David Pujol: "Dalí no era cap bufó, era un 'entertainment'"

El cineasta estrena el documental 'En busca de la inmortalidad', que explica la vida de l'artista durant sis dècades: des del 1929 fins a la seva mort, l'any 1989

"Dalí no va dir mai cap ruqueria", afirma el cineasta David Pujol (Sant Julià de Lòria, 1970), que s'ha endinsat per tercera vegada en el món i la ment de Salvador Dalí (1904-1989), després dels documentals 'Dalí Pitxot. L'al·legoria de la memòria' (2014) i 'L'última gran obra' (2015). Pujol, convidat de nou per la Fundació Gala-Dalí, ha rodat un nou documental, 'Salvador Dalí. En busca de la inmortalidad', que ha iniciat una gira de presentació per diversos cinemes espanyols, i després farà el salt al circuit internacional. El projecte és una trilogia documental sobre Dalí, i la pel·lícula estrenada uneix dos dels rodatges, de 50 minuts cadascun, i que abracen des dels 1929 fins a la mort de l'artista, l'any 1989. Pujol i la Fundació treballen ara en la infància i primera joventut de Dalí, de 1904 a 1929.

El documental recorre els "espais geogràfics" de Dalí a partir dels seus escrits –que en va deixar molts–, i de textos i els testimonis del seu pare, de la seva germana, de Gala, de Lorca, de Pitxot, d'Amanda Lear...  El recorregut durant sis dècades de la vida de Dalí s'ha fet a través nombrosos documents audiovisuals i fotogràfics, alguns d'ells inèdits.

El director admet que explicar bé Dalí és "una responsabilitat molt gran", ja que era un "showman", un "clown", però que sempre llençava "missatges potents". D'aquí que Pujol clami que "Dalí no va dir mai cap ruqueria". Tot i semblar un boig, un excèntric, l'artista era "un intel·lectual", "molt culte", que no deixava res a l'atzar. Dalí va captar de seguida el poder de la televisió, del xou mediàtic i, probablement, avui dia sabria aprofitar molt bé la influència de les xarxes. "Cridaria l'atenció, però mai buit de contingut", augura el cineasta. "Dalí no era un bufó, era un 'entertainment'", insisteix Pujol.

L'home del Renaixement

El cineasta s'ha submergit tant en la vida, obra i pensament de Dalí, que n'ha esdevingut un admirador. "És un home del Renaixement", destaca, "que pinta, escriu, esculpeix, dissenya joies, munta 'happenings'..." i, de fet, era un gran admirador dels pintors del Renaixement, dels grans mestres del pinzell, com Velázquez, Rafel, Vermeer... "Sempre va lluitar per ser un gran pintor, i volia copiar els grans mestres", però com a pintor modern, amb elements de la seva època. I quin era el seu context? Per exemple, la Segona Guerra Mundial i l'era atòmica. "Navega entre la tradició i l'avantguarda", argumenta Pujol.

Segons conta el cineasta, a Dalí no li agradava l'art abstracte, perquè no hi trobava "cap discurs, ni l'esforç, ni la màgia, ni el talent del Renaixement"; en canvi, "admirava Pollock". El pintor de l'Empordà "volia trencar, ser irreverent, i enfrontar-se a la seva classe social, la burgesia", afegeix Pujol.

El director i coguionista del documental té curiositat i interès a veure l'última pel·lícula de Ventura Pons, 'Miss Dalí', que aprofunditza en la difícil relació entre Dalí i la seva germana, Anna Maria.