La petjada ecològica, una lliçó per a la consciència
La d'Andorra és la més elevada d'Europa
Andorra la VellaEl tema del medi ambient està molt present en l'actualitat, sobretot ara que Donald Trump s'ha retirat de l'acord de París. Per entendre millor el tema del medi ambient hem de conèixer la petjada ecològica.
Segons William Rees i Mathis Wakermagel, la petjada ecològica és “l'àrea de territori (valorada en ha) ecològicament productiu (cultius, pastures, boscos o ecosistemes aquàtics) necessària per produir els recursos utilitzats i per assimilar els residus produïts per una població definida amb un nivell de vida específic indefinidament, on sigui que es trobi aquesta àrea” (1996).
La petjada ecològica és un excel·lent macroindicador per avaluar l'impacte humà sobre la Terra i el nostre grau de sostenibilitat. A més de valorar la superfície necessària per produir els recursos que consumim i absorbir tots els residus que generem, valora la quantitat precisa perquè es desenvolupi la vegetació necessària per absorbir tot el CO2 que emetem a l'atmosfera com a conseqüència de la crema de combustibles fòssils.
Tots podem calcular la nostra pròpia petjada ecològica. Per a això hem de visitar la web www.ecologicalfootprint.com i respondre a un test. Vegem un exemple.
Suposem que vivim en un pis i ho compartim amb tres persones. Per la grandària del nostre habitatge paguem unes factures normals de calefacció, a més l'energia que consumim ve de fonts renovables i solem conservar l'energia. En el nostre dia a dia ens desplacem en bus o amb tren i durant les vacances solem anar-nos a un lloc que està lluny. A la nostra alimentació mengem carn regularment, i una mescla d'aliments frescos i de conveniència. Finalment produïm una quantitat mitjana de deixalles, la major part de les quals es recicla. Doncs bé, si fem el test introduint aquestes opcions ens sortirà una petjada ecològica de 4,28 hectàrees. A més, el test ens diu que si tots visquéssim així, es necessitarien 2,4 planetes per recolzar el consum global. Finalment diu que la nostra petjada de carboni és de 3,05 tones de CO2.
Impressionant, veritat? Però no hem d'oblidar que la petjada ecològica és un indicador i que, per tant, és una simplificació de la realitat. Té tres limitacions principals:
- No abasta alguns dels impactes més difícils de quantificar, com algunes de les emissions atmosfèriques (només compta les emissions de CO2), la contaminació del sòl, la disminució de la capa d'ozó o el manteniment dels cicles hídrics.
- Exceptuant l'energia fòssil, no es consideren els recursos naturals no renovables.
- Assumeix que les pràctiques agrícoles, ramaderes i forestals actuals són sostenibles.
Encara que també té quatre característiques que la fan extremadament útil:
- Tradueix els conceptes associats al desenvolupament sostenible en una única xifra, comparable mundialment i fàcil de comunicar.
- Es converteix en un recurs ètic i educatiu de gran utilitat: el fet de tenir com a unitat hectàrees de terreny productiu fa que sigui un indicador molt gràfic, comprensible i fàcil de comparar; permet tractar la sostenibilitat des d'un punt de vista integral; i permet desenvolupar una anàlisi a diferents escales, locals i globals, relacionant la pròpia petjada ecològica i l'estatal amb els problemes ambientals globals.
- És un indicador transparent en la seva metodologia i amb les seves limitacions.
- El seu càlcul periòdic permet definir tendències comparables amb el del PIB, l'Índex de Desenvolupament Humà o l'Índex de Sostenibilitat Ambiental i així proporcionar una visió més integral del desenvolupament d'un país o territori.
En el cas d'Andorra, per calcular la petjada ecològica hem de calcular la població real aproximada del país (indicador de la pressió humana) i el subministrament ecològic (capacitat productiva d'Andorra).
La població real d'Andorra, entesa com el nombre de persones que hi ha diàriament al país, és d'unes 123.400 persones i la capacitat bioproductiva (sumeixi de totes les àrees que tenen productivitat natural, per exemple les pastures, els cultius, el sòl forestal, etc., expressades en hectàrees) és de 0,07 hectàrees globals per habitant, és a dir, d'1 hectàrea per cada 14 habitants.
La petjada ecològica d'Andorra és 7,9 ha/habitant. La població andorrana requereix una àrea d'unes 970.000 ha i la superfície del país és de 46.770 ha, per la qual cosa la població d'Andorra utilitza un àrea 21 vegades major que la de la seva superfície política. Cal destacar que el 2004 la petjada ecològica d'Andorra era de 4,98 ha/habitant i 5,29 ha/habitant el 2008. Alguna cosa estem fent malament perquè la petjada ecològica vagi en augment, no creieu?
El factor que produeix aquest augment és la pujada de la petjada energètica i l'àrea bioproductiva d'energia fòssil. El component energètic de la petjada ecològica d'Andorra representa més de la meitat de la petjada total. Això es deu a la gran quantitat d'energia incorporada, fet previsible en un país que importa gairebé tots els productes que consumeix, així com l'elevat consum de combustibles fòssils com a gasolina i gasoil, tant el d'ús domèstic (gran consum de calefacció per ser un país de muntanya) com l'empleat per a la locomoció (per l'elevat parc automobilístic d'Andorra).
Si comparem les dades d'Andorra l'any 2005, (5,16 GHA/h) observem que és de les petjades més elevades d'Europa, per sobre de la de França (4,9 GHA/h), Portugal (4,4 GHA/h) i Catalunya (3,9 GHA/h), encara que inferior a la d'Espanya (5,7 GHA/h). Els països amb les petjades ecològiques més elevades del món en 2005 són els Estats Units i Kuwait (9,4 GHA/h) i els Emirats Àrabs Units (9,5 GHA/h). En l'altre extrem els països amb petjades ecològiques baixes són l'Afganistan (0,5 GHA/h), el Congo (0,5 GHA/h) i l'Índia (0,9 GHA/h).
Actualment, la mitjana de la petjada ecològica mundial és de 2,2 ha/habitant. La petjada ecològica d'Andorra, 7,86 GHA/h, és la més elevada d'Europa, per sobre de la de Finlàndia (7,0 GHA/h) i Suècia (7,0 GHA/h), i molt superior a les dels nostres veïns: 3,9 (Catalunya), 4,8 (Espanya) i 5,8 (França) hectàrees globals per habitant. Els països amb les petjades ecològiques més elevades del món segueixen sent els Estats Units i Kuwait (9,5 GHA / h.) i els Emirats Àrabs Units (9,9 GHA/h).
Encara que la població andorrana sigui molt menor a la de les grans ciutats, la seva petjada ecològica, dins del context europeu, s'assembla més a la de les grans ciutats, a causa de la gairebé total dependència de recursos externs que té, que a la petjada ecològica d'un estat.
Si els 6.148,1 milions de persones que habiten el planeta visquessin com nosaltres, necessitaríem uns 4,3 planetes Terra. És evident, doncs, que el model andorrà actual està molt lluny de ser sostenible.
Per avançar cap a un desenvolupament més sostenible hem de disminuir progressivament la petjada ecològica. Per a això és necessari:
- Millorar l'ús de recursos naturals, implantant tecnologies ecoeficients que proporcionin els mateixos serveis amb menys recursos.
- Disminuir el creixement poblacional i el consum per càpita.
- Incrementar la productivitat natural de forma respectuosa amb el medi.
Finalment, i tenint en compte tot l'anterior, m'agradaria afegir que negar la gravetat de la petjada ecològica d'Andorra no serveix per a res, i creure que no es pot fer gens, molt menys. Si volem millorar la sostenibilitat ecològica del país hem de començar per acceptar la realitat, i amb responsabilitat i molt esforç, impulsar propostes de transformació. El compromís del Govern avança en la bona direcció, així ho demostren el pla Engega (per als vehicles) o el pla Renova (per fomentar l'eficiència energètica dels edificis). Esperem que es desenvolupi un nou model de desenvolupament més just i sostenible. No és just que un 20% de la població mundial visqui de manera consumista, el 60% visqui en la pobresa i el 20% restant visqui en la misèria. Volem equitat.
Referències
http://www.adn-andorra.org/index.php/petjada-ecologica/150
http://www.adn-andorra.org/index.php/petjada-ecologica/152
https://ca.wikipedia.org/wiki/Petjada_ecol%C3%B2gica
http://www.adn-andorra.org/websadn/petjadaecologica/Fulletopetjadaecologica.pdf
