L’univers Plensa aterra a Andorra

Andorra La VellaAndorra s’ha situat aquest 2014 en el mapa internacional de l’escultor català Jaume Plensa. La nova plaça Lídia Armengol, a tocar dels edificis del Consell General i del Govern, acull el conjunt escultòric de gran format 7 poetes. Són set figures humanes d’entre dos i tres metres fetes de fibra de vidre, en posició pensativa, col·locades dalt de columnes de deu metres d’alçada distribuïdes al llarg de la superfície de la plaça, que de nit s’il·luminen i van canviant de color. L’obra ha estat cedida per Banca Privada d’Andorra (BPA) durant vint anys al Comú d’Andorra la Vella.

El conjunt escultòric representa, segons el mateix Plensa, la comunitat de poetes repartits pel món i el vincle que mantenen. Els canvis de color plasmen el “diàleg silenciós” que hi ha entre ells i també amb la ciutadania, que té amb l’obra “una excusa per tornar a mirar cap al cel”. Amb aquest conjunt escultòric, Plensa ha volgut introduir “la bellesa en el dia a dia de la gent”. El fet que les figures estiguin elevades fa que s’hagi d’aixecar la vista, i considera que això és positiu perquè “és un punt d’atenció per a nosaltres, que caminem sempre capcots i preocupats pels nostres problemes”.

“S’ha produït un miracle”

Tal com va destacar l’artista el dia de la inauguració, el 21 de gener passat, fa vint anys que es va començar a parlar d’aquesta obra i, per tant, no es va concebre específicament per a la plaça Lídia Armengol, de nova creació. Però considera positiu que hagi passat aquest temps perquè “el resultat aconseguit és encara millor”. De fet, assegura que “a vegades es crea una peça per a un lloc o es busca un lloc per a la peça”, però “en aquest cas s’ha produït un miracle” perquè s’han trobat “les dues coses”.

L’artista català, reconegut internacionalment, ha assegurat que li ha fet especial il·lusió “introduir un alè d’art contemporani a Andorra” perquè pensa que al Principat li feia falta. A més, considera que amb la ubicació trobada l’obra es pot convertir en un punt de referència. “Si un dia passejant pel carrer sento que una persona pregunta «On quedem?», i que una altra li respon «Als 7 poetes », em sentiré feliç”.

El nou espai

Un dels grans encerts és la ubicació on s’ha acabat instal·lant l’obra escultòrica de Plensa. La nova plaça Lídia Armengol, sorgida de la construcció del nou edifici del Consell General (la cambra legislativa d’Andorra) i les noves dependències de la corporació local d’Andorra la Vella, és un espai multifuncional, amb un gran trànsit de persones i que s’ha acabat integrant en el centre neuràlgic de la capital de forma natural, de manera que ha esdevingut un punt de trobada. La plaça també s’ha convertit en un nou punt de connexió entre la part baixa d’Andorra la Vella -amb la frenètica activitat del carrer Prat de la Creu- i la nova plaça del Consell General, que dóna accés a l’entramat d’estrets carrers que conforma el casc antic de la capital.

Un espai que combina el brogit del dia amb la calma i placidesa quan cau la nit. Els 7 poetes de dia semblen adormits, blancs inerts que ens esguarden com vigilants de la vall atents a tot el que passa en l’horitzó, i en la foscor cobren vida quan s’il·luminen contrastant amb la negror del fons de la vall i el perfil il·luminat del nou edifici del Consell General. És aleshores quan assoleixen l’admiració plena, solemne, i ens conviden a la reflexió: la poesia pura feta escultura.

Però, a més, l’obra sintonitza de ple amb la particularitat territorial d’Andorra: set poetes per a set parròquies. Fins al punt que la rumorologia popular ha identificat cada una de les figures humanes amb els cònsols majors, els màxims mandataris dels comuns, que són l’equivalent als alcaldes dels ajuntaments.

Atracció turística

Però, més enllà del vessant purament cultural, els 7 poetes de Jaume Plensa s’han convertit en un pol d’atracció turística. Andorra la Vella forma part d’aquesta ruta imaginària que podem traçar entre totes les obres escultòriques de les mateixes característiques que l’artista té repartides pel món, com poden ser les de Niça o Göteborg.

En un moment en què la crisi encara és latent, malgrat que els indicadors econòmics convidin a l’optimisme, pot venir bé que Andorra ofereixi elements per atreure un altre tipus de turisme, que diversifiqui l’oferta i, a més, que la universalitzi. Les obres de Plensa en són un bon exemple, i poden ser la punta de llança per mostrar que al país dels Pirineus hi ha complements culturals, alhora que espectaculars, per al turisme que ve a esquiar, a comprar o a gaudir del termalisme.

L’obra de Plensa entra de ple en el nou concepte de turisme pel qual treballa Andorra i que vol traslladar a l’exterior: diversificació i complement, activitat i repòs, esbarjo i cultura en un marc incomparable com el del Pirineu.

Altres obres al país

A part dels 7 poetes, a Andorra hi ha tres escultures més de Plensa exposades, totes propietat de Banca Privada d’Andorra: dues al pati interior del veí edifici d’oficines de Prada Casadet, anomenades Green self-portrait i Overflow IX, i el Gran latent, situat a l’entrada de la seu de l’entitat a Escaldes-Engordany. Són, totes tres, una petita mostra de la col·lecció que custodia el banc al seu interior.

Jaume Plensa (Barcelona, 1955) és un dels artistes catalans més internacionals. És conegut principalment per les escultures en espais públics. Té obres en ciutats d’Espanya, França, el Japó, Anglaterra, Corea, Alemanya, el Canadà, els Estats Units, etc. Un dels seus grans projectes ha estat The Crown Fountain,del Millennium Park de Chicago, una obra interactiva que combina aigua, llum i videoprojeccions. L’artista ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals, entre els quals destaquen la investidura com a doctor honoris causa per la School of the Art Institute de la Universitat de Chicago el 2005, el Mash Award for Public Sculpture de Londres el 2009, la Creu de Sant Jordi el 2012, el Premio Nacional d’arts plàstiques del 2012 i el d’art gràfic del 2013, i el premi Velázquez el 2013.