Conferència sobre la tècnica de construcció en pedra seca

Andorra la VellaLa biblioteca nacional organitza, el dimecres 4 d’abril, la conferència 'Aproximació a la construcció en pedra seca a les Valls d’Andorra'. La xerrada que començarà a les 19.30 hores, anirà a càrrec de l’historiador i alhora especialista en la matèria del departament de Patrimoni Cultural, David Mas. L’objectiu de la conferència és donar a conèixer els trets bàsics i les característiques de les estructures construïdes en pedra seca al Principat a partir dels resultats obtinguts en les campanyes de prospecció i inventari efectuades des d'ICOMOS Andorra i el del departament de Patrimoni Cultural.

La tècnica constructiva de la pedra en sec, o pedra seca, utilitza com a material bàsic i únic la pedra. Algunes construccions d’aquest tipus es complementen amb altres elements, com fusta, branques, terra, herba, o gespa. La característica essencial és que per construir aquestes edificacions no s’empra ni morter, ni cintres, ni bastides. La utilització de construccions en pedra seca en el paisatge de les Valls d’Andorra està relacionada principalment amb les necessitats generades per dues activitats econòmiques concretes: l’agricultura i la ramaderia, a les qual cal afegir-hi alguna altra activitat com el carboneig i el seu ús en les xarxes de comunicació a peu, els camins.

En general són construccions austeres i funcionals on es buscava més la resolució d’una necessitat practica que l’estètica i en els acabats es prioritzava la recerca de la resistència. El treball resultant era de més o menys qualitat segons el domini de la tècnica o la disponibilitat dels materials.

Aquestes construccions, tot i el seu caràcter humil, que les fa gairebé invisibles, formen part del patrimoni d’Andorra i constitueixen un testimoni material de la història econòmica del país així com de les formes de vida dels seus habitants i del domini de determinades tècniques constructives. A la vegada és un patrimoni en procés de desaparició o pèrdua, bé degut al creixement urbanístics i al seu abandó i progressiva degradació. Tot això atorga un gran interès al seu coneixement i inventari i fa necessària la seva posada en valor.