La CASS descarta congelar les pensions, però defensa apujar la cotització al 18%, la jubilació als 67 anys i el preu del punt

Alguns parlamentaris proposen un pacte d'estat per consensuar les mesures per fer el sistema sostenible

Passar de cotitzar el 12% al 18%, allargar l'edat de jubilació als 67 anys i revisar a l'alça el preu del punt –sense que suposi cotitzar més– són les tres mesures que el president del consell d'administració de la CASS, Jean-Michel Rascagneres, considera que són imprescindibles per garantir durant uns anys més les pensions de jubilació, almenys mentre no es troba la fórmula definitiva per equilibrar el sistema. Tres accions amb les quals també està d'acord el president de la comissió gestora del Fons de Reserva de Jubilació, Josep Delgado. Tots dos, acompanyats d'un dels coautors de l'estudi actuarial sobre el sistema de pensions i com redreçar-lo, Guillaume Leroy, de l'empresa francesa Actense, han comparegut aquest dilluns a la tarda davant de les comissions legislatives de Sanitat i Medi Ambient, i de Finances i Pressupost.

Leroy, després d'exposar davant l'audiència com funciona el règim de cotitzacions de la CASS i la seva evolució, ha plantejat diverses mesures: unes de molt tècniques que, tot i ser molt resolutives, no serien acceptades socialment, i altres que plantegen escenaris més realistes, la combinació de les quals poden evitar que el calaix de les pensions es buidi en pocs anys.

Quant a les mesures tècniques, és a dir, que suposen tocar paràmetres purs i durs, l'estudi actuarial en proposa les següents: doblar el valor del punt de la CASS, de manera que per obtenir un punt –el que a la jubilació es transforma en euros– costi 45,6 euros, en lloc dels 20,8 euros actuals; suprimir el 30% del cotitzat a les persones que encara no s'han jubilat; augmentar, progressivament, l'edat de jubilació dels 65 als 72 anys; aplicar les tres primeres mesures, i pujar la base de cotització del 12% al 30%. Delgado ha precisat que aquest escenari preveu que en la franja del 12 al 30% no es vendrien punts, és a dir, la gent cotitzaria més però no obtendria més drets. D'aquesta manera, la CASS obtendria 150 milions d'euros d'ingressos addicionals cada any. El responsable del Fons de Reserva de Jubilació s'ha apressat a aclarir que la meura no s'aplicarà.

Després de presentar un panorama tan agressiu, el coautor de l'estudi actuarial ha argumentat les mesures més assumibles: augmentar la base de cotització del 12% al 24%, a raó d'un 0,5% o un 1% per any; que l'edat de jubilació passi dels 65 als 67 anys progressivament, en una dècada, i no revaloritzar les pensions, és a dir, congelar-les. Delgado ha puntualitzat que fa un parell d'anys ja es va tocar la Llei de la CASS, de manera que l'increment de les pensions no vagi obligatòriament lligat a l'IPC anual, sinó que es tinguin en compte altres factors, com l'evolució econòmica del país. Amb tot, aquesta mesura encara no s'ha desplegat reglamentàriament i la ponderació no ha quedat definida. Un quart escenari és revisar el coeficient de conversió sense augmentar les drets adquirits. La combinació d'aquestes mesures, excepte la de congelar les pensions, és la que els responsables de la CASS veuen factibles.

Leroy ha aclarit que, com més mesures s'apliquin, més anys guanya el fons de les pensions. Amb els diners que hi ha actualment, 1.100 milions d'euros, l'Estat l'haurà de rescatar, com estableix la llei, amb 10-12 milions d'euros ja el 2023, i el 2037 la guardiola estarà buida i el pressupost general hi haurà de posar més de 400 milions d'euros, el que portaria el país a la ruïna.

Davant d'aquest panorama, Delgado ha reflexionat sobre "la motxilla de punts mal venuts" que s'han acumulat durant els últims 40 anys, i ha alertat que en uns anys la generació del 'baby boom' arribarà a la jubilació, i no hi haurà diners per pagar les pensions. A més, ha insistit que encara que "hi hagi més cotitzants, si no s'augmenten les cotitzacions el vaixell no flota". "Potser haurem de tocar drets adquirits", ha advertit, i "s'hauran de prendre decisions que no agradaran ni als empresaris ni als assalariats". El president ha afegit que des del consell d'administració també s'ha suggerit aplicar impostos al tabac, el combustible i l'alcohol que revertissin en el fons de jubilació. Rascagneres i Delgado han clamat al Consell General que prengui decisions imminents, encara que siguin impopulars.

Retrets i pacte d'estat

El president de la comissió legislativa de Sanitat i Medi Ambient, Miquel Aleix, ha instat els representants de la CASS a presentar-los "un pla de mesures assumibles" perquè es pugui debatre al parlament i també socialment. Rascagneres ha respost que ho proposarà de seguida al consell d'administració de la parapública.

Per la seva part, la consellera del grup mixt Carine Montané ha suggerit fer un pacte d'estat entre totes les forces polítiques per consensuar les mesures a prendre, però els demòcrates han expressat els seus dubtes que pugui funcionar, ja que han retret al PS que la legislatura anterior defensaven que no calia reformar el sistema de pensions. El socialdemòcrata Pere López ha puntualitzat que han estat els consellers del PS els que han demanat aquest estudi actuarial, i ha criticat el partit del Govern per ignorar la necessitat de la reforma. En aquest punt, López i el president de la comissió legislativa de Finances i Pressupost, Carles Jordana, han protagonitzat una enganxada verbal. Els liberals, de la seva banda, han acceptat que és un tema a resoldre entre totes les forces polítiques.

En finalitzar la compareixença, tota l'oposició ha criticat que les mesures, tan urgents, no s'hagin pres abans. El conseller del grup mixt Carles Naudi (UL+Independents de la Massana) ha advertit que el sistema s'enfonsa i que hi ha perill que es dobli la pressió fiscal a la ciutadania. La independent Sílvia Bonet, també del grup mixt, ha proposat crear una comissió 'ad hoc' per tractar exclusivament aquest tema, i ha advertit que no es pot desvestir un sant per vestir-ne un altre. El socialdemòcrata Pere López, del grup mixt, ha criticat la majoria per deixar que s'arribi a aquest punt. Per la seva part, la consellera del grup parlamentari liberal Judith Pallarés ha subratllat que "fa dies que és urgent" trobar unes mesures per equilbrar el sistema, i el demòcrata Carles Jordana ha corroborat que la qüestió crema i ha admès que cal un pacte d'estat.