El Roc de les Bruixes: un lloc sagrat per als ibers

L'expert Pierre Campmajo data els gravats del segle III abans de Crist, i desmenteix que siguin del Neolític

El Roc de les Bruixes de Prats (Canillo) data, amb tota probabilitat, del segle III abans de Crist, i no del Neolític, com s’havia pensat fins ara. El departament de Patrimoni Cultural ha contractat amb l’expert en gravats rupestres del Pirineu Pierre Campmajo perquè estudiï els dibuixos de la pedra canillenca i en faci una reinterpretació.



La primera persona que va analitzar els gravats va ser l’historiador i ex-ministre de Cultura Pere Canturri, als anys 60, que va considerar que el Roc de les Bruixes era un lloc de culte, de l’Edat de Bronze, segurament del Neolític. Campmajo coincideix amb Canturri que l’emplaçament del Roc de les Bruixes era un lloc considerat de culte, sagrat, però discrepa de l’època: per a l’especialista els gravats van ser fets per ibers, que es van instal·lar als Pirineus fugint de la massacre dels romans, que s’anaven expandint per la Península Ibèrica. Per tant, els gravats són del segle III abans de Crist (any 200 a. C.). A més, les ratlles verticals gravades van ser fetes amb ganivets, perquè els ibers rascaven la roca per extreure’n pols de pedra i fer-ne ungüents. Campmajo ha aclarit que si els gravats haguessin estat fets per una destral neolítica, el traça i la fondària serien molt diferents.



L’expert ha estudiat abastament els gravats ibers localitzats a la Cerdanya, i les característiques coincideixen amb els de Canillo. A més, entre els dos rocs (el Roc de les Bruxies és, en realitat, una gran pedra i una de més petita a sota), hi ha una paret vertical, on hi ha uns gravats que, amb tota seguretat, són medievals, dels segles XII i XIII. Campmajo ho té clar pels tipus de dibuixos que hi ha: s’hi veuen figures humanes amb túnica, una espasa, una ballesta, i un cavall amb sella, tots elements medievals.

L’expert farà l’estudi a partir de les reproduccions que hi ha situades davant del Palau de Gel, tot i que també en visitarà les pedres originals per conèixer l’entorn, ja que el context és clau per interpretar el significat dels gravats. La cap de l’àrea de béns mobles de Patrimoni Cultural, Berna Garrallà, ha assegurat que la reproducció és “totalment fidedigna”. De fet, es va fer als anys 90, i se’n va encarregar l’empresa que va reproduir, entre altres, les pintures prehistòriques de la gruta de Lescaux. Tant Garrallà com Campmajo coincideixen que no s’ha de senyalitzar el camí del Roc de les Bruixes, per assegurar-ne la seva conservació. L’any 1995, el comú de Canillo va marcar el camí i, de seguida, van aparèixer alguns grafits sobre el Roc de les Bruixes, gravats irreversibles.

L’estudi de Campmajo permetrà reinterpretar els gravats (són ratlles verticals, naviformes, amb voluntat antropofòrmica) i també editar un nou vídeo divulgatiu que, tot i que ja no es projecta al Palau de Gel, encara es pot veure a la plataforma Youtube.

Campmajo inicia ara l’estudi, a partir d’un conveni que Cultura ha fet amb el grup de recerca que lidera l’expert, i en uns mesos en presentarà el resultat.