Economia 03/03/2018

Moles: "Hauríem de trobar la manera d'unir FEDA i les mútues"

El director general repassa els primers 30 anys de la història de la parapública i assegura que, a partir d'ara, s'ha "d'apostar per la producció individual" i per "fomentar l'autoconsum"

C. G.
6 min
El director general de FEDA, Albert Moles. / C.G.

EncampLa història d’Albert Moles i de Forces Elèctriques d'Andorra (FEDA) han seguit camins paral·lels. Als anys 80 del segle passat, Moles treballava al ministeri d’Indústria del Govern juntament amb Ramon Cereza, i tal com recorda, ells dos van ser “els que vam treballar més intensament amb el projecte de compra” de FHASA. Aquesta compra es va formalitzar l’11 de gener 1988 al Consell General, per 27 vots a favor i un en contra. L’1 de març FEDA començava a caminar, i també la nova etapa laboral de Moles, que va passar a treballar a la parapública. I ja no ho ha deixat de fer durant els 30 anys següents. Ha viscut en primera persona tot el procés de transformació de FEDA i també del negoci de l’energia al país. El 2006 va fer un salt laboral destacat en substituir a Ramon Cereza com a director general.

Què us vau trobar quan vau entrar a la fins llavors FHASA? Tan malament estava, com es deia a l’època?

Hi havia problemes tècnics i d’inversions. Des de feia anys, FHASA no donava potència o augments de potència, a qualsevol botiga o pis se li donaven 2-3 quilowatts, que era quasi res. Hi havia un dèficit molt gran perquè hi havia una sèrie d’inversions que no s’havien fet. Per exemple, només es comptava amb tres transformadors de vint megawatts cadascun, i la punta d’Andorra era de 50. Per qualsevol averia una part d’Andorra es quedava sense llum. També limitava que només hi hagués línia cap a Espanya. Vam haver de fer inversions només arribar però recordo que l’hivern del 1988 i 1989 els vam passar molt justos. A partir de llavors vam poder començar a donar més potència.

Per tant, era inevitable comprar FHASA?

El que era inevitable era invertir 288 milions d’euros en 30 anys, que és el que s’ha fet. Es podia invertir de moltes maneres, però s’havia de fer, i s’ha demostrat que comprar era una bona solució per fer més ràpid una cosa complexa. Que s’ho quedés el Govern va fer que no es posés en dubte per què es destinaven els diners a fer aquesta inversió. Si ho hagués fet FHASA, amb els conflictes que hi havien, s’hagués pogut qüestionar el preu.

Es va comprar per 3.500 milions de pessetes. Va ser un preu just?

Per valorar-ho a nivell de preus, s’han de tenir en compte dues coses. Els fons propis de l’empresa el 1988 eren de tres milions, avui en dia són 150. També es pot mirar pel flux de caixa generat durant aquests 30 anys: 273 milions d’euros. A més, s’ha de tenir en compte que quan compres una empresa també compres el negoci. I la demanda d’electricitat ha anat creixent, fet que llavors no es va valorar gaire: des del 1989 vam viure creixements del 7-8% durant cinc anys. Si s’hagués valorat el negoci amb aquestes projeccions, potser hagués valgut més.

Recorda el procés de compra i el debat polític?

Jo no em vaig posar tant en la part política. Sí que hi va haver debat, però al final la votació va ser per àmplia majoria.

Per tant, tornar ara a privatitzar FEDA no tindria cap mena de sentit...

Crec que privatitzar tindria sentit si s’hagués d’invertir molt més. Depèn d’on vulguem anar. Però tal com està feta avui, no. Ni es planteja.

Un dels moments més durs de la història de FEDA va ser l’apagada general del 1992, a causa d’un llamp que va caure sobre l’ETR d’Encamp. Com ho recorda?

Jo justament estava fora d’Andorra aquell dia. Em van localitzar al vespre i l’endemà a les sis del matí vaig haver de pujar. Va haver-hi zones que van estar fins a dos dies sense llum, mai hi ha hagut res tan llarg i de tant impacte al país. A Encamp teníem tres transformadors vells més dos de nous que havíem posat. Una avaria gran, amb els tres vells, va ser fatal i complicada de resoldre. El que vam fer va ser vascular-ho tot cap als nous i ràpidament canviar els vells. Van ser dos dies complicats i també setmanes, perquè arribava l’hivern i calia arreglar-ho perquè tothom tingués corrent.

I en l’aspecte positiu, quins són els fets més importants que han marcat la història de FEDA?

Destaco la renovació de la línia amb Espanya, el treball per fer augmentar la potència, el reforç de les xarxes i l’inici de la compra de l’energia amb França, a partir del 1989. També el nou centre de control posat en funcionament el 2005. Va ser quan realment comença a millorar la qualitat del servei i va representar un salt molt important.

L’any 1999 el Tribunal Constitucional va tombar la compra de les mútues elèctriques. Creus que s’hauria de tornar a intentar?

És una qüestió pendent, un dels temes sobre la taula. Amb la compra de FHASA ja se’n parlava, el 1999 es va intentar però no va sortir. No sé quina és la solució, la bona manera, segurament n’hi ha més d’una, fusionar, comprar o d’altres. Però el que no té sentit és que es dupliquin serveis, perquè coses que fa FEDA les podria fer per a tothom, com el que proporciona el centre de control, per exemple. Hauríem de trobar la manera. És un tema que sempre surt i que depèn del Govern, relativament complex perquè estem parlant de posar d’acord moltes persones i molts interessos diferents. Al final crec que les coses acaben passant quan hi ha necessitat molt gran, com va ser el cas de la compra de FHASA. Ara aquesta necessitat no hi és, tot i que sigui el millor. Res va prou malament per plantejar-s’ho. En qualsevol cas, la relació actual amb les mútues és bona. Parlem sovint i tenim moltes col·laboracions engegades.

L’any 2006 va agafar el càrrec de director general de FEDA, com va ser aquest procés?

Ramon Cereza va passar a ser director de l’hospital, i el Govern i el mateix Ramon em van demanar si volia assumir el càrrec. Com tota decisió costa una mica, però amb el Ramon compartíem moltes coses i decisions, la manera de treballar i els objectius eren comuns. Era donar continuïtat al que havia fet.

L’any 1988 l’objectiu de la recent creada FEDA era soterrar les línies i ampliar la potència, quins són els actuals a deu anys vista?

Evidentment són molt diferents. Durant els darrers deu anys hi ha hagut un encariment molt gran del preu de compra de l’energia. El sector està canviant molt, es parla de descarbonitzar, i també està canviant la defensa de les centrals nuclears: som en un moment en què es parla més de tancar-les que d’obrir-les. Per tant, un dels grans reptes és créixer internament, també fomentant l’autoconsum. Es tracta que tothom pugui invertir en centrals i que FEDA sigui l’àrbitre o la que gestioni la manera d’intercanviar aquesta energia.

El client ha de poder produir energia?

S’ha d’apostar per la producció individual, de barri i a totes les escales. FEDA ha d’invertir en renovables, en cogeneració, etc., però una urbanització, un promotor o cadascú a casa seva s’ha de poder generar la seva pròpia energia. Això, evidentment, canvia totalment el model de negoci de FEDA i la manera de treballar i de relacionar-se amb el client. Perquè passes d’estar dins un mercat captiu on la gent et ve a demanar electricitat, amb un on la gent vol vendre-te’n. Tot estarà cada vegada més obert. I per altra banda, el món de l’energia s’està digitalitzant molt ràpidament, i això implica una transformació de l’empresa. Per això el repte també és fomentar els serveis a través de les noves tecnologies, dels vehicles elèctrics...

La possible entrada a la Unió Europea pot afectar FEDA? Pot propiciar l’entrada d’empreses del sector foranes?

La directiva europea preveu que hi ha d’haver un regulador, un mercat, un transportista, un distribuïdor i un comercialitzador, i que totes aquestes entitats siguin empreses i activitats separades. Però aquesta mateixa directiva també diu que als països amb menys de 100.000 clients (això vindrien a ser estats d'uns 200.000-300.000 habitants) o als països insulars, no s’aplica. En qualsevol cas, si passés a aplicar-se a Andorra, el marge comercialitzador és molt petit, no tindria sentit. Amb tants pocs clients ningú vindrà, qualsevol comerciailtzador petit espanyol té almenys 300.000 clients.

stats