19/12/2010

El president s'ha reinventat

3 min
El gos d'Obama va arribar a la Casa Blanca l'any passat.

Abans-d'ahir, Obama va visitar una escola. Un nen li va preguntar pel gos Bo, que el president i la primera dama van regalar a Malia i Sasha com a premi per les moltes hores que no van veure el pare durant la campanya. I Obama va explicar que alguna nit el treu a passejar pels jardins de la Casa Blanca, "encara que a vegades he de recollir-li la caqueta, perquè no vull que embruti la gespa".

Un s'imagina el comandant en cap, vigilat per agents del servei secret d'aquells que podrien escanyar-te amb una mà, ajupint-se a amb un guant de plàstic i ficant la brutícia del primer gos en una bossa, mentre rumia les carpetes d'un dia qualsevol: amenaça nuclear a Corea, bloqueig de la pau al Pròxim Orient, l'atur que no baixa, el dèficit que puja, l'Afganistan o Wikileaks. Ara ja té una carpeta nova en què pensar: què dirà la història d'ell quan arribi al capítol dels grans incompliments electorals. Aquesta setmana se n'ha escrit la pàgina més escandalosa.

La pròrroga per dos anys més de la rebaixa d'impostos per a totes les rendes, firmada divendres per Obama, ha significat la liquidació definitiva de qualsevol rastre d'excepcionalitat del seu mandat. Aquesta setmana, la llegenda s'ha esfumat i en el seu lloc hi ha aparegut un president de carn i ossos, que fa el que han fet tots els seus predecessors: pactar el que pot quan pot. Les televisions no han parat d'emetre el vídeo encadenat de totes les vegades que Obama va prometre que acabaria amb la rebaixa d'impostos als rics. Un trist escenari per a qui va inspirar Amèrica i el món sencer amb l'eslògan d'un canvi en què es podia creure.

Els estralls al bàndol demòcrata han estat visibles. La speaker de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, no va acompanyar el president en l'acte d'una firma indigesta. Han estat massa anys prometent a cada míting que als rics com ella se'ls havia acabat la bicoca de Bush, per anar ara a fingir un somriure de compromís en un acte en què Obama va semblar descobrir el Mediterrani: "Hi ha elements d'aquesta llei que no m'agraden. Però els pactes són així: cedir en alguna cosa que importa a algú de nosaltres per avançar cap allò que ens importa a tots".

A simple vista, Obama s'ha limitat a entendre el missatge de la derrota a les urnes del novembre i ha tancat el clàssic pacte amb l'oposició per inaugurar una obligada etapa de més col·laboració.

Però la lliçó que ha après Obama no és la d'aquest novembre, sinó que ve de més lluny, ve de l'any sencer que ha hagut d'invertir per aconseguir la històrica reforma de la sanitat, sense poder comptar al final amb un sol vot republicà. Ni el seu carisma mundial, ni tota la seva retòrica superadora de partidismes, ni totes les apel·lacions al sentit comú han commogut ni un sol mil·límetre l'ànima dels seus adversaris polítics. El desgast ha estat tan enorme que les eleccions del novembre van acabar certificant allò que potser Obama es negava a creure quan va entrar al Despatx Oval: que un home ple de raons també pot perdre unes eleccions, sobretot quan els adversaris tenen els diners per comprar succedanis de raó al mercat de la televisió.

Obama ha trencat una promesa, sí, però al mateix temps s'ha alliberat definitivament de la caracterització de superheroi al rescat ètic del món, sempre a punt d'ensopegar amb la capa que li havien teixit els seus incondicionals. Obama ha decidit que sense la capa pot resultar un president més àgil, que no hagi d'esperar un any per assolir una fita. En poques hores se li han obert les portes a l'ingrés dels homosexuals a l'exèrcit i de la ratificació del tractat Start de reducció d'armes nuclears firmat amb Rússia al maig.

La reinvenció del president sembla una metàfora de les seves passejades nocturnes amb el gos: si vols tenir la gespa neta, t'has d'ajupir de tant en tant a remenar la brutícia, encara que faci pudor.

stats