Cultura 13/04/2018

Cultura vol flexibilitzar els entorns de protecció

Patrimoni Cultural opina que cada monument té unes especificitats que cal tenir en compte

Ana
2 min
L'església laurediana de Sant Serni de Nagol. / ARXIU

La MassanaLa Llei 15/2014 de modificació de la Llei 09/2003 del Patrimoni cultural andorrà va modificar els perímetres dels entorns de protecció que s’han d’establir per a tots els béns d’interès cultural (BIC): les àrees de protecció van passar de tres a dos, i el nombre mínim de metres a l’entorn immediat del BIC en què no es pot construir va passar de cent a vint. Amb tot, des del ministeri de Cultura s’ha constatat que vint metres és poc i, a més, seguint les recomanacions del Consell Assessor de Patrimoni, la titular de Cultura, Olga Gelabert, estudia la possibilitat de remodificar els metres, segons ha revelat la directora de Cultura, Montserrat Planelles, durant la presentació del balanç de les activitats de Patrimoni Cultural de l’any passat.

La reflexió no passa per modificar la llei i canviar el nombre de metres de protecció, sinó que es tractaria de “flexibilitzar”, és a dir, que els límits de protecció s’estableixin segons la necessitat de cada monument, ja que depenen molt de la seva ubicació. “S’han de fer estudis per a cada BIC, i els experts han de determinar quants metres”, ha puntualitzat Planelles.

Els entorns de protecció que ja estaven definits i publicats abans de la modificació de la Llei de Patrimoni Cultural s’han mantingut, però els que s’han redactat després del 2014 s’han regit per la nova llei, la dels vint metres. Durant l’any passat, es va publicar el decret de l’entorn de protecció dels santuaris vell i nou de Meritxell, i s’ha treballat en l’adaptació de la modificació de la Llei 15/2014 de quatre entorns de protecció: Sant Serni de Llorts (ja s’ha publicat), Sant Serni de Nagol (s’ha de publicar durant aquest any) i les esglésies de Sant Marc i Santa Maria i Santa Eulàlia d’Encamp.

D’altra banda, des de Patrimoni Cultural han comentat que encara està oberta la investigació sobre la falsificació i estafa en la venda de patrimoni arqueològic. Fa un any, el departament va comprar una presumpta destral neolítica del jaciment de Juverri que s’oferia per Internet. Un cop adquirida es va comprovar que era una falsificació, i els Mossos d’Esquadra van destapar tota una trama de falsificacions, estafa i espoli de jaciments arqueològics. El cas continua obert, i Patrimoni Cultural conserva la pedra com a prova.

stats