Regularitzar els immobles d'Andorra, una odissea

La Hisenda espanyola contempla multes de fins al 150% del valor de l'habitatge per no declarar-lo

Per als propietaris que tributin a Espanya, regularitzar un immoble andorrà pot sortir car. La fiscalitat espanyola interpreta que en el moment de treure a la llum l'habitatge, no s'ha de tenir en compte l'any en què va ser adquirit sinó que s'ha de tractar com a renda de l'últim any no prescrit, que són cinc anys enrere des de l'any de la regulació. És a dir, si l'immoble es va comprar a l'any 2000, el propietari hauria de pagar a més una quota en funció del que hagi augmentat el valor d'aquest pis fins al 2014, darrer any abans de la prescripció. D'això s'ha parlat en la conferència 'Regularització fiscal d'immobles a Andorra', organitzada per l'Associació Andorrana de Consumidors i Usuaris i que ha comptat com a ponents amb el doctor i expert en dret financer i tributari de la UB, Luis Manuel Alonso; el professor del departament de Dret financer i tributari de la UB i soci de Centell-Folch Advocats Associats, Jorge Pérez, i l'especialista en dret mercantil i societari i soci fundador i director de Prat & Roca Advocats, Daniel Roca.

"Això fa que molta gent s'ho repensi i hagi paralitzat el procés de regularització", ha explicat Alonso, que també creu que l'opció de no regular-lo tampoc és millor. "Tenim casos en els quals Hisenda ha aplicat la posició més maximalista", ha advertit, el que suposa una sanció del 150% del valor de l'immoble. Per tant, si un pis no regulat està valorat en 100.000 euros, el propietari hauria de pagar una quota de 50.000 i una multa de 75.000, fent que "es perdi el valor de l'immoble".

Amb tot, davant la directiva de la Comissió Europea en què s'apunta que aquest tipus de sancions no són les adequades, els tres experts han animat els propietaris a fer públics els seus immobles, sobretot aportant proves documentals que acreditin l'antiguitat amb la qual es va adquirir el pis. Alonso considera necessari fer aquesta regulació perquè, encara que la Hisenda espanyola no estigui duent a terme cap campanya, "té uns mitjans tècnics molt preparats i enormes facilitats per obtenir informació", fet que faria que molts propietaris s'enfrontessin a la multa.

Més oferta de lloguer

Com que els immobles estan ocults, les persones expertes reconeixen el nombre de propietats que es troben en aquesta situació, encara que es creu que poden oscil·lar entre els 1.500 i els 5.000. Tanmateix, si part dels habitatges es posessin en el mercat, Alonso creu que "hauria de tenir una repercussió favorable de cara a poder llogar pisos amb preus raonables", sempre que s'actués sota la llei de la oferta i la demanda. Tot i això, els residents espanyols haurien de continuar tributant els beneficis obtinguts per aquesta operació a la Hisenda espanyola, "igual que qualsevol altre contribuent espanyol".