El tall de l'RN-20 impulsa les vendes dels estanquers francesos
El tancament de la frontera dificulta molt la compra de tabac andorrà per als ciutadans del país veí
Andorra la VellaSi no és fent un gran desviament, ara mateix és impossible arribar al Principat des de França. Més enllà del trànsit, l’incident té importants conseqüències econòmiques. Cada dia uns 9.000 vehicles utilitzaven la carretera que condueix al Pas de la Casa, primera parada després de travessar la frontera, coneguda pels preus molt més baixos que a França, sobretot en alcohol i tabac.
Cinc dies després de l’esllavissada ja es parlava d’una caiguda del 70% de les vendes, segons un representant del sector comercial al Consell Econòmic i Social del Pas de la Casa. Dimecres 11 de febrer, Andorra també va anunciar un conjunt de mesures immediates «per preservar el teixit econòmic, estimular la mobilitat i reforçar la informació dirigida als turistes francesos».
Paquets de tabac per menys de 5 euros
A França, el tancament de la RN20 ha beneficiat els estanquers. Dilluns 16 de febrer, la federació d’estanquers va anunciar un augment del 25% del volum de vendes entre els comerciants de l’Arieja. «Es nota que cada cop que hi ha mal temps a la Jonquera arriba una allau de clients que abans no vèiem o ja no vèiem. Penses: “ah sí, encara fuma”. Són coses que es perceben», explica Christian Faure-Vincent, president de la federació d’estanquers del sector Occitània.
El tall de la carretera obliga els consumidors francesos a comprar dins l’Hexàgon, malgrat la gran diferència de preus: el cost mitjà d’un paquet de cigarretes és de 13,50 € a França, mentre que a Andorra és d’uns 4,90 €.
«Caldria igualar els preus»
«Entenc perfectament el consumidor. Jo mateix també consumeixo i cada vegada em costa més alimentar la família amb aquesta feina. És normal que algú que guanya el sou amb dificultat vagi a comprar on és més barat», comenta un estanquers de Saint-Pons-de-Thomières (Erau).
Aquest episodi posa de manifest una problemàtica que el sector denuncia des de fa anys: els preus són massa alts. «Caldria que tots els preus fossin al mateix nivell, o almenys sense tanta diferència com ara. A Bèlgica han pujat el preu del tabac i només hi ha un euro de diferència amb França. Els companys del nord veuen augmentar la facturació», explica el responsable regional.
Un conflicte entre ministeris
L’augment del preu del tabac es va decidir arran del Pla contra el Càncer impulsat per Jacques Chirac el 2003, amb l’objectiu de dificultar l’accés al tabac i reduir els problemes de salut associats. «Es volia canviar el comportament dels clients. Però no han deixat de fumar: simplement han canviat d’hàbits. Ja no compren aquí; compren al carrer o a l’estranger», analitza Christian Faure-Vincent.
Tot i això, considera que el govern ha pres consciència del problema: «Des de fa aproximadament dos anys s’han adonat que la política sanitària és caduca. Però hi ha dos ministeris enfrontats: d’una banda Economia i Finances, que diu que es perden diners i cal deixar d’apujar el tabac; i de l’altra Sanitat, que defensa continuar augmentant els preus», ironitza l’estanquer. «Aquesta és la principal dificultat».