Riba destaca que és "difícil concretar" quan es tancarà l'acord d'associació

Quant a l'acord marc, diu que està molt avançat però no determina quan es tancarà

El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, ha aclarit aquest divendres alguns dels dubtes que han anat sorgint darrerament sobre les negociacions amb la Unió Europea per aconseguir tancar un acord d’associació. Ho ha fet en el marc d’un esmorzar ofert als responsables de comunicació de diferents organismes i als periodistes dels mitjans de comunicació i durant el qual ha respost a algunes qüestions com el calendari de les negociacions, en quin punt es troben o què és el que queda per fer. Quant al calendari, i després que haguessin sorgit dubtes sobre si aquest estiu es tancaria o no l’acord marc, Riba ha destacat que a hores d’ara és “difícil concretar terminis tant de la formalització dels passos intermitjos com de la conclusió del contingut de l’acord” i en aquest sentit ha fet èmfasi en el fet que aquest any 2019 l’agenda de les diferents parts negociadores, la UE i Andorra, Mònaco i San Marino, s’ha vist influïda per diferents qüestions, especialment electorals i el ritme de negociació no ha pogut ser tant intens (Riba l’ha qualificat com a “infernal”) com ho va ser l’any passat. Ha concretat, també, que l’acord marc està “força avançat” i que en “dos terços” del mateix ja estaria tancat.

Riba ha posat en relleu que al mes de febrer, després de diferents trobades del president de la Comissió Europea amb les diferents parts negociadores, semblava que de cara a l’estiu l’acord marc, el document que fixa “les regles del joc”, tal com l’ha definit Riba, podria estar tancat. Finalment, no ha estat així i el fet que ara com ara la Comissió Europea es trobi també en funcions dificulta que es pugui dir amb exactitud quan es podrà tenir enllestida aquesta part de la negociació. De fet, aquest mes de juny hi va haver una reunió multilateral, és a dir, amb els tres estats implicats en la negociació i la UE, per tractar l’acord marc i és previst que entre finals d’aquest mes i principis de juliol i al mes d’octubre se celebri una altra trobada d’aquest tipus. De manera paral·lela, es duen a terme reunions bilaterals com les que se celebraran els dies 27 i 28 de juny i també a l’octubre. Riba ha recordat que en aquest acord marc inclou, entre d'altres, el marc institucional, les quatre llibertats (abordades de manera genèrica), les polítiques horitzontals i d’acompanyament o les normes comunes. Ja entrant més al detall, tindríem el protocol Andorra, que contempla les disposicions adaptades a les especificitats d’Andorra (i on estaria ja tancada la qüestió de la lliure circulació de mercaderies) i encara més detalladament hi ha els annexos, que també són les disposicions adaptades a Andorra i que Riba ha qualificat com “el moll de l’os” ja que es tracta de tot el llistat de normativa que el Principat haurà d’adaptar. El treball d’aquestes annexos es pot allargar dos anys, tal com ha destacat Riba, i consisteix en l’anàlisi del cabal comunitari per veure apartat per apartat quines són les adaptacions que s’hauran de fer. Tal com ha destacat Riba, fa mesos que els diferents ministeris treballen en aquest sentit. També ha incidit en el fet que dels 25 annexos sectorials n’hi ha que comporten més normativa que uns altres i, en aquest sentit, ha concretat que entre el de salut animal, vegetal, seguretat alimentària i d’ordre industrial suposen més de la meitat d’aquest cabal que s'ha d'assumir.

Sobre aquesta quantitat de normativa europea que haurà d’incorporar Andorra, Riba ha incidit que una de les “armes” que Andorra podrà fer servir és la del temps, és a dir, la transitorietat que per exemple s’ha aconseguit amb el tabac i ha concretat que es podrà demanar que no s’apliqui quan no tingui sentit pel país o aquells actes que impactin en un país en concret, però la resta, en principi, s’hauria d’assumir, sempre jugant, com s’ha dit, amb aquest “factor temps”.

Quant a les diferents llibertats, Riba ha explicat que els temes que seran més complexos seran la lliure circulació de persones, les telecomunicacions i l’energia i en aquest sentit, Andorra vol fer prevaldre les especificitats i Riba confia que les diferents “fórmules” que la UE dona per a l’encaix es puguin utilitzar. Ha remarcat, però, que el que no es pot fer és “ús i abús” d’aquestes solucions similars a la transitorietat del tabac.

El secretari d'Estat d'Afers Europeus ha destacat que un equip de sis persones integren la secretaria d'Estat i es preveu incorporar altres dues persones, de la mateixa administració, que puguin centrar-se en la comunicació referent a l’acord d’associació per anar preparant el terreny per al referèndum i a una altra que prevegi l’estructura i els recursos que s’haurien de derivar d’un futur acord amb Europa. Pel que fa al referèndum, Riba ha destacat que “hi ha la possibilitat de fer-ne un durant aquesta legislatura”, tot i que tampoc s’ha atrevit a posar-li data.