"Em fa molta pena veure que no paguin una fotografia a canvi de firmar-la"

Joana Biarnés repassa en una xerrada a Andorra la Vella com ha canviat la professió de fotoperiodista en relació amb els anys 60 i 70

Joana Biarnés (Terrassa, 1935), la primera dona fotoperiodista catalana, ha parlat aquest dimecres a Andorra la Vella sobre la seva carrera i sobre com veu la professió avui en dia. Convidada pel Festival Ull Nu, Biarnés considera que en molts aspectes del periodisme "no s'ha avançat", referint-se a la llibertat de premsa i a la discriminació de la dona en segons quines professions: "A les entrenadores de futbol encara les insulten com feien amb mi" quan als seus inicis, li va tocar ajudar el seu pare fotografiant partits de futbol.

Sobre les condicions dels professionals, Biarnés ha assegurat que la situació està pitjor que mai. "Em fa molta pena saber que es paguen 10 euros per una foto publicada en portada, o que no et paguin i et diguin que a canvi te la firmen, com si fos un favor!", s'ha exclamat. Jordi Rovira, director del documental que ha fet emergir la figura de Joana Biarnés, ha afegit que el principal fre a la llibertat de premsa és la precarietat de la professió, ja que "la gent accepta coses que no faria per culpa de les males condicions".

Però un dels canvis més importants que ha experimentat el fotoperiodisme en les darreres dècades és l'aparició del digital, format del qual Biarnés se'n declara en contra. De fet, s'ha mostrat orgullosa d'haver pogut aprendre la professió en el format analògic, perquè "era un esforç, i ara no se'n fan, d'esforços". Així, considera que el fotoperiodisme es fa cada cop més petit, perquè "ara és la llei del més ràpid: si al costat tens una persona amb un mòbil que envia de seguida la foto a un diari, has perdut", assegura. De l'única cosa que està agraïda al digital és que li permet poder enfocar, tenint en compte que només té un 25% de visió i que això no li ho permet fer.

"No tot ha estat la Lola Flores"

A Joana Biarnés no li agrada que l'encasellin en el fotoperiodisme 'farandulero', perquè a banda de fotografiar els famosos de l'època i de fer infinitat de reportatges sobre moda o cinema, també va fer denúncia. Així, recorda orgullosa que, en ple franquisme, va denunciar maltractaments a infants en escoles religioses, quan va haver de lidiar amb dictadors llatinoamericans, o els reportatges sobre mines d'urani que va dur a terme.

Tot i això, se la recorda pels treballs intimistes sobre grans estrelles com The Beatles, Salvador Dalí, o Rafael, entre molts d'altres. I és que, tal com ella mateixa ha reconegut, les claus que va utilitzar per arribar a apropar-se a tots aquells famosos van ser la coqueteria i la feina per guanyar-se la seva confiança, guardant-los encara fins a l'actualitat secrets inconfessables.

Als seus 83 anys, Joana Biarnés continua fent fotografies, perquè "és una gran ajuda per suportar els bons i els mals moments". Fotografia el que li impacta, per transmetre el sentiment, i ha posat d'exemple que si no fos pels anys, aquest dimecres hauria retratat tots els moments meravellosos que li ha regalat la nevada de camí cap a Andorra.