Fins quan han de durar els ERTOs?

Andorra es prepara per a una tardor amb repunts de desocupació

La duració dels ERTOs genera debat. Si bé és cert que els comentaris a les xarxes socials no es poden agafar com el batec real de la societat, sí que serveixen d'orientació en segons quin tema. I el dels Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació, per la despesa que suposen per a les arques públiques, inquieten a una part de la població. Andorra viu del turisme i ha tingut la sort de sobreviure a un estiu que ha deixat malferits els estats veïns. Per posar un exemple, el Principat ha tingut aquest agost una ocupació hotelera que ha vorejat el 90%, mentre a Barcelona s'ha quedat en un raquític 12%, amb la majoria d'hotels tancats. Per aquest motiu, la xifra rècord de desocupació registrada fa dos mesos aquí al país, amb més de 1.700 persones en recerca de feina, ha anat reduint-se fins a rebaixar la barrera simbòlica del miler, en aquest principi de setembre.

El problema és que la tardor és temporada baixa de turisme, i l'ocupació tornarà a enfilar-se a mesura que passin les setmanes, tot esperant l'arribada de la neu i mirant de reüll l'evolució de la pandèmia. Fins aleshores, els hotelers s'acolliran a ERTOs per no fer com fan alguns establiments barcelonins, d'abaixar la persiana permanentment.

El debat generat és sobre la duració d'aquests expedients temporals, als quals es poden acollir fins a final d'any, tenint en compte que molts hotels del país tradicionalment fan vacances a la tardor en espera de la temporada alta d'hivern. A Andorra, els hotelers de les parròquies altes tenen previst iniciar els ERTOs a partir del 15 de setembre, segons informa la Unió Hotelera. A les parròquies centrals, alguns establiments poden aguantar oberts, si la pandèmia ho permet i no es confinen territoris.

Per assimilació, pel pes que té el turisme en el PIB, a Espanya no hi ha una estratègia traçada. Foment demana que els ERTOs es mantinguin de forma indefinida i en tots els sectors econòmics, però aquesta és una mesura difícilment assumible. La Generalitat catalana té una postura més raonable i proposa que durin fins que s'acabin les restriccions imposades per la Covid-19.

A Alemanya, per exemple, s'han allargat els ERTOs fins a finals del 2021 i l'estat es fa càrrec d'entre el 60% i el 87% del sou del treballador, en funció de la reducció de la jornada laboral. Això sí, a canvi el treballador inverteix part d'aquests diners en formació i aprofita per qualificar-se. França també ha adoptat un sistema similar. L'objectiu és que les empreses no es vegin obligades a tancar i es perdin així per sempre els llocs de treball.

En tot cas, com diuen des d'Andorra Turisme, aquí no només s'ha salvat la temporada d'estiu, sinó que ha estat “excel·lent”, cosa que hauria de permetre mantenir els negocis vius i que no es cometin els abusos d'alguns empresaris amb les ajudes de l'administració. Tot esperant la neu, i amb el permís de la Covid-19.