Els transfronterers podrien tenir atur a Espanya quan acabin de treballar a Andorra

Andorra la VellaLa directora provincial de la Seguretat Social de Càceres, María Alexandra Díaz, membre del Cos Superior de Tècnics d'aquest àmbit de l'administració, ha defensat que els transfronterers espanyols que treballen en els països veïns puguin disposar de subsidi d'atur a Espanya pel temps que hagin estat a l'estranger. Aquesta situació afectaria directament als transfronterers de l'Alt Urgell que treballen al Principat. El requisit que es planteja és la reciprocitat, tot i que en el cas d'Andorra el nombre de residents al Principat que treballa a Espanya és ínfim.

Díaz assumeix que “no existeix normativa nacional o internacional que obligui a Espanya a exportar les prestacions per desocupació a persones treballadores transfrontereres residents a Andorra o el Marroc” i que “el sistema públic de Seguretat Social no és comparable a una assegurança privada, per la qual cosa l'obligació de cotitzar no porta aparellat, necessàriament, el dret al cobrament d'una determinada prestació”, però entén que “més enllà de l'obligació legal, existeix l'obligació moral de protegir el treballador que es troba en una situació vulnerable en perdre el seu mitjà fonamental de vida i al qual es priva no sols de la prestació econòmica substitutiva de la renda salarial que ha lucrat gràcies a les seves cotitzacions, sinó de la possibilitat d'inscriure's com a demandant d'ocupació a Espanya lacerant així la seva oportunitat recuperar el benestar econòmic perdut”.

La directiva de la Seguretat Socials indica que “les solucions poden ser de diferent índole i no excloents, passant per la creació d'un permís especial d'estada (amb arrelament) que permetés equiparar la situació d'aquests treballadors a la dels residents a l'efecte de prestacions o tributació”. Si això no fos possible “podria realitzar-se una modificació dels articles 271, 272 i 279 del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social incorporant una clàusula d'excepció per als treballadors transfronterers”.

“Si del que es tracta és d'establir un requisit de control que eviti que puguin compatibilitzar prestacions de desocupació amb noves relacions laborals”, amplia el ventall, “la solució implicaria establir un pagament únic de prestació per un període determinat o capitalització de totes o una part de les cotitzacions realitzades a la desocupació sense les limitacions que presenta l'abonament acumulat i de forma anticipada de la prestació contributiva a treballadors estrangers no comunitaris que retornin voluntàriament als seus països d'origen”.

Per a Díaz, “encara que actualment només inclouen la prestació per desocupació els convenis bilaterals subscrits per Espanya amb Austràlia i Xile (totalització i exportació), seria summament desitjable que s'inclogués la protecció dins de l'àmbit material dels subscrits amb el Marroc i amb Andorra, posant especial atenció sobre els treballadors transfronterers i, per descomptat, sota un innegociable principi de reciprocitat”.