L'origen carolingi del Principat va ser una invenció dels andorrans per limitar el poder del bisbe

Ho assenyala l'historiador Oliver Vergés en el primer estudi aprofundit sobre l'anomenada Carta Pobla o Fals de Carlemany

El doctor en història medieval Oliver Vergés ha finalitzat el treball de recerca, encomanat pel Centre d'Estudis Històrics i Polítics (CEHiP), sobre l'anomenada Carta Pobla o Fals de Carlemany, una falsa carta de poblament que atribueix a l'emperador Carlemany i al seu fill, Lluís el Pietós, la fundació d'Andorra l'any 805. Tot i que des de mitjans del segle XIX se sap que es tracta d'un document fals, és la primera vegada que se'n fa un estudi aprofundit per determinar-ne la data, l'autoria i els motius de la seva creació.

L'estudi estableix que haurien estat els mateixos andorrans els autors de la carta, i no els seus senyors (bisbes o comptes de Caboet o de Castellbò) com s'havia cregut fins ara. Vergés argumenta aquesta hipòtesi basant-se en el fet que la carta és "una falsificació molt mal feta", cosa que denota que els autors no tenien a l'abast documents similars amb què basar-se ni les signatures de Carlemany i el seu fill per poder-les copiar fidedignament. 

La recerca ha portat Vergés a establir que la carta no és de l'any 805 sinó que es va elaborar entre el 1133 –quan el Bisbat va comprar els drets de la vall als comptes d'Urgell– i el 1162 –quan es va signar la primera Concòrdia entre els andorrans i el bisbe–, un període de disputes entre els poders comtal i episcopal pels drets sobre Andorra. L'historiador considera que la invenció es va idear per intentar frenar la voluntat dels bisbes d'aplicar un poder feudal fort sobre les valls. És a dir, amb la carta, els andorrans volien evitar que els apliquessin nous tributs.

De fet, la Carta Pobla assenyala que Carlemany va fer fora els musulmans de les valls i va concedir una sèrie de prerrogatives per tal de facilitar el repoblament del territori, que passaven per eximir els andorrans de qualsevol tribut o impost més enllà dels de caràcter imperial. D'aquesta manera, al llarg dels segles, sobretot entre el XVII i el XIX, el document ha servit als andorrans per defensar la seva posició davant dels drets feudals que volien aplicar els seus senyors, tant del sud com del nord. 

Així, malgrat la seva evident falsedat, la carta va servir per construir la llegenda de la fundació carolíngia d’Andorra, expressada sobretot a partir de la segona meitat del segle XVIII a partir del Manual digest d’Antoni Fiter i Rossell, i que és ben present encara en l'imaginari col·lectiu andorrà, principalment gràcies a la lletra de l'himne nacional. 

L'obra de Vergés es titula 'Carlemany i Andorra. Història de la Carta Pobla, el document que va originar una llegenda', i al setembre es presentarà públicament coincidint amb la seva publicació al web de l'Institut d'Estudis Andorrans. A més, el CEHiP no descarta fer-ne una versió en format llibre imprès.

Etiquetes