El testament de Pompeu Fabra s'exposa per primer cop en públic

 La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, ha inaugurat aquest dimarts la nova escenografia instal·lada al vestíbul i l'entrada de l’edifici administratiu del Govern

El testament complet de Pompeu Fabra que s'exposa per primer cop en públic centra la nova escenografia que el ministeri de Cultura exposa al vestíbul i a l'entrada de l'edifici administratiu del Govern. La inauguració ha anat a càrrec de la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert. El lingüista i gramàtic, Pompeu Fabra, va testar amb el notari episcopal Rossend Jordana a Sant Julià de Lòria el 27 de novembre de 1947, uns mesos abans de la seva mort, el 25 de desembre de 1948, el document que recollia les seves últimes voluntats perquè pogués estar redactat en llengua catalana.

Es tracta d’una còpia escanejada del document original, de molt alta densitat, que reprodueix fins i tot els accidents del paper, per la qual cosa tant el valor documental com el sentimental del text romanen gairebé intactes. Aquesta exposició s’emmarca en una doble commemoració al voltant de la figura i l’obra de Pompeu Fabra: la celebració dels 150 anys del seu naixement i el centenari de la publicació de la Gramàtica catalana. Fabra va venir a Andorra des de Prada de Conflent, on residia a l'exili, per tal de testar i poder assegurar el futur de la seva filla mitjana Teresa, que estava malalta i que moriria poc després.

El viatge del lingüista va ser tortuós, amb tren i autocar, amb neu i pocs mesos abans de morir. Pompeu Fabra tenia llavors 79 anys. Segons l'estudiós de la vida i de l'obra del pare del català normatiu, Jordi Mir, "Fabra sent la inquietud de fer un testament per deixar plasmada la idea que ell tenia de la vida perquè de propietats, per fer un testament com a tal, no en tenia”. Però per damunt de tot, té la inquietud de fer-lo en la llengua per la qual tant va lluitar i treballar. Va tenir la idea que, a Andorra, això era possible, i ho va prendre com un fet de coherència de la idea que havia tingut tota la seva vida" i, afegia Mir en una conferència al Consell General organitzada per la Societat Andorrana de Ciències (SAC), que "en un acte tan íntim i humà com un testament valia la pena que no traís la seva consciència".  Pel comissari de l'Any Fabra, Jordi Ginebra "no és només una persona que va codificar el català, sinó que és una persona que ens dona exemple d'actitud sociolingüística".

El consentiment dels hereus del lingüista català ha estat essencial per a l’exhibició del testament complet, i així ho ha destacat i agraït en la seva intervenció Olga Gelabert. La ministra també ha ressaltat la col·laboració oferta per la Cambra de Notaris d’Andorra, per haver permès l’emissió d’una còpia notarial del text. Actualment, els textos són als arxius d’aquesta Cambra de Notaris fins que expirin els 100 anys requerits perquè els documents puguin sortir a la llum pública sense restriccions.

A banda del testament, l’escenografia també exposa dos exemplars de la primera i de la segona edició del diccionari de Pompeu Fabra, prestats pel col·leccionista, Robert Basart, també present a l’acte d’aquest dimarts. A la primera edició hi apareixen manuscrites totes les esmenes que es recullen en la segona. L’escenografia del vestíbul té continuïtat a l’exterior de l’edifici administratiu del Govern, on s’han instal·lat uns plafons que complementen l’exposició dedicada a Pompeu Fabra. Entre altres informacions, s’indica que la tercera edició del seu diccionari es va publicar, almenys en part, a Andorra la Vella l’any 1962.

L’homenatge que Andorra ret aquest any a Fabra tindrà dos elements més: l’emissió al juliol d’un segell commemoratiu per part dels Correus francesos dins la col·lecció andorrana, i una jornada de conferències, el proper 18 de setembre, a la sala d’actes del comú d’Escaldes-Engordany, que comptarà amb la presència, entre d’altres experts, del comissari de l’Any Fabra, Jordi Ginebra, que també ha assistit a la inauguració d'aquest dimarts.

Etiquetes