L’andorrà que hi ha al darrere del viral que triomfa a les xarxes espanyoles

Va gravar el vídeo per enviar-lo a uns amics que són a l’estranger i milers de persones han acabat compartint-lo

Fa uns dies, un vídeo sobre les mesures sanitàries aplicades pel Govern per controlar la Covid-19 va començar a difondre’s amb molt d’èxit entre els ciutadans espanyols que són usuaris habituals de les xarxes socials. En poques hores es va convertir en un contingut viral, mostrant-se d’exemple a Espanya sobre el que s’ha de fer per acabar amb el coronavirus.

Però qui hi ha al darrere d’aquestes imatges? El responsable és en Carlos Alberto de Jesus Caiado, un jove de la Federació Andorrana d’Esports Adaptats. “El vaig fer un dia que vaig sortir a fer exercici. Tinc amics andorrans que ara mateix estan vivint fora del país i em van demanar que, en una de les meves sortides, fes algunes fotos perquè poguessin veure com estava Andorra durant la pandèmia”, explica a l’ ARA Andorra.

Però més que fotos, va decidir agafar la Gopro i enviar-los un vídeo. “Tots ens estimem molt Andorra i hi havia un punt d’orgull a l’hora de mostrar totes les mesures sanitàries que s’han fet aquí”. Orgull i tristesa al mateix temps, perquè en Carlos admet que, mentre feia esport amb la seva càmera enganxada al cos, se li escapaven algunes frases de la cançó de Joaquín Sabina, ‘Así estoy sin ti’. “Mentre gravava anava cantant... Más triste que un torero, al otro lado del telón de acero, así estoy yo, así estoy yo, sin ti..." i sentia certa melancolia, perquè hem passat per aquests carrers centenars de vegades, però mai els havíem vist així”.

El que no s’esperava en Carlos és que el vídeo enviat als seus amics a l’estranger acabés al telèfon mòbil de milers de ciutadans d’arreu del món. “Una imatge val més que mil paraules, així que estic content d’haver mostrat el que som capaços de fer a Andorra per lluitar contra l’adversitat”, assegura.

De remar a contracorrent en sap un munt. En Carlos va començar de voluntari a la Federació Andorrana d’Esports Adaptats i ha acabat convertint-se en un dels motors de la seva vida. “Vaig passar d’ajudar a treballar-hi a temps complert, i fins i tot allà hi vaig conèixer la meva dona, que és invident, així que he après molt tots aquests anys el que és adaptar-se i fer front a les dificultats que es presenten a la vida”. Esperem que ben aviat, ningú hagi d’estar sin ti, Andorra.