Publicitat
Publicitat

Standard&Poor's rebaixa un grau la qualificació del país per l'afer BPA

Segons l’agència, la reacció de les institucions andorranes ha estat l’adequada, però l’anunci fet per les autoritats nord-americanes sobre BPA planteja "incerteses de cara al futur"

L’agència de qualificació Standard&Poor’s ha rebaixat un grau el ràting del Principat, que era des de l'octubre passat de BBB+, situant-lo en BBB com a conseqüència de l'afer Banca Privada d'Andorra, tot i que, segons assenyala el Govern en un comunicat, ha avalat les decisions preses fins al moment. Segons l’agència, la reacció de les institucions andorranes ha estat l’adequada, però l’anunci fet per les autoritats nord-americanes sobre BPA planteja "incerteses de cara al futur".

El comunicat afirma que l’òrgan regulador del sistema financer andorrà, l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), "coopera amb els reguladors internacionals d’aquelles jurisdiccions en què operen els bancs andorrans". A més, destaca que l’INAF està avançant en la implementació dels estàndards financers internacionals i en els criteris reguladors de Basilea III. L’informe també destaca l’adequada capitalització de la banca andorrana, amb unes ràtios de solvència al voltant del 22% i unes ràtios de liquiditat del 70%.

Amb tot, Standard&Poor’s considera que l’afer BPA ha posat de manifest els riscos del sistema financer. De fet, l’anunci efectuat pel 'Financial Crimes Enforcement Network' (FinCEN) dels Estats Units està en la base de l’argumentació per la qual l’agència ha decidit rebaixar la qualificació del Principat. Tot plegat ha fet que el risc, en paraules del comunicat, "creixi per sobre del que s’esperava".

Segons l’informe, l’anunci del FinCEN obre un període d’incertesa, ja que BPA podria veure reduïda la seva capacitat operativa si finalment s’adopten les mesures proposades pel Departament del Tresor dels Estats Units. S&T també veu incertesa en el curt termini en relació a si aquest impacte pot afectar a la resta d'entitats bancàries. Per tot plegat, la rebaixa de la qualificació d’Andorra va acompanyada d’una observació de vigilància negativa, que es confirmarà o no en funció de les decisions que acabin adoptant les autoritats nord-americanes i les decisions que adoptin les institucions andorranes per mantenir l’estabilitat del sistema financer.

En aquest sentit, Standard&Poor’s adverteix que en la propera avaluació, el ràting podria tornar a baixar si les decisions del FinCEN creen inestabilitat en el sector financer o si l’afer BPA es tradueix en "turbulències en el sector financer domèstic" que acabin repercutint negativament en l’economia del país. Igualment, l’agència afirma que el ràting es podria mantenir en la propera avaluació si l’impacte de l’afer BPA sobre l’economia és limitat i si les mesures adoptades pel Govern aconsegueixen efectivament mantenir la confiança en el sistema financer del país.

El Govern no podria donar suport financer a BPA

A més, l'agència S&P indica que les necessitats de finançament del govern andorrà per al 2015 són de 364,5 milions d'euros, que assegura que es podran cobrir amb emissions comercials de deute o, si és necessari, amb les reserves de les empreses estatals, que estimen que sobrepassen els 150 milions, a banda d'assenyalar que les reserves de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social ascendeixen als 1.000 milions d'euros. No obstant, l'agència entén que l'ús d'aquestes reserves requeriria fer reformes legals.

D'altra banda, l'agència de qualificació considera que el Govern d'Andorra, amb un pressupost d'uns 400 milions d'euros, no seria capaç de proporcionar suport financer, en cas de necessitat, a BPA, ni actuar com a prestador d'últim recurs.

Finalment, Standard&Poor’s recorda que els bancs andorrans no tenen accés al Banc Central Europeu, però que podrien accedir al finançament del BCE a través de les seves filials a la zona euro, si aquestes entitats subsidiàries tenen actius de garantia admesos sense traves. S&P recorda que segons les dades del 2013, les últimes disponibles, BPA tenia actius totals per valor de 3.300 milions d'euros i uns recursos gestionats entorn els 7.000 milions d'euros, i que tenia presència a Andorra, Espanya, Luxemburg, Suïssa, Irlanda, Panamà i Uruguai.