Publicitat
Publicitat

Una francesa, un argentí i un portuguès: tres maneres d'integrar-se a la llengua

"Cal aprendre el català per respecte al país que t'acull"

Nathalie Rahmstorf és una resident francesa que viu a Andorra des de fa quatre anys i que treballa de professora de francès. Quan va arribar al país, el primer que va fer va ser inscriure’s als cursos gratuïts de català. Assenyala que ho va fer “per respecte cap al país que t’acull”, i també per ajudar els seus fills en la integració al nou país, però considera que és un cas bastant excepcional, ja que la comunitat francesa a Andorra, en general, fa més esforços per aprendre el castellà que el català, perquè els pot obrir més portes.

De fet, reconeix que es pot viure a Andorra sense parlar català. Posa d’exemple que no és necessari per a una persona d’origen francès que vingui a treballar de mestre o s’instal·li al país com a resident passiu. A més, en el cas d’empresaris, reconeix que “la llengua dels negocis és el castellà”. Després de 4 anys, a casa continuen parlant francès, però es mostra orgullosa que els seus fills, entre ells, parlin en català.

"El català és bàsic si treballes en l'atenció al client"

José María Piasentini és un argentí que viu a Andorra des de fa 11 anys i que es dedica al sector del turisme. Considera que l’interès per aprendre la llengua oficial del país on vius no depèn del lloc del qual provinguis sinó del tipus de feina al qual optes. “Quan treballes en alguna feina on la teva tasca és l’atenció al client, resulta del tot imprescindible”. També posa en relleu, com a necessitat per al resident, que per fer tràmits a l’administració el català és bàsic.

Però, tot i que és conscient que la llengua oficial és el català, el José María destaca que Andorra és un país que viu del turisme i que, per tant, “s’hi hauria de parlar de tot”. “La realitat és que el país viu de la gent de fora i, per tant, s’ha d’adaptar a la gent que ve i deixa els diners aquí”, afirma amb pragmatisme.

Pel que fa a la comunitat argentina que viu a Andorra, assegura que la majoria entenen el català tot i que alguns no el parlen, i la llengua entre els amics és sempre el castellà.

"El repte és veure-ho com una cosa normal, llavors t'esforçaràs"

David Borges, ciutadà d’origen portuguès, fa ja 15 anys que viu a Andorra i, en realitat, és el president de la Casa de Portugal. Explica que a la comunitat portuguesa parlar d’integració li “és complicat”, perquè amb la gran quantitat de compatriotes que hi ha al Principat “pots parlar portuguès a tot arreu”.

La realitat és que, per als portuguesos d’Andorra, el castellà passa per davant del català en l’ordre de prioritats, i només s’interessen per la llengua autòctona “o per necessitat o si et posen un repte”. En el seu cas, l’esposa del propietari del negoci on va començar a treballar sempre li va parlar en català. “El repte és que t’ho posin davant i que ho vegis com una cosa normal, llavors t’esforçaràs”.

Borges és contundent i creu que a Andorra s’hauria de fer com a Suïssa, on els cursos per aprendre la llengua nacional són completament obligatoris. Reconeix que és “un mètode dràstic” però també que “porta solucions”.