Lara de Miguel: "Mai es pensa en l’agressor, si senyaléssim els veritables culpables es reduirien molt les estadístiques"

Andorra la VellaLara de Miguel, economista, comunicadora i agent d’igualtat, s’ha consolidat com una veu activa en la defensa dels drets de les dones i l’emprenedoria femenina a Andorra.

Impulsora de projectes com Minerva i Enterprising Women Lab, ara canalitza la seva experiència vital i professional a través de la literatura.

El seu debut literari, Benvinguda a la realitat, recull cinc relats que retraten, amb cruesa i sensibilitat, situacions de desigualtat i violència estructural que moltes dones viuen encara avui. El llibre ha tingut un gran ressò: ha estat adaptat al teatre i inclòs com a lectura obligatòria a una escola valenciana. En aquesta entrevista, Lara de Miguel reflexiona sobre el poder transformador de les històries, els tabús encara vigents i el futur de la seva obra.

‘Benvinguda a la realitat’ recull cinc contes que sacsegen consciències. Quin va ser el detonant que et va portar a escriure aquest llibre?

Quan vaig escriure aquest llibre ja portava involucrada en projectes sobre emprenedoria femenina cinc anys. (Ara ja sis) Va ser quan vaig decidir formar-me i cursar la titulació d’Agent d’Igualtat. Era conscient de les desigualtats les quals afrontem les dones de forma quotidiana, pel simple fet d’haver nascut dones, però no era tan conscient que fossin, fins i tot algunes, tan greus i injustes. Va ser quan vaig acabar aquesta titulació que em va néixer la necessitat de plasmar tot el que sentia al llarg dels anys en la meva experiència com a emprenedora i per aportar el meu granet de sorra a contribuir en construir una societat més justa, diversa i igualitària, sobretot per a les dones. M’he endut una sorpresa molt gratificant quan m’han escrit les lectores i lectors i m’han dit que s’han sentit identificats amb tots els temes que tracto al llibre, i que d’alguna manera o altra, les han hagut de viure, també, malauradament, o que si més no tenen casos al seu cercle que ho han patit. M’han felicitat perquè m’han dit que he aconseguit sacsejar les seves ments i aquest era el meu principal objectiu, i això em fa molt feliç i em fa sentir orgullosa del llibre. M’he pogut permetre el luxe de tractar tots els temes que m’ha vingut de gust, molts d’ells tabús, i en un primer moment em feia una mica de por publicar-ho, però també m’han dit que he sigut molt valenta. A més a més, he tingut la gran sort de que el meu llibre ha sigut adaptat al complet en una obra de teatre, només onze mesos després de publicar-ho, i una altra alegria ha estat que una escola de segona ensenyança d’un poble d’Alicant, a València, m’ha comprat el llibre per posar-lo com a lectura obligatòria als alumnes de 4rt de la ESO. Com veus, immensament feliç de tot el que m’ha aportat i m’està portat “Benvinguda a la realitat”.

Les teves històries exageren la realitat... o no. Quina d’elles diries que t’ha tocat més directament o representa millor allò que has viscut o observat?

Els relats del meu llibre exageren la realitat, o no! jeje això és un secret que em guardo. Sí que és cert que per redactar-lo hi ha fragments doncs que potser sí que he volgut emfatitzar-los més, però penso que són relats que connecten molt bé amb les lectores i lectors perquè podrien ser perfectament reals. Em costa molt escollir-te només un de fragment del llibre, donat que cada relat té la seva part de mi. Per sort, o per desgràcia, en tots els relats hi ha part de la meva pròpia experiència i experiències del meu cercle proper. He sigut una privilegiada de poder conèixer casos d’altres dones de molt a prop donat que, en convertir-me una veu més del feminisme al nostre país, he tingut converses amb dones que els hi he inspirat confiança. Però sí que et puc dir que tots els relats els he escrit sabent molt bé i cuidant molt bé el missatge que volia transmetre amb cadascun d’ells, i que m’ho vaig passar molt bé, tot i que no és un llibre amable, escrivint-li i vivint-lo. Un cop acabat em va fer molta pena despendre’m de l’Aura. Però també vaig sentir que era el moment que l’Aura formés part de tots

Tens una trajectòria molt activa en l’àmbit de l’emprenedoria femenina. Com es connecten la teva faceta d’escriptora amb la d’impulsora de projectes com Minerva o Enterprising Women Lab?

La pregunta de la loteria! jeje. Ha sigut dur poder-ho compaginar-ho tot i a més també amb la meva vida privada. Però quan fas el que t’apassiona i creus en els teus projectes, intentes organitzar-te el millor possible, he tingut èpoques que m’he sortit millor que d’altres, no et pensis! Però amb organització i passió passés a l’acció. El més important és posar focus i passar a l’acció perquè totes les coses acabin sortint.

En una societat petita com la nostra, creus que falta espai per explicar històries com les que reculls al llibre? Hi ha por d’incomodar?

Penso que no es tracta tant en una qüestió de per ser una societat que no hi hagi espais on poder explicar històries com les que tracto als relats. Crec que hem de tenir en compte dos factors. El primer d’ells és que hi ha espais on poder recórrer si et trobes en una de les situacions com les que descric en el llibre; el Ministeri d’Afers Socials, el SiAD, l’IAD, els Centres de Salut mateix… el més important és tenir el coratge per demanar ajuda. El segon factor és que, precisament, per ser una societat petita les dones poden tenir por en donar veu a les seves circumstàncies “pel què diran”. Tots tenim la percepció de que aquí tot se sap i per tant, això pot ser contraproduent… I per a mi, que és el que sempre passa desaperdebut però és el més important, és que, per desgràcia, no hi ha condemnes prou dures en les lleis envers als agressors. Això és un assumpte que sota el meu punt de vista és molt greu i hauria de revisar-se inmediatament… Mai es pensa en l’agressor, però si de veritat senyalessim als veritables culpables estic segura que es reduïren molt les estadístiques sobre els maltractaments envers les dones. Així que responent a la teva pregunta, crec que puc contestar que si hi ha por d’incomodar sembla que la societat tingui por a incomodar als agressors…

Escriptora, economista, comunicadora, agent d’igualtat... Com trobes l’equilibri entre totes aquestes facetes? Quin paper juga l’escriptura dins teu?

Si ho mirem així semble del tot impossible poder-ho compaginar, oi? Bé, quan era jove no em decidia del tot sobre quin futur voldria tenir el dia de demà. Aixñi que em vaig posar a estudiar Economía, també vaig començar periodisme i d’aquí comunicació fins arribar a Agent d’Igualtat… Penso que la manera d’haver-ho compaginat tot és que he trobat la meva passió en totes elles en les diferents etapes que he anat visquent. Ara per ara és aquesta de l’emprenedoria i l’escriptura. I aquesta nova aventura d’escriure m’ha agradat molt i et confesso que és addictiva, jeje! Ara mateix li estic donant molta prioritat. Em considero una persona creativa i escriure, ara per ara, em dona la llibertat d’expressar amb total llibertat tot el que em passa pel cap. M’agrada molt transformar les coses que em preocupen i que passen en el meu voltant en històries que puguin arribar a colpir als lectors, I en això és en el que m’és tic enfocant. Bé, no només en escriure llibres d’aquest tipus, també m’agrada escriure altre tipus de narrativa ( però d’això no et puc fer cap avenç encara…shhhhht). Necessito plasmar aquesta manera d’expressar-me a través de la meva imaginació creant personatges, escenes, històries… és la meva manera de desfogar-me.

Per acabar, quina realitat t’agradaria escriure en el teu proper llibre? I, encara més important, quina t’agradaria ajudar a canviar?

Com a petit avenç, et puc explicar que ja tinc pensada la segona part de Benvinguda a la realitat i ja tinc els cinc temes que m’agradaria abordar en el cas d’aventurar-me a escriure aquesta continuació. Aquest any tinc uns altres projectes en els que m’és tic centrant però m’anima de valent que els lectors de “Benvinguda a la realitat” em diguin que els hi ha agradat molt i que ja voldrien tenir una segona part. Com dic, tinc clars els propers cinc temes dels que parlaria i, evidentment, tinc clar que a les dones no només ens passen cinc o deu circumstàncies incòmodes diàries, però no les puc abordar totes en un únic llibre i fer que totes entre elles tinguin un sentit. Perquè el que també tinc clar i sé que voldria és mantenir el mateix estil que amb el primer: cinc relats que vagin de “menys” a “més” importància, cinc relats que funcionen bé tant separats com lligats, cinc relats que a priori no tenen relació entre ells però que si sabem apreciar-ho tots tenen coherència entre si, i tot i que sembli fàcil no ho és gens estructurar un projecte així, que funcioni, escriure’l i publicar-lo. Tot té el seu procés i tot i que pugui semblar senzill no ho és. Els meus lectors em diuen “tens un do, per a tu està xupat això” i jo sempre penso que és clar, és molt fàcil dir-ho quan tenim el llibre a les mans. Però, per tenir-lo hi ha molta feina al darrere.

Els propers cinc temes que m’agradaria tractar penso que son tots ells trascendentals, per tant penso que els cinc, tant de bo, puguin tornar a sacsejar les ments en la nostra societat.