Pau Codina: "Si les nostres cançons han estat refugi d'algú en algun moment, ja estic supersatisfet"

OrdinoEl pop sensual de 'Marialluïsa' -el grup que duu per nom una planta que s'infusiona- arriba aquest dissabte a la Cortinada amb una actuació que representarà el seu penúltim concert abans d'acomiadar-se dels escenaris. Parlem amb el guitarrista i cantant, Pau Codina, del darrer treball dels igualadins: un testament sonor que conté dos temes inèdits.

El disc 'Tinc al cor el que no trobo al cap' (Bankrobber,2023) recull els temes que han creat durant l'últim mig any. D'on va sorgir el títol?

Va sorgir directament de la cançó 'Senzilla, la vida?' que vam gravar. Va aparèixer aquest vers amb aquesta frase i vaig pensar que resumia molt bé allò que feia temps que sentia. És la barreja d'allò que et diu al cor, però que contradiu el cap. És una batalla constant. Vols cantar, però has de viure, has de guanyar 'calés'... és molt complicat compaginar-ho tot i crec que la frase intenta mostrar aquesta dualitat. Resumeix molt bé un pensament que sempre he tingut.

S'acomiaden dels escenaris amb aquest treball. Com ho porten?

Realment ho portem molt bé. Fa bastants mesos que ho teníem pensat i ho estem vivint com un regal. Gaudim al màxim i estem molt contents. Ens estimem moltíssim tots cinc i tinc clar que només és un adeu a Marialluïsa. L'amor i l'amistat que hem fet quedarà per sempre.

Han estat molts anys...

Sí. Som tots d'Igualada i fa temps que ens coneixíem del món de la música. Jo tenia cançons i en un moment concret vaig trucar a l'un i a l'altre. Vam quedar un dia i, a partir d'aquí, va sorgir tot.

Aquest dissabte serà el penúltim concert abans del comiat a Igualada que, precisament, tindrà lloc al mateix local on van celebrar el primer concert.

Exacte! Actuarem a la Bastida, que és la mateixa sala on vam fer el primer concert, que va ser un assaig obert a amics i familiars. Ens feia gràcia acabar aquí. És una manera de tancar el cercle: començar i acabar al mateix lloc.

Què representa per a Marialluïsa aquest treball? No sé si es podria definir com un testament sonor.

A nivell musical teníem moltes ganes d'experimentar amb diferents productors. I teníem molt clar que volíem gravar amb Jordi Casadesús , Joan Pons (El Petit de Cal Eril), Ildefons Alonso o Dani Ferrer (Love of Lesbian). Ha estat un procés d'experimentació i aprenentatge on hem arribat a crear textures i lletres bastant variades, però també molt representatives. El fet interessant de cada productor és que cadascú té la seva forma concreta de treballar. Alguns t'encarrilen i fan un paper d'acompanyament mentre que d'altres t'imposen més la seva visió. És interessant veure com treballa cadascú i hi tenim molta confiança. Ha estat molt divertit i molt bonic.

De fet, tenen un estil bastant reconeixible. Què creu que els identifica?

Ens ho han dit moltes vegades, però des de dins costa més de veure. Jo crec que és la personalitat de cadascú. Tothom hi aporta un ingredient i acaba sortint aquest so que ens caracteritza tant.

No puc evitar relacionar-los amb el Petit de Cal Eril!

De fet, Joan Pons és un dels productors amb qui hem fet el disc i tothom, en algun moment, ens ha dit que ens assemblàvem. Fa temps que volíem treballar amb ell perquè és un bon amic. Pel que fa als referents en tenim moltíssims: Mac DeMarco, Big Thief...

Potser és un disc on trobem cançons més diferents entre elles en comparació amb 'La vida és curta però ampla' (Bankrobber, 2021)?

Sí. Volíem allunyar-nos de l'estil metafísic i, mentre experimentàvem, va sortir el tema 'Feel free' que, de fet, ha acabat convertint-se en un dels nostres hits. No descartem anar cap a altres cantons però, en resum, fem allò que ens agrada fer en el moment en el moment en què ens trobem.

Com ha reaccionat el públic en escoltar l'EP?

Jo crec que ha tingut una bona rebuda entre el públic i hi ha ajudat el fet que fossin singles. 'Feel free' n'és un exemple.

El fet de fer tres àlbums i retirar-se és una decisió pactada des del principi?

No. Ha estat més aviat una decisió que hem pres tots mentre anàvem evolucionant com a grup. Sobre la marxa.

"Ja portàvem temps cantant que la vida és curta però ampla, i és que com tot, tot té el seu final", declaren. S'acaba una etapa que potser dona peu a nous projectes?

Hi ha algun membre del grup que té algun projecte, com en Litus, el guitarrista, que forma part del grup 'Filipin Yess'. També hi ha altres projectes futurs relacionats amb la figura del cantautor. Pel que fa a mi, no descarto res. Ara mateix, obert a tot.

Ja per acabar. Amb quin fragment, cançó o moment es quedaria per recordar aquesta etapa?

Em quedaria amb tots els concerts. Amb tothom a qui hem conegut i que hagi sentit alguna cosa amb les nostres cançons. A tothom a qui hàgim pogut ajudar en moments vital de la vida. Per a mi, la funció de les cançons és acompanyar, fer de refugi. I, si les nostres cançons han estat refugi d'algú en algun moment, ja estic supersatisfet.