Publicitat
Publicitat

Les ajudes als ramaders augmenten un 3%, el primer increment en deu anys

L'import global per a les subvencions del sector és de 2,5 milions d'euros per al 2018

Després d’una dècada sense tocar la xifra, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha anunciat aquest dijous que el Govern ha aprovat un increment dels ajuts destinats a la ramaderia del 3,1%. Després de deu anys sense incrementar les subvencions, i en resposta a les demandes del sector, el consell de ministres va aprovar en la sessió d’aquest dimecres la revisió a l’alça dels ajuts. L’augment del 3,1% s’aplicarà als imports de càlcul per als ajuts al foment de pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya, al dall dels prats i a la producció de productes de qualitat controlada; en total, la partida per al 2018 és de 2,5 milions d’euros.

Calvó ha afegit que per resoldre una altra necessitat del sector, apuntada per l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra, també s’ha acordat un augment de les quantitats de pinso lliure de deduccions per als bovins, que passa de vuit a nou quilograms per animal engreixat al dia.

La ministra ho ha revelat durant la celebració de la 7a Fira concurs de mascles de la raça bruna d’Andorra i de la subhasta de vedells, que ha tingut lloc aquest dijous al matí a l’assecador de la Borda Mateu d’Andorra la Vella.

El cap de Govern, Toni Martí, ha donat la benvinguda als ramaders durant el tradicional esmorzar, on ha pogut observar la bona qualitat dels animals participants en l’edició d’enguany.

Per la seva part, la màxima responsable d’Agricultura ha ressaltat que “el producte millora any rere any”, ja que cada edició els exemplars són de més qualitat, i ha reiterat el suport de l’administració al sector. Amb tot, també ha valorat l’interès dels ramaders per comprar els toros i millorar la qualitat de la cabana bovina de les explotacions. Calvó ha insistit que “administració i sector hem de treballar junts”.

La Fira concurs compta amb dos tipus d’exemplars: els d’exhibició que competeixen per ser els millors de la seva categoria (vedells, anolls i braus), i els de subhasta, destinats a finalitats reproductores. Els sis que s’han licitat –tots s’han venut amb preus que han oscil·lat entre els 2.100 euros i els 3.500 euros– formen part de la preselecció que es va fer a finals de l’any passat. El director del departament d’Agricultura, Landry Riba, ha aclarit que cada any es fa una tria d’exemplars que s’envien a l’estació de selecció de la raça gascona a França, el Centre Gascon de Villeneuve de Paréage, on s’hi estan sis mesos i on passen diversos filtres. La setmana passada, un comitè expert va seleccionar els millors toros, els que compleixen tots els requisits per ser reproductors en les explotacions andorranes, que produeix Carn de Qualitat. Aquest any, sis dels set toros enviats a França han superat el tall, el que demostra que “el programa de preselecció que fem aquí funciona bé”, ha puntualitzat Riba. El director també ha destacat que no hi havia hagut mai tants exemplars a subhasta.

A més, dels sis toros a concurs, els tres anolls són tres que l'any passat es van subhastar, “i això permet que els ramaders vegin l'evolució dels animals preseleccionats, seleccionats i subhastats, i que porten un any a l'explotació. Veiem que són animals d'unes característiques excel·lents, i això els ha de motivar a comprar animals aquí, a la subhasta, perquè després vegin com seran d'adults”, ha argumentat el director d’Agricultura.

Riba també ha comentat que a la cabana bovina hi ha 1.400 mares i 60 pares, el que suposa un “gran repte tècnic, perquè estem fent un programa de selecció racial sobre una població molt petita, i hi ha risc de consanguinitat”. Per això, el ministeri fa el seguiment d’uns indicadors “per veure si entrem en un coll d'ampolla, i si la informació genètica és cada vegada menys diversa”. En tot cas, hi ha previstes mesures si s’advertís d’alguna anomalia, tot i que, per ara, “no hi ha cap motiu de preocupació”.

Els guanyadors del certamen han estat, en la secció d'anolls, Menairó, d’Everest, Montmalús, de Joel Font, i Mereig, de Josep Leon, en primer, segon i tercer lloc, respectivament; en la secció de braus el primer premi ha estat per a l'animal 668, d'Òscar Coma, el segon, per a Isard, de la Borda Nova, i el tercer premi, per a Llamp d'Everest. Tots els participants han estat premiats. En la categoria de vedells no hi ha hagut cap exemplar.

Projecte transfronterer DietPyr

D’altra banda, la ministra ha destacat durant el seu parlament a la Fira concurs que la societat Ramaders d’Andorra, que gestiona l’explotació de la carn, forma part del projecte DietPyr, subvencionat en el marc europeu del programa Poctefa. DietPyr és un projecte de cooperació transfronterera, en què també hi participa el Centre Gascon de Villeneuve de Paréage, l’escola veterinària de Tolosa, la facultat veterinària de Saragossa, l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària, i un institut de bioestadística d’Osca.

DietPyr va començar al febrer, i es desenvoluparà durant tres anys. El director d’Agricultura ha detallat que “el projecte intenta analitzar els valors afegits que proporciona la cria de la ramaderia bovina al Prineu, de forma tradicional, en contraposició a la cria intensiva, i l'impacte sobre la salut dels consumidors en diferents freqüències de consum”. L'últim any del DietPyr hi ha previst un assaig clínic sobre el consum de carn bovina criada de manera tradicional al Pirineu davant altres dietes. “La idea no és dir que s'ha de menjar carn roja cada dia”, ha advertit Riba, “sinó desmentir que consumir-ne, ni que sigui un cop per setmana, no és saludable. Volem introduir el producte, de molt alta qualitat, en estratègies de nutrició, de consum local, seguint una dieta diversa i equilibrada”.

Riba també ha avançat que en les pròximes setmanes ja es podran començar a distribuir les primeres ampolles de vi, collita del 2017, amb el Segell de Qualitat. Dues bodegues, Casa Auvinyà i Borda Sabaté, han demanat l’acreditació, i en un breu de termini de temps Agricultura els distribuirà les etiquetes, numerades.

Etiquetes