"De vida només en tenim una, per què ens hem de sentir diferents per ser seropositius?"

Andorra la Vella"La primera reacció va ser la de plorar", "la segona, pensar com afrontar-ho i com ho podria explicar a la meva família". Aquest és el testimoni de l'Òscar (nom fictici per preservar el seu anonimat), un jove andorrà que viu i treballa al país. L'any 2012, quan just complia les dues dècades de vida, li van diagnosticar que era portador del virus VIH. És a dir, que era seropositiu.

No s'ho esperava. L'Òscar havia anat al metge per una infecció d'orina. Però la seva metgessa va voler anar més enllà i li va demanar unes analítiques més àmplies per descartar qualsevol altra malaltia. I els resultats van ser clars: era portador del VIH.

"No sabria contestar al 100% sobre com em vaig contagiar", reconeix l'Òscar. El que descarta segur és el contagi per drogues. La majoria de transmissions es produeixen per actes sexuals sense protecció, "i jo crec que així em vaig contagiar". "Només pensava en el meu plaer sexual i, lògicament, amb preservatiu no es disfruta tant". Ara, vist amb el pas del temps, reconeix que va ser un "error".

Els primers dies des que va conèixer la notícia, assegura que van ser molt durs. Estava en estat de xoc i no era capaç d'explicar-ho a la família, perquè tampoc volia assumir que era seropositiu. Potser per vergonya, per por a la reacció... Només li ho va explicar a una amiga, de qui "vaig rebre la seva estima des del primer moment". "Estava espantat, reconeix", i més quan "comences a mirar per Internet informació sobre la malaltia i veus que tothom ho relaciona amb la mort, sobretot als anys 90". Afortunadament, també explica l'Òscar, la sida i la mort tenen una relació molt més distant actualment.

Al cap d'uns mesos, i després d'una trucada a casa seva de la Seguretat Social arran d'uns tràmits que estava realitzant, la seva mare va assabentar-se que alguna cosa no anava bé. "Recordo perfectament que es va posar a plorar com una Magdalena". Llavors ja no hi havia marxa enrere i ho va començar a explicar al seu entorn, també al seu germà gran, el qual li va dir una frase "que em va arribar al cor": "T'admiro per haver callat tant temps això i guardar-t'ho per a tu sol, deu ser molt dur; però has de saber que no estàs sol". Tenia raó, no ho estava.

Una pastilla al dia per poder dur una vida normal

L'Òscar, malgrat ser seropositiu, duu una vida pràcticament normal. Afortunadament, exposa, la medicina ha avançat molt i només s'ha de prendre una pastilla al dia. Ha de ser al matí i l'obliga a fer esmorzars contundents perquè la medicació no li afecti l'estomac. És a dir, "res de llet amb galetes". Així mateix, ha de seguir unes pautes mèdiques, menjar sa i fer esport, i fer-se unes analítiques compler¡tes cada tres mesos per constatar que la medicació fa efecte. També ha d'anar més amb compte amb malalties que la resta de població supera de manera més o menys senzilla, com pot ser una grip. Amb tot, però, assegura l'Òscar, des que va ser diagnosticat com a portador del virus VIH "no he tingut cap complicació mèdica i el meu cos s'ha adaptat bastant bé a la medicació".

Així doncs, parlem d'un jove andorrà que duu una vida com qualsevol, tot i que "amb uns controls mèdics més estrictes". L'Òscar s'aixeca cada dia per anar a treballar, té la seva família, els seus amics, i la seva parella. A tot arreu on ha treballat "mai han sabut que sóc seropositiu", afirma, "ja que no m'exposo a cap risc de contagiar ningú, tenint en compte que només es pot transmetre per fluids com el semen o la sang, planteja. "No per tocar, no per donar petons, així que no considero que ho hagi de comunicar".

A qui sí que ho ha hagut d'explicar, evidentment, és a la seva parella. Fa gairebé dos anys que van plegats, i des del principi que ho sap. "Quan t'agrada una persona ets sincer des del primer dia, o almenys ho intentes". No va tenir una reacció fàcil, reconeix l'Òscar, però poc a poc ho va anar acceptant, també gràcies a la mediació de la seva metgessa. A més, "havia tingut una experiència molt propera d'un familiar seu, que es va morir de sida". Amb el pas del temps, però, ho va anar interioritzant i a dia d'avui ja no suposa cap problema.

També ho ha interioritzat d'una manera més positiva que a l'inici de tot plegat el mateix Òscar. I més des que ha estat conscient que la malaltia només és un aspecte més del seu cos, que s'ha de controlar però que no l'ha de privar de gaudir al màxim de la vida. "Jo no em sento diferent", afirma, "tot i que sí que és veritat que el fet de ser seropositiu m'ha fet viure la vida amb més intensitat i ganes...estimes més la vida". "Des que sóc portador", continua, "he fet coses que mai havia pensat fer, com agafar un avió. De vida només en tenim una, per què ens hem de sentir diferents per tenir una malaltia com la sida?".

Andorra falla en la conscienciació als joves

L'Òscar ja no estudiava quan li van comunicar que era portador del VIH. De totes maneres, si "estigués a l'escola, no seria capaç de dir a ningú que sóc seropositiu" per evitar la crueltat de la joventut, planteja. Una joventut que és cruel, considera l'Òscar, en part també perquè està poc informada de la perillositat del virus. Però això no és culpa seva. "Quan anava a l'institut vaig trobar a faltar comunicació al respecte, per molt que sigui una malaltia crònica, que es pot controlar, s'ha de recordar que l'ús del preservatiu és important en totes les relacions sexuals". En qualsevol cas, però, l'Òscar exposa que és una tasca que no s'ha d'iniciar a les escoles, sinó que han de ser els propis pares qui expliquin als seus fills la importància de l'ús del preservatiu. "I després ja vindria el tema educatiu", el qual va coix en aquest sentit: "A Andorra li falta una classe sobre la sida almenys a cada curs", manifesta.

Així mateix, i de la mateixa manera que a Espanya es fan campanyes pel Dia mundial contra la sida, "aquí a Andorra trobo a faltar" més actes com els que es fan al país veí. A vegades, lamenta l'Òscar, sembla que es vulgui ocultar que aquí, malgrat ser un país petit controlat, "també hi ha casos". El fet de voler ignorar una mica la presència de la malaltia només pot acabar fent que es baixi la guàrdia sobre la prevenció, entre els joves i també entre els grans.

Seguint amb la relació que Andorra té amb la malaltia, l'Òscar també lamenta que les campanyes de donació de sang franceses que es duen a terme al Principat prohibeixin donar sang a les persones homosexuals per por que siguin portadores del virus, un fet que considera "exagerat" i que demostra que a la societat "li falta una mica d'informació sobre aquest tema", ja que "qualsevol persona, sigui de la condició sexual que sigui, pot estar infectada pel virus del VIH". L'Òscar vol recordar que segons la Fundació Lluita contra la sida de Barcelona, s'estima que hi ha 35 milions de persones infectades amb el VIH al món, "i només la meitat ho saben".

Sobre si Andorra és un país tolerant amb les persones seropositiuves, el jove andorrà diu que no ho pot respondre ja que ell ha preferit només dir-ho a les persones més properes. Mai ha tingut cap problema amb ningú en aquest sentit, tot i que sí que lamenta com l'han tractat les asseguradores. Va demanar un certificat d'exclusió i la seva assegurança mèdica li va denegar, justificant que en tenir aquesta malaltia no el podien assegurar. Tal com defensa, els portadors del VIH "som persones normals, i crec que mereixem els mateixos drets que qualsevol persona". L'Òscar es va haver de buscar una altra asseguradora del país.

Un futur optimista

Amb tot, i ara que ja han passat gairebé quatre anys des que va conèixer que la malaltia vivia dins seu, que ja ha après a conviure amb les seves petites limitacions i pot dur una vida relativament normal, l'Òscar afronta el seu futur "amb optimisme", confiant que ben aviat surti una vacuna contra la sida, una vacuna "imprescindible per al món de la medicina".

I a tots els que estan com ell, però sobretot als joves que just acaben de conèixer que són portadors del virus, l'Òscar els aconsella calma, que prenguin la medicació, "el punt essencial perquè el virus del VIH no es converteixi en sida". I actuar "sempre amb cap, portant el preservatiu a sobre".

De fet, planteja que tots els joves del país, portadors o no del virus, no haurien de sortir de casa sense un preservatiu a la butxaca o a la bossa. "Realment no costa res", exposa, "i posar-se'l només són dos minuts". Petites accions de dos minuts que permeten "poder evitar el que jo no vaig poder evitar".