‘Félix’: ¿Andorra és La nostra Fargo?

BARCELONAAl llarg dels sis capítols que la conformen, Félix, la sèrie de Cesc Gay per a Movistar+, destaca en dos aspectes dins del panorama nacional de ficció televisiva. En la línia habitual del director, el protagonista d’aquestthrilleres distancia del rol típic de personatge masculí que ha triomfat en les sèries contemporànies. I, a més, està situada a Andorra, que es revela com un escenari desaprofitat al cinema i a la televisió.

De Kràmpack a Truman, Gay s’ha especialitzat a endinsar-se des d’una perspectiva masculina en un territori, el dels sentiments, tradicionalment considerat cosa de dones. Als seus films, els protagonistes no es defineixen a partir de la seva feina o com a motors de l’acció, sinó a través de les emocions. Els homes al cinema de Cesc Gay no senten aquell pudor tan habitual en els seus congèneres cinematogràfics a l’hora de mostrar-se vulnerables, tendres, afligits o romàntics.

El model de protagonista masculí que va marcar els primers anys de la nova ficció televisiva era el de l’antiheroi carismàtic, el del mascle complicat amb algun tipus de turment, personatges alhora durs i vulnerables com ara Tony Soprano, de Los Soprano ; Walter White, de Breaking bad ; Don Draper, de Mad men, o Rust Cohle, de True detective. Malgrat endinsar-se en el territori del thriller de contorns negres, el protagonista de Félix, encarnat per Leonardo Sbaraglia, s’escapa d’aquest estereotip. El passat del Félix no ha sigut fàcil, però tampoc el persegueix. La seva vida no és convencional, però sí que és força estable. Fins que la dona de qui s’ha enamorat, la Julia (Mi Hoa Lee), desapareix. Com un antiheroi hitchcockià, el Félix es veu involucrat, sense buscar-ho, en una trama criminal que posa en perill la seva vida. La investigació del protagonista destapa un complot en què intervenen la màfia xinesa, un empleat català de la banca andorrana i el ministeri de l’Interior espanyol.

El Félix podria haver funcionat com un d’aquells pobres homes del cinema negre a qui entabana una femme fatale que els porta pel camí de la perdició. Però per a Gay un home enamorat no és un tipus que ha abaixat la guàrdia, sinó algú amb un compromís a qui l’amor enforteix i no pas debilita. Com és també marca de la casa, la relació potent a la sèrie, però, no és la romàntica entre home i dona, sinó la d’amistat entre els dos col·legues masculins, en aquest cas el Félix i el seu amic Óscar, a qui dona vida un feréstec Pere Arquillué.

Cesc Gay converteix Andorra en una mena de Fargo, un entorn aïllat d’aparença idíl·lica que amaga rere les muntanyes cobertes de neu i la tranquil·la rutina dels seus habitants unes trames criminals d’allò més fosques en què convergeixen interessos econòmics i polítics de persones i institucions molt poderoses. I, com a la pel·lícula dels Coen, a l’Andorra de Félix tampoc s’hi sent gens de català, però la sèrie revela el potencial cinematogràfic del coprincipat per ambientar-hi ficcions de gènere inspirades en la realitat. Els boscos solitaris a prop de la carretera resulten una localització ideal per cometre-hi un assassinat a la manera de Mort entre les flors. I el sistema bancari protegeix els secrets amb una discreció impecable. Quants casos de polítics corruptes, desviació de fons, blanqueig de diners i evasió d’impostos que tenen lloc a Catalunya s’estenen fins al país dels Pirineus? Per què Andorra ha tingut tan poca presència fins ara a les ficcions catalanes?