Bitcoin, una oportunitat per a Andorra

Andorra la VellaMichael Terpin, Alberto Gómez Toribio, Garrik Hileman, Luis Iván Cuende, Marco Santori... la majoria d'aquests noms potser no són coneguts per la majoria del públic però estan fent coses molt innovadores (i d'altres les faran) amb l'economia mundial. Són experts en l'ús de les divises digitals, la més coneguda de les quals és el bitcoin, descrita fa sis anys i que no va entrar en funcionament fins al 2009. És una moneda electrònica (no existeix físicament, tot i que funciona com una divisa real, amb carteres digitals i transferències entre comptes) descentralitzada i creada per un autor (o grup d'autors) amb el pseudònim Satoshi Nakamoto, que va establir que no hi hauria més de 21 milions de bitcoins, xifra a la qual es creu que s'arribarà el 2140, amb el ritme actual de creació de nous blocs (el que vindria a ser l'estampació de la moneda digital).

Des d'aquest dijous i fins aquest dissabte es reuneix al Centre de Congressos de la capital, amb l'objectiu de debatre i posar en comú idees relacionades amb les divises digitals, en un congrés, el Digital Currency Summit, que ha aprofitat l'avantguarda de la temàtica per organitzar a Andorra un esdeveniment que hauria d'haver estat present en les agendes de molts actors amb capacitat de decisió en l'economia del país però que, amb notables excepcions, ha estat passat per alt per molts dels potencialment interessats.

Un dels actors més importants dins del món del bitcoin és la Bitcoin Foundation, una organització amb l'objectiu d'estandarditzar, protegir i promoure l'ús del diner criptogràfic bitcoin per al benefici dels seus usuaris arreu del món. El seu director executiu, Jon Matonis, un economista amb gran reconeixement, que, entre altres, divulga el seu coneixement sobre bitcoin a la revista Forbes, participa des de la seva inauguració al congrés i aquest divendres ho fa més activament amb una conferència sobre els mercats derivats del bitcoin.

Com explica el que és el bitcoin cada cop que li fan aquesta pregunta?

El Bitcoin és diners sense govern. És com or digital, creat a raó de 25 bitcoins cada 10 minuts, així és que tenim una font molt controlada i fixa de bitcoins.

Quines són les seves peculiaritats?

No necessita bancs o terceres parts per fer-lo servir per la qual cosa és molt útil en països en desenvolupament, perquè, a més, no pot ser bloquejat com va passar a Xipre o Argentina. Aquest no seria el problema d'Andorra, però sí de bona part del món.

Com podria tenir un ús a Andorra?

Andorra pot ser el centre d'acollida de les empreses que estan construint la infraestructura que hi ha al darrere d'un procés que no necessàriament passarà a Andorra. Passa el mateix en altres països en altres camps, dels quals en són 'hubs' internacionals. El bitcoin pot beneficiar els països en desenvolupament i a altres economies que es poden convertir en 'hubs' per als seus negocis (aquesta és la part que estic treballant ara). És important perquè una vegada s'estableixi el centre neuràlgic en un lloc, atraurà a tot un munt d'altres empreses i s'autoalimentarà (amb tota una sèrie de serveis al voltant: legals, comptables, etc.)

Què hauria de fer un país per fer ús del bitcoin?

El Govern d'Andorra no hauria de fer gran cosa. No és que hagin de fer una regulació molt concreta per al bitcoin, ja la tenen al darrere, amb els bancs, per evitar el frau i el blanqueig. El millor que el govern pot dir és "donarem suport als nostres bancs quan facin transaccions amb bitcoins perquè no són il·legals". Haurien d'encoratjar als bancs, o, com a mínim, no desencoratjar als bancs de ficar-se en aquest negoci. Han de demostrar que aquest és el lloc per venir, que no et posaran traves.

I per què els bancs encara no fan negocis amb bitcoins?

El problema és que els bancs tenen por de rebre sancions, així és que si un govern pot donar als bancs la seguretat que aquest no és el camí que agafarà, llavors els bancs no tindran problema en entrar al negoci del bitcoin. Ara bé, bitcoin, per si mateix, no és encara un negoci prou gran, prou atractiu pel que fa a les tarifes i comissions dels bancs i encara no s'hi han interessat –els bancs van on hi ha diners–. Però un cop el concepte bitcoin maduri, els bancs s'hi interessaran i aquells que hagin estat els primers, els 'early adopters', els que hagin construït la xarxa tindran un avantatge davant la resta.

Creu que notícies com el robatori de bitcoins han fet mala publicitat de la moneda digital?

La premsa vol els titulars i no podem controlar això, la meva fundació treballa per millorar l'educació del públic i els governs sobre el bitcoin. Però també en donar un missatge positiu: les possibilitats per als països en desenvolupament, països pobres que no tenen accés a serveis financers, per l'enviament de diners... Pensi que avui en dia la gent que està pagant les grans comissions per a l'enviament de diners a l'estranger són les persones que menys s'ho poden permetre. Nosaltres ens centrem en els aspectes positius, com també la privacitat: un usuari pot decidir el grau de privacitat exacte amb el bitcoin i fer front al problema de la vigilància financera, que és exactament la mateixa que fa la NSA amb les dades digitals.

I quin negoci podrien trobar els bancs en el bitcoin?

Històricament els bancs han estat els amos del mercat de la confiança. La gent confia en els bancs i, per tant, seria un bon negoci per a ells començar a treballar com fins ara amb la moneda bitcoin. Personalment no faria ús d'un banc, una de les coses bones del bitcoin és aquesta llibertat, però crec que a altres persones els faria sentir-se més segures. Problemes com el de Mt. Gox (una casa de canvi que va tancar després de, asseguren els seus gestors, patir un atac informàtic per robar bitcoins) no haurien d'haver succeït, perquè la gent el feia servir com un banc, tot i que no ho era. Els clients haurien d'haver estat més curosos i haver fet les seves comprovacions abans d'això.

Quin és el posicionament d'altres països davant la moneda digital? Més enllà d'aquells que ho veuen com una amenaça...

Ara mateix, hi ha una competència entre països. Gibraltar està mirant-s'ho (de fet jo en formo part, del grup de treball per a la implantació del bitcoin). L'Illa de Man està contactant amb empreses de bitcoin, el Regne Unit s'ho està mirant activament... Andorra es pot moure, certament, molt més ràpid que els Estats Units o el Regne Unit i, amb la seva posició a Europa, és un país immillorable.

Hi ha països com Ucraïna, Bulgària, Eslovènia que tenen molta activitat en cases de canvi de bitcoin. La raó per la qual és així és perquè els bancs els han permès funcionar com cases de canvis. Aquestes companyies aniran als llocs on els acceptin. La competició d'Andorra no són els Estats Units, Austràlia o Canadà, perquè són molt lents i estan rebutjant el negoci intencionadament, perquè no entenen les implicacions per a la resta de l'economia o per a les transferències internacionals. Estan tractant de resoldre això mitjançant la regulació, però no ho aconseguiran completament, perquè el bitcoin és com els diners en efectiu. Crec que s'equivoquen, perquè fa que els diners se'n vagin a altres jurisdiccions. Si els interessés el volum (de diners), estarien encoratjant a les empreses a anar als Estats Units, però passa al contrari.

Llavors és una oportunitat?

Les jurisdiccions més petites tenen l'avantatge per aconseguir la implantació d'empreses relacionades amb el bitcoin. Així és que, si fan l'aposta correcta per adoptar aquestes empreses, els hi anirà molt bé. Ser un líder no és esperar i veure què fa la resta, això és simplement ser súper cautelós. Però no aconsegueixes cap recompensa per ser súper cautelós. És preocupant que Andorra sigui així, és un problema. Ho estic veient des que hi he arribat (tot i que no és el meu primer viatge al Principat). Tot i la gran infraestructura bancària i la gran herència dels bancs són súper cautelosos. Han de ser més agressius. Si volen atreure més inversió, han de ser menys conservadors.