La precarietat també arriba a les feines més qualificades

La crisi va venir acompanyada d'un augment dels contractes temporals dins el 'segment primari', segons un estudi del CRES, on també es constata que, mentre un home cobra 11,5 euros per hora, una dona en cobra 9,8

Una crisi és sinònim d’empitjorament de les condicions laborals, més inestabilitat i augment de la precarietat. Fins aquí correcte. Però en el cas de la crisi del 2008, i més particularment centrant-nos en Andorra, va tenir com a particularitat que va deixar més petjada a les feines més qualificades que no pas a les menys qualificades. Així ho han exposat aquest divendres al matí el director del Centre de Recerca Sociològica (CRES), Joan Micó, i la investigadora també del CRES, Pepa Batalla, partint dels resultats de l’estudi ‘El mercat de treball a Andorra’. Possiblement perquè a les feines menys qualificades, que el CRES anomena ‘segment secundari’ (treballadors manuals o dels serveis, com hosteleria o comerç), ja venien d’unes condicions dures malgrat estar en èpoques de bonança. O potser també perquè al ‘segment primari’ (personal directiu, tècnics, comandaments, administratius i empleats de l’administració, de la Sanitat, etc.) hi havia unes condicions massa per sobre de la mitjana. Però amb les dades a la mà, al ‘segment primari’ es constata un augment més pronunciat dels contractes temporals o casos de “salaris més a prop del sou mínim”, ha exposat Micó. Mentre que al ‘segment secundari’ “les condicions són similars” amb el pas dels anys.

Amb les dades a la mà, centrades en el període entre el 2010 i el 2015 (més endavant el CRES ampliarà els marges d’anys), els contractes temporals han passat a representar un 7% del total el 2010, a un 11,6% el 2015. Si la divisió es fa per segments, el 2010 hi havia més contractes temporals al secundari, aspecte que ha donat la volta el 2015 i és al primari on primen els contractes temporals (un 12,7% del total). A Europa, el percentatge de contractes temporals és de l’11,9%, que escala fins al 20,9% en el cas d’Espanya.


Pel que fa a la retribució per hora, ha davallat molt lleugerament als dos segments: era de 10,8 euros l’hora el 2010, i de 10,7 euros el 2015 al primari, mentre que de 8,5 euros el 2010 al secundari, i de 8,2 el 2015. La diferència és de 4,9 euros entre segments, el que representa en percentatge un 37,4%. I és que malgrat puguin haver empitjorat les condicions dels treballadors considerats més qualificats, la escletxa salarial entre uns i altres segueix sent molt pronunciada, ha recordat Micó. I també les diferències per compaginar la conciliació laboral i familiar, tenint en compte que al ‘segment secundari’ abunden les feines on es treballa el cap de setmana. 

On tampoc hi ha canvis pel que fa a diferències de salari és en la separació entre homes i dones. La crisi no ha generat canvis substancials en aquest sentit. Partint de les dades del 2015, si l’euro per hora es cobra de mitjana a 10,7, els homes la cobren a 11,5 i les dones a 9,8. La bretxa salarial és del 14,6%. Una bretxa, ha plantejat Batalla, que és més gran a les feines menys qualificades, com per exemple al sector dels serveis, amb un 16,1% de diferència. En canvi, entre el personal directiu la bretxa és del 7,2%.

Així mateix, també hi ha diferències entre gènere en els contractes a jornada parcial. Representen l’11,4% del total, però els tenen el triple les dones que els homes: un 17,8% per un 4,9%. Aquesta mena de contractes no han patit afectacions per la crisi.

Directius i sector serveis treballen més hores

Dins de l’estudi, també s’avalua el nombre de persones que fan més de 40 hores a la setmana, els quals són el 15,2% del total, dada que ha baixat considerablement ja que el 2010 eren un 22,4% els qui ho afirmaven. El personal directiu i també el sector serveis són els que surten més perjudicats en aquest sentit.

Finalment, també destaca que el 4,9% de la població té dues o més feines, una dada que el 2011 va arribar a ser del 7,1%. El personal que es dedica a la neteja és el que més té aquesta necessitat de compaginar.

En qualsevol cas, tant Micó com Batalla han volgut deixar clar que són dades fins al 2015, i que en certs aspectes s’ensumen repunts que poden anar alterant les conclusions finals. “Serà una tendència irreversible o amb el creixement econòmic canviarà?", "va ser només una via de les empreses per sobreviure a la crisi?". Són preguntes que ha llançat a l'aire Micó.

L’estudi del CRES ha estat possible a partir dels resultats de l’enquesta de Forces del Treball elaborada pel departament d’Estadística.