Macrojudici BPA: el primer d'uns quants i l'inici d'un cicle judicial que durarà anys

Un total de 25 processats, 14 advocats, el Govern, una vintena d'actors civils, una seixantena de testimonis i múltiples qüestions prèvies que poden acabar amb la suspensió de la vista abans que comenci. Aquestes són algunes de les dades rellevants d'un cas que només és la punta de l'iceberg de diversos relacionats amb l'entitat

Dilluns, 15 de gener del 2018, 10 hores del matí. Més de 1.000 dies després que esclatés la crisi de Banca Privada d'Andorra, de les més dures que ha hagut d'afrontar Andorra a nivell nacional i internacional, tindrà lloc el primer judici per definir responsabilitats en relació als presumptes casos de blanqueig il·lícits, que van comportar la caiguda del banc. Es tracta de l'anomenat 'cas Gao Ping', on es jutja uns fets amb l'empresari valencià Rafael Pallardó com a protagonista, que suposadament enviava diners a empresaris xinesos a través de compensacions que efectuava amb clients de BPA. Els moviments haurien sumat fins a 70 milions d'euros. D'aquestes compensacions n'haurien estat al corrent directius del banc, gestors i evidentment els clients.

Aquest és el primer cas que passa a vista oral dels que hi ha acumulats a la justícia en relació a BPA. Són un total de tretze, però precisament el de Gao Ping no seria el més important, pel que fa a gravetat dels fets jutjats. Per què és aquest el primer que es jutja? Segons fonts vinculades al cas, l'explicació és tan senzilla com el fet que aquest és l'únic de tots els casos (de manera sorprenent, afegeixen) en què hi ha hagut empresonaments preventius. Ens referim a l'exconseller delegat del banc: Joan Pau Miquel, que es va passar 22 mesos a la Comella i que en va sortir fa tot just un any. A partir d'aquí, va estar en arrest domiciliari fins el mes de juny passat. Era, per tant, un cas que s'havia d'accelerar.

A més, el 'cas Gao Ping' es pot considerar, parlant dins les dimensions d'Andorra, d'un macrojudici. Tenint en compte el nombre d'acusats, el nombre d'advocats, actors penals i civils, testimonis, i expectació de públic que ha generat. De fet, el Consell Superior de la Justícia ha hagut de llogar i habilitar la sala d'actes que la CASS té a Prada Casadet, per poder-hi encabir tothom. Ja s'hi ha gastat 80.000 euros, entre obres i un lloguer que de moment durarà fins el juny del 2019.

A aquesta sala s'hi celebrarà la vista oral, la qual la primera setmana tindrà lloc diàriament de 10 a 15 hores, i a partir de la següent està previst que tingui una periodicitat de tres dies setmanals. La vista oral del Tribunal de Corts la presidirà Josep Maria Pijuan, i estarà acompanyat dels magistrats Enric Anglada i Concepció Barón. 

Per tal de radiografiar el contingut del cas i poder tenir una petita predicció de com es pot desenvolupar, a l'ARA Andorra hem parlat amb fonts participants per aproximar-nos a aquest primer judici del 'cas BPA'. El primer d'uns quants i l'inici d'un cicle judicial que els experts anticipen que s'allargarà no menys de cinc anys.

Les principals dades

Els processats: Joan Pau Miquel i Santiago de Rosselló, els principals

En total al 'cas Gao Ping' hi ha 25 processats. Entre ells el mateix Joan Pau Miquel, però també membres de la cúpula directiva de BPA com Santiago de Rosselló, Cristina Lozano, Luis Pablo Laplana, o d'altres treballadors del banc com Isabel Camino Sarmiento o Juan Cejudo. Els processats es dividirien en tres grups. Per una banda els dos suposats principals instigadors de tota l'operativa amb Pallardó: Joan Pau Miquel i Santiago de Rosselló. El ministeri fiscal demana per a ells fins a vuit anys ferms de presó i multes milionàries, les penes màximes per blanqueig establertes al Codi Penal. En segon nivell, que podrien enfrontar-se a penes de sis i set anys, hi hauria la resta de directius i treballadors i, finalment, en un tercer esgraó, hi hauria als qui se'ls imputen compensacions. Alguns d'aquests tercers acusats fins i tot podrien acabar absolts ja que semblaria clar que no n'haurien fet, però la celeritat amb la qual la batlle primer, i el ministeri fiscal després, ha volgut tancar el cas per portar-lo a vista oral, hauria causat alguns "errors", asseguren fonts consultades.

Fins i tot, no es descarta la possibilitat que tots els acusats acabin absolts, si no es pot demostrar la procedència il·lícita dels recursos que Pallardó portava a BPA.

Les defenses i actors: el Govern serà actor penal

En total hi ha catorze advocats que defensaran als processats, però també hi ha dos actors públics, que són el ministeri fiscal i el Govern, i privats, que són actors civils que reclamen compensacions pels perjudicis causats. Aquí hi trobem tant petits accionistes, gairebé una vintena (que volen recuperar els diners de les accions de BPA), i també un petit grup de clients que volen recuperar el capital de les accions preferents. Un punt on clarament es veu la magnitud de la vista. Tots ells han hagut d'examinar un mínim de 50.000 folis de la causa, i més 150.000 folis d'altres causes annexes, que no es jutgen però que es poden utilitzar com a font documental (el 'cas Emperador', per exemple). De tot això se'n desprèn que, evidentment, el judici, curt no serà.

Els testimonis: Pallardó, d'acusat a declarant

De testimonis es calcula que se n'han citat almenys una seixantena. Alguns ells són de l'entorn del Govern, com el cap de la Unitat d'Intel·ligència Financera d'Andorra (Uifand), Carles Fiñana, l'exdirectora de l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), Maria Cosan, i el director general de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB), Òscar Gelabert. També estan citats els germans Cierco, principals accionistes del banc.

Singular serà la presència de Pallardó, un dels principals protagonistes dels fets i que ja està acusat en una altra causa, però que en aquesta només ve com a testimoni. És a dir, per a la seva causa no està obligat a dir la veritat, però en aquesta, per ser testimoni, sí que ho està sota jurament. "El posa en una situació molt difícil", plantegen les fonts consultades.

Finalment, tot apunta que també serà transcendent la declaració del catedràtic en dret penal, Jesús Maria Silva, demanada per la defensa de Joan Pau Miquel i que al seu moment va elaborar un informe sobre els riscos de BPA.

Les qüestions prèvies. Poden acabar amb la suspensió del judici

Tots els advocats, tots els actors civils, han presentat diverses qüestions prèvies, és a dir, deficiències que han trobat en el transcurs de la instrucció. Unes qüestions prèvies tan elevades en nombre, que es preveu que siguin la temàtica de tota la primera setmana del judici, perquè s'han d'explicar i discutir abans no comenci la vista oral.

Les qüestions prèvies es poden resoldre de dues maneres: o abans de començar, o ja en sentència. En el cas de les que s'han presentat per al 'cas Gao Ping', n'hi ha sobretot dues que cal que es resolguin abans, i que podrien marcar de tal manera el judici que fins i tot podrien motivar-ne la suspensió. Una, presentada per diversos advocats, és que el Govern no està legitimat per participar en la causa, perquè consideren que la tasca de defensa de la ciutadania ja la fa el ministeri fiscal. L'altra té a veure amb el fet que Pallardó ja té una causa oberta el 2014 (la que es jutja a partir d'aquest dilluns és del 2015). A la qüestió prèvia s'exposa que hi ha elements semblants i idèntics a totes dues, relacionats amb els implicats, les compensacions i els empresaris xinesos, motiu pel qual demanen que s'acumulin. Una posició "justificada des del punt de vista jurídic", que si el Tribunal de Corts accepta, obligaria a suspendre la causa i a reprendre-la més endavant, després de l'acumulació amb l'altra.

El proper judici. Després del cas 'Gao Pin', què?

Es desconeix quin serà el proper cas relacionat amb BPA que passarà per la vista oral. Tot apunta, tenint en compte que són els més avançats, que serà o el relacionat amb Landstreet, la societat panamenya que presumptament BPA utilitzava com a caixa B, o Odebrech, una trama de suborns a l'Amèrica del Sud amb adjudicacions públiques i polítics implicats. El tercer possible és Redder, una societat panamenya creada per BPA a través de la qual també s'haurien fet moviments dineraris il·lícits. 

La presència del Govern hi és en totes, però com a actor civil, és a dir, només per reclamar danys i perjudicis. Tot apunta, indiquen les fonts consultades, que com ha fet amb el 'cas Gao Ping', es presentarà com a actor penal també amb Landstreet i Odebrech, ja que ser-ho permet més marge de maniobra i implicació a la vista oral. Però tot dependrà, amb tot, de la setmana vinent, i com es resol la qüestió prèvia relacionada amb la legalitat o no que el Govern pugui personar-se amb aquesta categoria.

En qualsevol cas, de les tretze causes obertes, almenys onze són "discutibles" i susceptibles de passar pel Tribunal de Corts. Així doncs, el 'cas Gao Ping' només és la punta d'un iceberg relacionat amb BPA que omplirà titulars periodístics encara durant molt de temps.

Etiquetes