Publicitat
Publicitat

Conscienciar sobre els efectes de la fatiga crònica i la fibromiàlgia

El doctor Joaquim Fernández alerta, en una conferència de la Fundació Crèdit Andorrà i AMARE, de l'estigmatització que encara pateixen els malalts d'aquestes malalties

El doctor i coordinador de la Unitat Hospitalària de Fatiga Crònica de l'Hospital Clínic de Barcelona, Joaquim Fernández, ha destacat la necessitat de conscienciar a la societat de les afectacions que tenen tant la fatiga crònica com la fibromiàlgia en els pacients que la pateixen. Ha remarcat que sovint no s'és conscient dels impediments que comporten aquestes patologies i que les persones que les tenen se senten "estigmatitzades". Tot plegat ho ha dit en la conferència "Novetats en síndrome de fatiga crònica i malalties relacionades", celebrada aquest dijous a la tarda a l'edifici Crèdit Centre i organitzada per la Fundació Crèdit Andorrà, amb la col·laboració de l'Associació de Malalts Reumàtics, Fibromiàlgics i de la Síndrome de Fatiga Crònica (AMARE).

L'objectiu de conferències com aquestes, ha destacat Fernández, és "conscienciar" a la societat i "normalitzar" l'existència d'aquestes malalties. El doctor ha posat de manifest que la societat no és prou conscient encara dels efectes que tenen aquestes patologies sobre els malalts, sovint pel fet que no presenten símptomes externs.

Ha remarcat que en el 80% dels casos, la persona que pateix fibromiàlgia haurà de deixar de treballar al cap de cinc anys. Aquesta qüestió, ha remarcat, sovint porta als malalts a patir situacions econòmiques complicades, ja que molts cops els governs són reticents a atorgar la condició d'invalidesa per aquest motiu.

Un 4% de la població està afectada

La causa, ha exposat el doctor, és que els malalts de fibromiàlgia i fatiga crònica representen un 4% de la població, de manera que des de les diferents seguretats socials s'actua de forma "molt restrictiva". De fet, Fernández ha afegit que hi ha doctors que prefereixen ni tan sols iniciar el procés per diagnosticar aquests tipus de malalties "per por a que el malalt demani moltes baixes o la invalidesa".

Aquest fet, ha lamentat, fa que aquests tipus de malalties s'acabin diagnosticant quan ja fa anys que es pateixen. Un diagnòstic precoç, ha remarcat, tot i que no pot guarir la malaltia –ja que encara no hi ha cura- sí que pot ajudar força al pacient, ja que el pot encaminar a seguir una sèrie d'hàbits beneficiosos.

El fet que no hi hagi cura, que la societat "no entengui fàcilment" el que comporta i que "no hi ha recursos suficients per fer prou investigació" fan que el principal paper de la medicina sigui ajudar a pal·liar les conseqüències. L'atenció psicològica és un altre dels pilars fonamentals, ja que molts cops els malalts acaben patint depressions en veure's incapacitats de fer el que voldrien.

Vetllar per la readaptació laboral

Precisament, vetllar per una "readaptació laboral" per tal que els malalts puguin adaptar els seus horaris laborals a les necessitats que els marca la patologia és una altra de les necessitats expressades per Fernández.

Molts cops, però, aquests tipus de malalts se senten "mal atesos" fins i tot quan van a urgències, ja que "si diuen que tenen fibromiàlgia, els faran passar els últims i els acabaran posant una injecció intramuscular sense analitzar si realment tenen alguna altra patologia".

Fernández ha remarcat que a l'Estat espanyol tant sols set de les disset comunitats autònomes disposen de programes d'atenció especial a la fatiga crònica, i que només una (Catalunya), en té també per a la fibriomiàlgia.

En el cas d'Andorra, ha admès que "s'estan fent millores", tot i que encara no es disposa de cap programa d'atenció especial dedicat a cap d'aquestes dues malalties. És per això que sovint els malalts del país opten per fer l'atenció primària al Principat, però per realitzar una atenció més acurada s'acaben traslladant a Catalunya.

Per la seva banda, la directora de la Fundació Crèdit Andorrà, Francesca Ros, ha lamentat que avui en dia "seguim sense disposar d'un marcador diagnòstic específic d'aquests tipus de malalties i tampoc s'ha superat del tot l'escàs coneixement familiar, laboral i social d'aquest conjunt de malalties". És per això que ha remarcat la importància de celebrar conferències com la d'aquest dijous.