per una de les tradicions, al final una família ho acabi celebrant tot: el tió, els Reis Mags i el Pare Noel”, afegeix Xavier Cordomí. Fins i tot hi ha barris com el de la Trinitat Vella, a Barcelona, que va organitzar ahir una rua en què els protagonistes són el Pare Noel i el tió.
D’altra banda, en l’àmbit de l’educació infantil, Elisabet Galindo creu que els nens ja veuen a fora de l’escola la tradició del Pare Noel, mentre que a l’aula tenen l’oportunitat de conèixer altres tradicions més locals, com el tió. “Sovint quan els infants veuen el Pare Noel en directe es desconcerten, perquè el tenen més associat al cinema i la tele”, explica. En canvi, la sensació de pena que tenen els nens el dia que el tió se’n va de l’escola no l’ha vist amb cap altra tradició. A ell l’han pogut cuidar i l’han conegut de prop. Un vincle especial que torna any rere any.
¿Sabíeu que hi ha tions de Nadal escampats pels boscos de tot Catalunya? N’hi ha per indrets tan diferents com els boscos de Navarcles, Riudarenes, el Penedès, Montserrat, el Pedraforca, Camprodon, Vallirana, el pla de Lleida o Collserola, per esmentar-ne només alguns. A l’empresa Caçations els tenen tots geolocalitzats perquè tothom pugui anar a trobar el seu. Aquesta companyia, precisament, ofereix la possibilitat d’anar a buscar el tió, una demanda a l’alça entre les famílies amb fills petits. Els participants tan sols s’han d’aclarir amb un mapa, una descripció i unes coordenades de Google Maps i sortir a buscar tions, que porten un missatge personalitzat per a qui els trobi. Tot plegat, una experiència que agrada molt a la canalla i que ofereix la possibilitat de comprar el tió (34 euros), amb l’experiència de la cerca inclosa.