17/12/2010

Comprensió amb l'assassí

2 min

Gairebé tan esgarrifosa com els quatre assassinats que va cometre resulta l'onada d'aparent comprensió que s'ha generat al voltant del cacofònic paleta Pere Puig i Puntí. "És la crisi", repeteixen centenars de veus suposadament civilitzades, animades per una allau de titulars i comentaris que suggereixen la mateixa idea. Sembla que a molts els faci il·lusió pensar que la situació econòmica que patim ha arribat a ser prou dramàtica per desfermar brots de violència extrema. Ara sabem que, a parer d'una quantitat no gens menyspreable de respectables conciutadans, assassinar quatre persones a sang freda no resulta especialment monstruós si en el crim hi intervenen les atenuants de la necessitat i la desesperació. Així, si el Crac del 29 va llegar per a l'imaginari col·lectiu la imatge dels corredors de borsa saltant per les finestres dels edificis de Wall Street, la crisi de la primera dècada del segle XXI servirà, a parer d'alguns, d'explicació plausible per a qualsevol massacre perpetrada per causes laborals i/o dineràries. No són poques, de fet, les opinions als fòrums d'internet que no tan sols expressen comprensió envers Pere Puig, sinó també empatia i compassió. Alguns fins i tot arriben a acarnissar-se amb les víctimes, a partir d'una pretesa anàlisi socioeconòmica barroera i demencial: "Empresaris i banquers són els que ens han portat la crisi: s'ho havien guanyat" o "Només han pagat pel que li havien fet a aquest home" són alguns dels deliris que es podien llegir ahir entre els comentaris (anònims, com sempre) d'algunes capçaleres digitals.

Comentaris que només serveixen per donar a entendre fins a quin punt es troba embrutida una part de l'opinió pública, cada dia més enverinada a causa de les incomoditats o els daltabaixos que genera la crisi de marres. Ha començat la recerca exasperada de culpables de la situació, i tant se val que es tracti d'empresaris petits o grans, empleats o directius de banca, immigrants o controladors aeris en vaga salvatge: la qüestió és trobar un boc expiatori per carregar-li el pes insuportable de les pors, les frustracions i els malsons que habiten dins les ments espantades de tanta i tanta gent. Com sabem per la història, les èpoques de crisi són perilloses perquè donen camp per córrer al cinisme: es comença per mostrar comprensió amb els crims d'un imbècil i s'acaba per fer els ulls grossos amb tot un genocidi. Només cal que la brutalitat es vegi justificada com un càstig contra als culpables dels mals de tots.

Ningú dubta que la situació per la qual passava Pere Puig fos terrible, però evidentment no compensa el mal que ha fet a les seves víctimes: al contrari, el fa absurd, estúpid, i, per això mateix, encara més lacerant. Ho expressava molt bé Clint Eastwood a Sense perdó : "Quan mates un home li prens tot: tot el que ha estat, tot el que és i tot el que podia haver estat". Pot semblar una obvietat, de fet ho és. Però quan aquesta obvietat comença a oblidar-se, és hora d'encendre les llums d'alarma.

stats