Cultura 24/03/2019

Un investigador de la UPNA explora les arrels basques dels topònims andorrans

Ara Andorra
3 min
El investigador de la UPNA Juan Karlos Lopez-Mugartza y el filólogo Mikel Belasko. / UPNA

PamplonaEl filòleg Joan Karlos Lopez-Mugartza Iriarte, professor i investigador de la Universitat Pública de Navarra (UPNA) i president de la Societat Basca d'Onomàstica, ha participat en un estudi col·lectiu sobre els topònims d'arrel prerromana d'Andorra, impulsat pel Govern de l' Principat, i en el qual també ha pres part el filòleg Mikel Belasko Ortega, secretari de la Societat Basca d'Onomàstica i, en el moment de l'informe, investigador de la institució acadèmica navarresa. Segons aquest treball, menys del 10% dels noms de lloc d'aquest país poden considerar-se, presumptament, d'arrel prelatina, en alguns casos, vinculats amb l'euskera. Entre els objectius d'aquesta investigació, destaca avaluar "una antiga eventual continuïtat lingüística pirinenca".

Aquestes conclusions es recullen en el llibre 'Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d'arrel preromana. Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc '(' Anàlisi fisiogràfic de topònims andorrans d'arrel preromana. Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc '). Aquesta obra és fruit d'un treball interdisciplinari coordinat per Xavier Planas Batlle, geòleg i tècnic de riscos naturals en el Ministeri d'Ordenació del Territori del Govern d'Andorra, i que ha comptat amb la participació de Carles Gascón Chopo, historiador i tècnic de patrimoni cultural del Consell Comarcal de l'Alt Urgell (Catalunya), a més dels ja citats Juan Karlos Lopez-Mugartza i Mikel Belasco.

L'estudi, que també va rebre l'assessorament d'Albert Turull Rubinat (filòleg i professor de la Universitat de Lleida), s'emmarca dins de l'ajuda Lídia Armengol Vila, destinada a projectes de recerca i transferència de temàtica andorrana del Govern del principat.

El llibre aborda l'estudi de noms de lloc a partir d'una metodologia multidisciplinària que es basa en l'anàlisi comparativa fisiogràfic (de geografia física) (paisatgístic, geològic, etc.), el coneixement històric i lingüístic del territori i la comparació amb l'euskera . Aquest enfocament des de diverses disciplines és poc habitual, perquè se sol realitzar l'estudi des d'un àmbit científic concret i no abastant la geografia, la història i la filologia, segons ha informat la UPNA en una nota.

L'obra explora, principalment mitjançant comparacions paisatgístiques, paratges amb noms dels que se sospita que podrien tenir l'origen en una llengua prelatina. "L'objectiu del treball és detectar l'existència de característiques i/o processos coincidents entre llocs amb designacions iguals o similars per establir proposicions sobre possibles valors de significació dels seus topònims. Aquesta anàlisi és completat amb l'estudi lingüístic i històric dels noms tractats i també amb la seva comparació amb el basc per avaluar una antiga eventual continuïtat lingüística pirinenca ", explica Juan Karlos Lopez-Mugartza.

De les més de 4.200 entrades del Nomenclàtor Oficial d'Andorra, els noms de lloc que poden considerar-se, presumptament, d'arrel prelatina són menys del 10%. L'equip investigador proposa, en alguns casos, orígens indoeuropeus -com Canillo, Bartra i Seig- o 'vascoides' -per exemple: l'Hortó, que relacionen amb l'euskera lurte (lliscament); Rat, amb harrate (port de muntanya) o Baser, amb batxa (precipici) -, que "inevitablement porta a la memòria al déu senglar, Baeserte deo, d'Aquitània", segons Juan Karlos Lopez-Mugartza.

En altres, com Arcalís, Anyós i Bixessarri, els autors han detectat un cert aspecte euskérico, però adverteixen que, des d'aquesta llengua, tampoc són d'interpretació evident. Un altre topònim rellevant analitzat és el mateix nom Andorra. Per a aquest cas, els autors del treball apunten una possible explicació des de la geografia física relacionat amb 'font' (avui dia representat pel topònim català Escaldes). Hi Andurra a Navarra (Nardués, Urraúl Baix i Sansoáin), Andorra a Terol.

Iturrandur és nom de font a Cirauqui i en Arróniz, sempre interpretat com a font de poca aigua. Aquesta realitat no casa bé amb el cas andorrà, ja que les fonts són generoses. Amb tot, per a aquests investigadors, fonamenta i dóna suport a aquesta hipòtesi la coincidència també de brolladors importants (en aquest cas, termals o sulfurosos, que convé considerar com "un aspecte geogràficament molt significatiu i facilitador per al poblament en el context de la prehistòria") en llocs amb topònims del tipus Dorres, Dòrria, Durro, Lladorre o Norra (a Taüll).

stats