Publicitat
Publicitat

L’art com excusa per apropar-nos al nostre patrimoni

Una de les grans virtuts que té l''Andorra Land Art' és el fet d'usar les creacions artístiques per apropar-nos al nostre patrimoni

Fa una mica més d’una setmana que s’ha donat el tret de sortida de biennal d’art 'Andorra Land Art', un esdeveniment artístic que ja ens va sorprendre en la seva primera edició, ara fa dos anys, i que en aquesta edició tampoc ens deixarà indiferents.

No vull, ni puc, fer una valoració de la qualitat artística de les obres que hi podem trobar, tot i que estic segur que donada l’experiència de l’equip que ha fet això possible, amb el Pere Moles al capdavant, aquesta segur que hi és i serà del gust de tots els visitants.

Ara bé, el que sí que vull destacar és una de les grans virtuts que per a mi té aquesta mostra: usar les creacions artístiques per apropar-nos al nostre patrimoni. Un patrimoni que sovint tenim oblidat, al qual segurament no se li dona la importància que té, ni en fem tota la difusió que caldria.

Per començar, el lloc triat per a la inauguració; L’antiga fàbrica de llana, a la part alta d’Escaldes-Engordany. Aquest era un lloc on ni jo, i estic que segur que tampoc molts altres dels que vivim a Andorra, hi havia estat mai. Un lloc que ens recorda una part de la història del nostre país que, malauradament, encara que no faci molts anys que encara estava a ple rendiment, ha quedat avui dia força oblidada tot i que podria ser un revulsiu per tota aquella zona.

Seguidament, l’obra SOM, que evoca la imatge de dos nens refugiats, i que sense cap mena de dubte ha passat a ser la icona d’aquesta segona mostra ocupant les portades de la nostra premsa d’aquí i fent-se lloc a mitjans dels nostres països veïns. Rellevància pel que evoca, per la seva espectacularitat, perquè ens permet gaudir-la des de gairebé qualsevol lloc d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany i perquè, com llegia no fa massa referint-se a ella, ens permet adonar-nos que just allí hi tenim una tartera, un lloc que molts cops passa desapercebut. Un lloc que ens recorda que, molt a prop, hi tenim un vedat que ens permet gaudir de la fauna més característica del nostre país i que també tenim el pic de Carroi, una excursió que recomano a tots aquells que no l’hagin fet mai, ja que et permet tenir unes vistes espectaculars de les valls del nostre país.

Aquest any, també una part de les obres segueixen una mena d’itinerari que es pot seguir en l’ordre que més es desitja i que ens mostra una altra de les joies desconegudes del nostre país: el Camí Ral que ens porta d’Andorra la Vella i Escaldes cap a la Massana, o a la inversa. Un camí fantàstic en el que, els darrers anys, s'hi han dedicat molts esforços per arreglar i que amaga un dels entorns més emblemàtics dels nostre país amb l’església i el pont de Sant Antoni.

I l’anomenada zona dels miradors, a Canillo, una zona que almenys, en el meu cas, he passat molts cops amb el cotxe però que mai m’he aturat per contemplar i gaudir. L’exposició de les obres que hi han situat en aquesta edició serà l’excusa perfecta per poder-ho fer. Ja només per això val la pena que existeixi l’'Andorra Land Art'.

PUBLICITAT
PUBLICITAT