De FHASA a FEDA, 30 anys després

EncampL'11 de gener de 1988 el Consell General aprovava, per 27 vots a favor i un en contra, la compra de FHASA (Forces Hidroelèctriques d'Andorra), empresa creada a finals dels anys 20 del segle passat per gestionar el negoci de l'electricitat al país, així com part del de la construcció de carreteres. Feia anys que es treballava la idea de nacionalitzar el negoci de l'energia, per les mancances en la gestió de FHASA. En aquells anys la punta de potència màxima era de 49 megawatts (MW) i només es comptava amb tres transformadors de 20 MW, amb energia procedent únicament d'Espanya. Per tot plegat, "FHASA no donava potència o augments de potència" al clients, recorda l'actual director general, Albert Moles, en part perquè "hi havia una sèrie d'inversions necessàries que no s'havien fet". Una situació que també comportava massa sovint avaries que deixaven sense llum a la població d'Andorra. "S'havia arribat a una situació extrema", recorda Moles. Per tal de redreçar-ho, el Consell General acordava el rescat de l'empresa per un cost de 3.500 milions de pessetes. Així, al mes de març d'aquell 1988 naixia Forces Elèctriques d'Andorra (FEDA), la parapública que fins la data ha gestionat la compra, producció, distribució i comercialització (amb el permís de les mútues elèctriques) de l'energia al país.

Als anys vuitanta "ningú s'hagués imaginat el creixement tan fort que ha tingut Andorra" a nivell de població i de la demanda d'energia, exposa Moles, que va arribar a FEDA just el dia que es va crear, procedent del Govern i juntament amb el llavors director general, Ramon Cereza. Per exposar-ho en xifres, el consum elèctric ha passat dels 230 GW per hora el 1988 als 579 el 2017 (s'ha multiplicat per dos i mig), mentre que els clients han passat dels 17.400 als gairebé 38.000. Així mateix, durant aquestes tres dècades de vida FEDA ha invertit 288 milions d'euros (gairebé deu milions per any), per poder abastar l'augment de la demanda i millorar el servei ofert. Així, la inversió en infraestructura ha permès que el actual pic de potència màxima assolible sigui de 123 MW (pels 49 de l'inici). La creació d'estacions transformadores i distribuïdores (s'ha passat d'una capacitat de transformació de 60 MW a 396 MW), l'inici de la compra d'energia a França l'any 1989 i l'increment de les línies elèctriques (de 266 quilòmetres a 726) han estat elements bàsics per assolir aquesta transformació positiva.

Així, l'evolució del sector durant aquests 30 anys demostren que la compra de FHASA va ser encertada, assegura Moles, també tenint en compte com han crescut els fons propis de FEDA, passant dels 3 milions d'euros de 1988 als 156. "S'ha demostrat que comprar era una bona solució per fer més ràpid" tota la inversió necessària si el país volia progressar de la mà de l'electricitat. Tot i que en el seu moment hi va haver veus dissonants, recorda.

Com a elements més importants que han marcat la història de la parapública durant els seus primers 30 anys, el director general (que va agafar el càrrec el 2006 substituint Cereza), destaca la renovació de la línia que porta electricitat d'Espanya, l'inici de la compra d'energia a França, el reforç de les xarxes per anar augmentant la potència màxima i la creació del nou centre de control l'any 2006, que va ser el gran canvi pel que fa a la "millora de la qualitat del servei". Amb la seva posada en funcionament, "quan tens una avaria més del 90% dels clients en qüestió de segons tenen llum", ja que es pot arribar molt ràpid fins a la causa d'aquesta, "i en qüestió de minuts quasi el 100% dels clients tenen" electricitat. Va ser "un salt molt important", assegura Moles. De fet, la mitjana del temps d'interrupció anual s'ha anat reduint molt considerablement al llarg d'aquests anys. Al 1988 era de gairebé nou hores l'any, mentre que en l'actualitat és de 13 minuts.

I com a data més complicada de la història de FEDA, hi ha la de la gran apagada del 1992, que va deixar a ciutadans fins a dos dies sense llum a causa d'una averia a Encamp, i va evidenciar els problemes d'infraestructures que tenia la parapública.

Les renovables i millorar el servei a partir de les noves tecnologies, els reptes

Trenta anys després de la seva creació, els reptes de FEDA han canviat molt. Si la millora de la xarxa, d'instal·lacions i la capacitat de distribuir electricitat eren les grans urgències dels anys 80, en l'actualitat la parapública se centra sobretot en buscar la manera d'augmentar la producció pròpia d'energia, i sobretot de la mà de les renovables, ja que l'energia que es compra "és cada vegada més cara", les centrals nuclears cada cop tenen més mala fama i cada vegada es parla més del concepte de "descarbonitzar". La idea és que FEDA lideri aquesta transició, tot i que alliberant del tot en monopoli i fomentant "l'autoconsum", del ciutadà i dels empresaris. De manera que la parapública passi a ser "l'àrbitre" en la manera d'intercanviar aquesta energia, exposa Moles.

El segon gran repte és avançar cap a la "digitalització" de l'empresa i dels serveis oferts. Per posar un exemple, FEDA està treballant en una "plataforma de mobilitat" perquè l'usuari pugui, a través del seu telèfon mòbil, conèixer a temps real si els carregadors elèctrics del país estan disponibles, els pugui reservar, pugui a la vegada reservar una bicicleta elèctrica (servei que es posarà en marxa properament), sol·licitar un taxi, pagar el pàrquing o saber quan arribarà el bus que surt de tocar del punt de càrrega.

Finalment, i al parer de Moles, un altre dels punts on s'ha de treballar és en la manera d'unir FEDA amb les mútues elèctriques ja que actualment s'estan duplicant serveis o oferint-los a diferents nivells. Ja se'n va parlar i es va intentar el 1999, però llavors el Tribunal Constitucional va tombar el projecte.