La UE debat l'oficialitat del català

Andorra la VellaEls estats membres de la Unió Europea tornen a discutir sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera en el Consell d'Afers Generals de la UE. Tot i l'optimisme de la Moncloa, res fa pensar que la iniciativa s'acabi aprovant aquest divendres. Fonts diplomàtiques de diversos països contraris a la proposta asseguren a l'ARA que el seu posicionament no ha canviat i, per tant, preveuen que ni es votarà. Es preveu que la trobada comenci al voltant de les 9:30 h del matí, el català es discuteixi en el primer punt de la reunió i que es tracti durant tres quarts d'hora. En tot cas, en l'ordre del dia de la trobada ministerial l'oficialitat del català ja no consta com a punt de votació, sinó senzillament com a discussió, i només preveu que es pugui prendre una decisió definitiva si Espanya finalment considera que té els suports necessaris.

Ara bé, el mateix ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va admetre dilluns passat que a hores d'ara no hi ha unanimitat i, per tant, la iniciativa no guanyaria la votació i no es tramitaria. En l'última trobada en què es va discutir, almenys set estats membres van mostrar de manera explícita la seva oposició: Alemanya, Itàlia, Croàcia, Àustria, Suècia, Finlàndia i Txèquia. Pel que fa a França, el seu posicionament va ser tan ambigu que algunes fonts consideren que s'hi va mostrar a favor i d'altres en contra.

Amb tot, fonts de la Moncloa apunten que continuen treballant per esvair els dubtes que aixeca la proposta espanyola en alguns països. El principal temor d'aquests estats és que l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera revifi reivindicacions de comunitats lingüístiques minoritàries o minoritzades als seus respectius territoris. D'altra banda, també són escèptics respecte al fet que legalment sigui possible aprovar aquesta iniciativa sense modificar els tractats de la UE o que realment Espanya n'acabi assumint els costos de traducció i interpretació.

Espanya manté que totes aquestes condicions són possibles, però tal com ha pogut saber l'ARA, els serveis jurídics del Consell de la Unió Europea asseguren que cal modificar els tractats per afegir l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera. D'altra banda, alguns socis comunitaris també tenen dubtes que legalment sigui possible que Espanya pagui els costos de traducció i d'interpretació d'aquestes llengües, tal com promet la Moncloa.