Economia 10/06/2019

Andorra demanarà a Europa quedar fora de la regulació del 'roaming'

Sense els ingressos per la itinerància que gasten els turistes la capacitat d'inversió de la companyia és "insostenible", defensa Casadevall

C. G.
3 min
Un jove connectat a un mòbil. / ARXIU ANA

Andorra la VellaAndorra Telecom té clar que la seva supervivència depèn en bona part dels ingressos que li genera el 'roaming' (que és el que paguen els turistes quan es connecten o truquen des d'Andorra amb les seves targetes nacionals de telèfon mòbil), i que només l'any passat li va permetre facturar 31,5 milions d'euros. Per a aquest motiu, i en el marc de les negociacions que Andorra manté amb la Unió Europea per tancar un acord d'associació, faran la proposta de quedar "fora de l'obligatorietat d'eliminar el 'roaming'", tal com ha plantejat el portaveu de la companyia, Carles Casadevall. La fi de la itinerància s'aplica a tots els països de la UE des de l'estiu del 2017.

La justificació per fer aquesta petició, exposa Casadevall, és que Andorra ha de dimensionar la seva xarxa de telecomunicacions per assumir pics de fins a 120.000 telèfons mòbils connectant-se a la vegada, però a la vegada només té una xarxa de clients de vora 70.000 persones. Gener, febrer, març i agost són mesos en què el tràfic de dades s'incrementa molt per l'arribada dels turistes, però "són quatre mesos". "Això s'ha de pagar, i és amb el 'roaming'", ha defensat el portaveu. Si no, "és insostenible".

Concretament, la proposta que planteja Andorra Telecom és que se li mantingui el 'roaming', però "anar fent acords puntuals" amb les companyies de telecomunicacions foranes, per mantenir-lo tot i que renegociant les tarifes a la baixa, perquè els clients paguin menys. Acords com els actuals, per exemple amb les operadores espanyoles, que ofereixen productes als seus clients que venen a Andorra amb 'roaming', però a preus atractius. O acords com els que han fet amb companyies franceses, en què inclouen Andorra com a país lliure d'itinerància.

A la vegada, també es podria oferir el mateix, però per als clients andorrans. Perquè si a l'entrar a Europa també s'eliminés el 'roaming' a la inversa, és a dir dels andorrans quan utilitzen el seu telèfon a l'estranger, seria "una despesa sense cap mena d'ingrés" per a Andorra Telecom. La intenció seria oferir productes atractius a l'estil de les actuals opcions de tarifes M, L, XL i XXL, en què una part o totes les dades que es fan des de l'estranger es facturen com si es fessin des d'Andorra.

Casadevall ha plantejat que aquesta itinerància que fan els andorrans ha crescut molt des que s'ofereixen aquestes tarifes. El mes d'agost passat el 30% del tràfic global que van fer els clients del país el van fer des de l'estranger. "És una bestiesa, cap altre país d'Europa està en aquesta situació", com a molt Luxemburg per les seves reduïdes dimensions, ha plantejat

Amb totes aquestes justificacions es plantaran a les negociacions amb Europa. I també exposant que hi ha d'altres països, com Suïssa, que té acords per estar dins el mercat interior europeu i, a la vegada, no està obligada a aplicar la normativa del 'roaming'. Així mateix, països que han signat acords recentment amb la UE, tampoc se'ls ha aplicat, ha plantejat el portaveu.

Per tot plegat, des d'Andorra Telecom es veu com una "demanda factible". L'altra opció seria, com s'ha acordat amb el tabac, demanar un període més llarg d'adaptació.

Defensa del monopoli

Pels mateixos motius, i dins del capítol de la lliure circulació de serveis de l'acord d'associació, Andorra Telecom considera indispensable que es mantingui la seva posició d'única companyia de telecomunicacions del país. Una altra opció més enllà del monopoli actual, "no té sentit", ha considerat Casadevall.

El portaveu ha recordat que les inversions en infraestructures equivalen el 20% dels ingressos totals de la companyia. Si entra un altre operador, "no es podrà sostenir". El cost net d'oferir el servei universal de megues a qualsevol punt del país està estimat en 10 milions d'euros, "inassumible" si entrés una altra companyia i, en conseqüència, baixessin els ingressos.

stats