Els andorrans, atrapats entre la fiscalitat espanyola i l’avís de Brussel·les per discriminació als no residents

Andorra la VellaEls ciutadans andorrans que tenen o volen adquirir un habitatge a Espanya estan cada cop més exposats a una pressió fiscal creixent. A principis d’any, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar una bateria de mesures per frenar l’especulació immobiliària i afavorir l’accés a l’habitatge. Entre aquestes, destaca una proposta per imposar un gravamen del 100% sobre el preu de compra als ciutadans extracomunitaris no residents, un col·lectiu en què s’inclouen els andorrans. Si no hi ha cap excepció prevista, això suposaria, per exemple, que un andorrà hauria de pagar 100.000 euros addicionals d’impostos per comprar un pis de 100.000 euros a la Seu o a la costa catalana.

Tot i que la mesura apunta principalment als compradors britànics —un dels grups més actius al mercat de segones residències espanyol després del Brexit—, Andorra queda atrapada dins el mateix paquet legislatiu, malgrat que l’impacte real de la compra d’immobles per part d’andorrans és molt menor i generalment amb finalitats residencials, no especulatives.

Ara, la Comissió Europea ha reaccionat amb duresa i ha obert un procediment d’infracció contra Espanya per considerar que la seva política fiscal cap als no residents vulnera els principis de lliure circulació dins del mercat interior europeu. Concretament, Brussel·les qüestiona l’aplicació de l’Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR), que obliga a tributar per una renda fictícia del 2% del valor cadastral dels immobles que no són residència habitual ni estan llogats. Segons la Comissió, aquest tracte diferenciat als no residents —com ara ciutadans andorrans amb un pis a Espanya— és discriminatori i pot dissuadir inversions i mobilitat, incomplint el dret europeu.

Espanya té ara dos mesos per respondre abans que el cas pugui acabar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Mentrestant, els andorrans es troben atrapats entre la política interna espanyola i la resposta de Brussel·les, a l’espera de saber si s’introdueix alguna clàusula d’excepció per al Principat.