Reconeixement a la promoció de la cultura catalana i a la defensa de la diversitat lingüística

Manuel Llanes, Jana Balacciu i Jon Landaburu, els guardonats als sisens premis internacionals Ramon Llull

El programador de teatre Manuel Llanes, l’editora i traductora Jana Balacciu Matei i l’estudiós i divulgador de les llengües indígenes colombianes Jon Landaburu són els guardonats de la sisena edició dels premis internacionals Ramon Llull, atorgats per la Fundació Ramon Llull, que presideix el Govern d’Andorra.

El premi Ramon Llull a la promoció internacional de la creació catalana ha estat atorgat al director artístic dels espais escènics de la conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia, Manuel Llanes. Des de fa gairebé 25 anys, Llanes està al capdavant del Teatro Central de Sevilla, del Teatro Cánovas de Màlaga, i del Teatro Alhambra de Granada, i es caracteritza per la seva aposta arriscada a l’hora de programar propostes escèniques, ja siguin de teatre, dansa o música. De fet, Llanes ha destacat que en els últims vuit mesos ha programat una quinzena de produccions catalanes als teatres que dirigeix. L’última ha estat ‘In memoriam. La quinta del biberó’, de Lluís Pasqual, que va obtener un gran èxit. Llanes es considera d’allà on va, “un ciutadà del món”, i gaudeix tant “llegint Pere Quart com Jaime Gilde Biedma”. A més, ha confessat que a la universitat va treure un “excel·lent” en l’assignatura de llengua i cultura catalana. En les cinc edicions anteriors, el premi a la promoció internacional de la creació catalana sempre ha reconegut una acció concreta de l'any anterior, però a partir d'ara es dona a una trajectòria. Com la de Manel Llanes.

El premi Ramon Llull de traducció literària ha recaigut en la doctora en filologia romànica Jana Balacciu Matei, per la traducció del 'Llibre de meravelles' (1287-1288), de Ramon Llull, al romanès. Balacciu edita a Romania la col·lecció Biblioteca de Cultura Catalana, amb la qual ha publicat una quarantena de volums. Ha traduït més d’una obra de Llull, al qual admira, i tant a autors clàssics com contemporanis, com Pere Calders, Mercè Rodoreda, Víctor Català, Quim Monzó, Manuel de Pedrolo i Jaume Cabré, entre molts altres. Balacciu fa vint anys que treballa estretament en l’àmbit de la cultura catalana, i se sent tant catalana com romanesa. El seu lligam amb Catalunya és tan fort que en cap moment s’ha tret el llaç groc en suport als presos polítics catalans i ha insistit que “encara que la llengua catalana no està en perill, si disposés d’un Estat propi estaria més protegida”. Tot i que no coneix en profunditat la realitat lingüística andorrana, a la doctora l’ha sorprès agradablement constatar que “el país pertany a la cultura catalana, i que parla i protegeix la seva llengua, la catalana”.

Finalment, el premi internacional Ramon Llull de catalínistica i diversitat lingüística, que ha ampliat el seu camp, ha estat atorgat al doctor en Lletres i Ciències Humanes Jon Landaburu, pel seu treball en l'estudi, conservació, revitalització i protecció de les 69 llengües indígenes de Colòmbia, i tres llengües criolles. Aquest premi no es destina només a estudiosos del català, sinó a aquelles persones que defensen la diversitat lingüística, sigui quina sigui. Landaburu, francès, fill de bascos republicans exiliats, fa mig segle que viu a Colòmbia, on ha desenvolupat la majoria de la seva tasca. El doctor ha defensat que tothom té dret a parlar la seva llengua, i ha explicat que a Colòmbia també hi ha llengües que parlen una sola persona. De fet, un dels seus èxits ha estat entrevistar un home de més de 90 anys, l’únic parlant que queda d’una llengua, perquè la comunitat indígena, d’unes dues-centes persones, vol recuperar la llengua dels seus avis. Landaburu també ha posat Andorra com a exemple de saber conservar la seva “singularitat”, i ha insistit que “destruir una llengua és destruir una cara de la humanitat”.

El director de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro, ha lloat els tres guanyadors, tots tres amb unes trajectòries intel·lectuals impecables. Villatoro, però, ha volgut deixar clar que el jurat no atorga els premis “segons criteris polítics”, és a dir, que el que es valora és el treball dels guardonats, sigui quina sigui la seva ideologia. Això sí, la fundació té un axioma clar: “Que la diversitat lingüística és un bé”.