Andorra, "un espai privilegiat per estudiar el fenomen" de la cacera de bruixes

Sant Julià de Lòria"Andorra és un espai privilegiat per estudiar el fenomen" de la cacera de bruixes a fons, ja que té "un volum documental que no té paral·lel al sud d'Europa". Així ho ha posat en relleu l'historiador Pau Castell en la primera de les conferències programades en el marc de les segones Jornades de bruixeria d'Andorra que han arrencat aquest dilluns a la tarda a Sant Julià de Lòria.

Castell ha puntualitzat que la cacera de bruixes va començar a finals de l'edat mitjana en diverses zones del sud d'Europa entre les quals Andorra. Per tant, el país forma part de la "zona zero" en què aquest fenomen es va iniciar per a després estendre's per Europa.

L'historiador ha destacat que el volum de documentació existent a Andorra és "realment excepcional" i ara cal "explotar-lo per donar-lo a conèixer i posar-lo en valor". Ell en va dedicar una tesi doctoral i remarca que malgrat que és difícil donar xifres exactes, ha arribat ja a documentar 180 dones assenyalades com a bruixes, una xifra "bastant important" tot i que no vol dir que totes fossin jutjades i condemnades a mort. Sovint l'acusació venia de veïns, i es donaven en contextos de "desgràcies" com epidèmies i especialment en casos de morts de criatures o fenòmens meteorològics adversos. Davant aquests fets se les acusava de tenir-ne la culpa i això feia que fossin jutjades davant el Tribunal de Corts. I malgrat que no se'n pugui fer "un retrat robot", Castell ha assenyalat que eren dones molt estigmatitzades, vídues, pobres o forasteres.

També ha parlat sobre bruixes la historiadora Amaia Nausia, que ha abordat més específicament de les bruixes a Navarra i el País Basc. Ha parlat de la construcció del mite de la bruixa i la imatge que s'ha generat al voltant d'aquest personatge i ha emfasitzat que darrere hi ha un fenomen històric que respon "a un disciplinament social en contra de les dones en un moment de construcció de l'estat modern i d'arrelament del discurs patriarcal" i que va tenir com a objectiu dones a les quals es va considerar "especialment perilloses". I ha incidit que certs fenòmens que no es podia explicar se'ls atribuïa a aquestes dones.

El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, ha emfasitzat que aquestes jornades són "fruit de l'èxit" que va tenir la primera edició. Ha valorat que si bé l'any passat es van centrar molt en els experts aquest any s'ha obert "una mica" i s'ha organitzat actes per a la població en general, amb la voluntat que en pugui "gaudir tothom". Majoral també ha recordat que aquestes accions busquen "dinamitzar" la parròquia i en aquest sentit ha recordat que la fira esotèrica, que s'inclou en aquestes jornades, es duran a terme el cap de setmana coincidint, també, amb el mercat medieval.