Manel Gibert entra a la ficció amb 'Vertigen', "un experiment literari"

EncampSis anys per escriure els 27 relats que conformen el llibre. Des del 2011 construint un conjunt de contes que al final va unir i que van donar com a resultat 'Vertigen', el qual va veure la llum a finals de l'any passat. És el debut a la ficció de Manel Gibert i aquest dimecres al vespre n'ha parlat davant d’una trentena de persones a la biblioteca comunal d'Encamp. Gibert ha explicat que de cada una de les històries, li agradaria que els seus lectors anessin més enllà i hi pensessin, les sentissin, les reflexionessin... Ha definit el llibre com un “experiment literari”, amb una escriptura elaborada en forma de ‘collage’ però rica en recursos lingüístics i estilístics.

L'escriptor andorrà ha confessat a l’ANA que publicar aquest recull han estat moltes hores de feina, però que tenia ganes de fer-ho perquè li agrada molt la narrativa curta, ja que permet una lectura més ràpida que no pas una novel·la. Gibert ha dit que "el conte és un gènere molt difícil i, potser, una mica menyspreat a favor de la novel·la" i ha apuntat que té molts punts de confluència amb la poesia, que és el gènere que ell domina, "perquè hi ha un moment clau en què apareixen els sentiments".

El llibre es titula ‘Vertigen’ i l’escriptor ha assegurat que “no és gratuït”, ja que intenta provocar vertigen al lector. El recull de contes gira al voltant de la fragilitat essencial de l’ésser humà, tot i que les trames són de tipologies textuals molt diverses i de llargada diferent. Manel Gibert també ha explicat que fa servir tot tipus de registres, des del més culte fins a un de totalment col·loquial, i que barreja diversos tons, com l’humor i la tragèdia. A més, inclou un ampli ventall de referències: musicals, literàries, culturals... En definitiva, segons Gibert, es tracta d’un laberint pel qual s’ha d’anar circulant i del que se’n poden fer diverses lectures, des de la més superficial per divertiment, fins a la més intensa buscant la reflexió. L’obra no té un ordre lògic de lectura, és el lector qui l’escull. Es pot seguir de manera lineal, en l’ordre que suggereix l’autor, començant per l’últim conte, de manera aleatòria escollint el relat que ens vingui més de gust. Al final, però, sí que hi ha un conte que ajunta a tot el conjunt.

Amb pròleg d’Isabel-Clara Simó, Manel Gibert s’ha mostrat content de la rebuda que ha tingut el llibre durant aquests primers mesos, i ha recordat que l’última paraula sempre la tenen els lectors amb la seva opinió individual.